L'Enrajolada, Casa Museu Santacana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Enrajolada, Casa Museu Santacana
L'Enrajolada Museu Santacana (Martorell).JPG
L'Enrajolada, Casa Museu Santacana situat respecte Catalunya
Localització respecte Catalunya
Fundat 1876
Localització Francesc Santacana, 15, Martorell
Àmbit Arts decoratives i aplicades, història local, arqueologia, art
Xarxa Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Lloc web

L'Enrajolada-Casa Museu Santacana, a Martorell (Baix Llobregat), és un dels museus més antics de Catalunya. Fou fundat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany (1810-1896) i continuat pel seu nét, Francesc Santacana i Romeu (1883-1936). Està ubicat en una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L'edifici va ser reformat entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al nou projecte museogràfic i instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1867-1957).[1] L'Enrajolada forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

El fundador[modifica | modifica el codi]

Francesc Santacana i Campmany va recopilar a casa seva restes de palaus i edificis religiosos antics mogut per l'idealisme romàntic del natzarenisme català, que revaloritzava l'art medieval, especialment l'art gòtic. Va reunir també un conjunt de pintures, realitzades per ell mateix o per altres artistes com Pau Rigalt i Fargas, Lluís Rigalt i Agustí Rigalt, Marià Fortuny, Damià Campeny, Claudi Lorenzale o Pelegrí Clavé.[2]

Fons[modifica | modifica el codi]

Els fons són molt variats i de procedència ben diversa: consta de rajoles dels segles XIV a XX, peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d'antigues edificacions, pintura del segle XIX, mobiliari i elements decoratius. A més, conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i les seves rodalies.

Els 120 elements arquitectònics procedeixen d'una vintena d'edificis, molts de Barcelona, entre els quals destaquen els convents del Carme, Nostra Senyora de Jerusalem, Sant Pere de les Puel·les i Santa Caterina; l'església de Sant Miquel, la catedral de Barcelona, Santa Maria de Jonqueres o el Palau Reial Menor.

La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l'exposició permanent. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay. A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d'atuells ceràmics d'època medieval i moderna.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 48-49. 
  2. AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 123. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Enrajolada, Casa Museu Santacana

Coord.: 41° 28′ 27.65″ N, 1° 55′ 43.8″ E / 41.4743472°N,1.928833°E / 41.4743472; 1.928833