L'Enrajolada, Casa Museu Santacana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Enrajolada, Casa Museu Santacana
L'Enrajolada Museu Santacana (Martorell).JPG
L'Enrajolada, Casa Museu Santacana situat respecte Catalunya
Localització respecte Catalunya
Fundat 1876
Localització Francesc Santacana, 15, Martorell
Àmbit Arts decoratives i aplicades, història local, arqueologia, art
Xarxa Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Lloc web

L'Enrajolada-Casa Museu Santacana, a Martorell (Baix Llobregat), és un dels museus més antics de Catalunya. Fou fundat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany (1810-1896) i continuat pel seu nét, Francesc Santacana i Romeu (1883-1936). Està ubicat en una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L'edifici va ser reformat entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al nou projecte museogràfic i instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1867-1957).[1] L'Enrajolada forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

El fundador[modifica | modifica el codi]

Francesc Santacana i Campmany va recopilar a casa seva restes de palaus i edificis religiosos antics mogut per l'idealisme romàntic del natzarenisme català, que revaloritzava l'art medieval, especialment l'art gòtic. Va reunir també un conjunt de pintures, realitzades per ell mateix o per altres artistes com Pau Rigalt i Fargas, Lluís Rigalt i Agustí Rigalt, Marià Fortuny, Damià Campeny, Claudi Lorenzale o Pelegrí Clavé.[2]

Fons[modifica | modifica el codi]

Els fons són molt variats i de procedència ben diversa: consta de rajoles dels segles XIV a XX, peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d'antigues edificacions, pintura del segle XIX, mobiliari i elements decoratius. A més, conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i les seves rodalies.

Elements arquitectònics[modifica | modifica el codi]

Els 120 elements arquitectònics procedeixen d'una vintena d'edificis, molts de Barcelona, entre els quals destaquen els convents del Carme, Nostra Senyora de Jerusalem, Sant Pere de les Puel·les i Santa Caterina; l'església de Sant Miquel, la catedral de Barcelona, Santa Maria de Jonqueres o el Palau Reial Menor.

Ceràmica i rajoles[modifica | modifica el codi]

La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l'exposició permanent. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay. A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d'atuells ceràmics d'època medieval i moderna.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 48-49. 
  2. AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 123. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Enrajolada, Casa Museu Santacana

Coord.: 41° 28′ 27.65″ N, 1° 55′ 43.8″ E / 41.4743472°N,1.928833°E / 41.4743472; 1.928833