L'Espluga de Francolí

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:15, 12 oct 2016 amb l'última edició de Bestiasonica (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Espluga de Francolí
Imatge

Epònimcova i Francolí Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 23′ 50″ N, 1° 06′ 10″ E / 41.3972°N,1.1029°E / 41.3972; 1.1029
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.733 (2023) Modifica el valor a Wikidata (65,26 hab./km²)
Llars151 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciEspluguí, espluguina
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Diòcesiarquebisbat de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Superfície57,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perFrancolí Modifica el valor a Wikidata
Altitud411
Limita amb
PatrociniAbdó i Senén Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Maria Vidal Minguella (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.310.330,2 € (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43440 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43054 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430542 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Splügen (Suïssa)

Lloc webesplugadefrancoli.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El nom de la vila prové del llatí spelunca ("espluga, cova"), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853 i que es pot visitar, juntament amb el museu que hi ha instal·lat. És la màxima atracció turística de l'Espluga.

Geografia

És a l'extrem sud-oriental de la comarca, entre la serra del Tallat al nord, al límit amb les Garrigues i l'Urgell, i les cingleres del bosc de Poblet i la Pena, de les muntanyes de Prades, al sud; entremig, la plana i el barranc del Reguer, amb camps de conreu i vinyes. Limita al nord amb Fulleda, Senan i Vallbona de les Monges, a l'est amb Blancafort i Montblanc (que també hi limita pel sud) i a l'oest amb Vimbodí i Poblet.

El terme és travessat pel Francolí, que s'origina a la Font Major de l'Espluga, a la confluència dels rius Sec i Milans. S'hi pot accedir per la carretera N-240 i per l'autopista AP-2, amb sortida a Montblanc; també té connexió, a través de diverses carreteres locals, amb els pobles veïns. Hi ha estació de ferrocarril (Línia Tarragona-Reus-Lleida) i hi passa una línia de l'AVE.

La majoria de la població es concentra a la vila de l'Espluga de Francolí. També destaca el nucli balneari de les Masies, a 2 km al sud de l'Espluga, prop del monestir de Poblet, ja al terme de Vimbodí i Poblet. A l'extrem sud del municipi hi ha el santuari de la Santíssima Trinitat.

Demografia

Entitat de població Habitants
Balneari les Masies 16
Espluga de Francolí, l' 3.967
Estació, l' 7
Santíssima Trinitat, la 0
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
129 133 151 663 2.132 3.471 3.511 3.964 3.654 3.424

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.173 3.224 2.959 3.016 2.912 3.181 3.549 3.633 3.602 3.602

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.671 3.665 3.654 3.664 3.687 3.857 3.934
3.949
3.913
3.836

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.791
3.742
3.736
3.698 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història

La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Ponç de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers.

Cultura

Els centres educatius de la vila són:

  • L'Escola Martí Poch és una escola pública al carrer Lluís Carulla núm. 61, fundada l'any 1964.
  • L'Escola Mare de Déu del Carme és una escola concertada al carrer Pompeu Fabra núm. 3, fundada l'any 1909.
  • L'Institut Joan Amigó i Callau és un institut públic al carrer Serè núm. 10, fundat l'any 2008.
  • L'EMME és l'escola municipal de música.

Hi ha diversos llocs d'interès entre ells:

L'entrada a les coves
L'Antic Hospital de Sant Joan
Complex social, lúdic i cultural del Casal de l'Espluga
Àngel Guimerà va anomenar el celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí Catedral del Vi
  • La Cova de la Font Major i a la resta de Coves de l'Espluga permeten una visita museogràfica, de formació i/o d'aventura.
  • L'Antic Hospital de l'orde de Sant Joan, fundat pels cavallers hospitalers tot i que l'edifici actual, gòtic, data del segle XIV. Actualment és un edifici d'equipaments públics com l'emissora municipal L'Espluga FM Ràdio, la biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, el Centre Telemàtic de la Conca de Barberà, el Punt d'Informació Juvenil Francolí, l'Arxiu Històric Municipal, el Club d'Escacs de l'Espluga de Francolí, el Centre de Formació d'Adults Municipals, els Tallers d'Ocupació, i la seu de diverses entitats socials, esportives i culturals com l'Associació de Veïns de la Urbanització Carreras, el Motoclub Francolí o la UE L'Espluga;
  • L'església vella de Sant Miquel, del segle XIII, molt austera, de transició entre el romànic i el gòtic. El 1837, sota les escales de l'església, s'hi van amagar les restes dels reis catalans que havien estat profanades al monestir de Poblet. Incendiada el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina, es va construir a la mateixa plaça l'església nova, d'estil neoclàssic, aprofitant les pedres de l'antic castell;
  • El Museu de la Vida Rural, instal·lat a la casa pairal de la família Carulla, del segle XVII, i creat el 1988 a instàncies de Lluís Carulla i Canals, industrial i mecenes, promotor de la Fundació Jaume I actualment anomenada Fundació Lluís Carulla;[1]
  • El Celler Cooperatiu d'estil modernista, el més antic de Catalunya, impulsat per l'agrarista Josep Maria Rendé i Ventosa és una obra de 1913 de Pere Domènech i Roura, que va seguir el projecte del seu pare, Lluís Domènech i Montaner, basat en el gòtic català. Actualment s'hi allotja el Museu del Vi.[2]
  • El Casal de l'Espluga, obert el 1962, també sota el mecenatge de Lluís Carulla. És el centre de tot un conjunt de serveis com ara hotel, parc infantil, pavelló poliesportiu, discoteca, escola de música, auditori, cinema, etc.
  • El museu Fassina Balanyà, antiga fàbrica del segle XIX dedicada a la producció d'aiguardents, museïtzada recentment i que forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
  • L'Espluga FM ràdio és l'emissora Municipal de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. Va ser creada l'any 1984 per un grup de joves de la població. L'emissora és gestionada pel Patronat Municipal de l'Espluga FM Ràdio, un organisme de l'Ajuntament de la vila.
  • Centres esportius. Hi ha diversos centres esportius on els habitants de l'Espluga hi van a fer activitats, entrenaments, partits... El camp de futbol, pistes de tennis, pistes de bàsquet, pista de patinatge/hoquei, sales d'aeròbic, sales de ballet, Moto Club Francolí, la piscina municipal, camps de futbol sala i diversos parcs infantils i molts més on poder gaudir de l'esport i la natura, com per exemple el Drac actiu.

Durant tot l'any a l'Espluga de Francolí se celebren un grapat de festes i fires dedicades a diferents temes, algunes d'elles ja són tradicionals:

  • La cavalcada de Reis se celebra el 5 de gener, l'arribada és pel carrer Passeig Canyelles, van passejant per tots els carrers de la vila repartint caramels per als més petits i als més grans.
  • La Fira de Sant Vicenç va ser fundada l'any 1565 i ha arribat a la seva 477a edició, avui en dia se celebra el quart diumenge de gener a tot el carrer Lluís Carulla.
  • El carnaval de l'Espluga de Francolí és un dels més lluïts de la comarca.
  • La setmana Santa se celebra a molts dels carrers de l'Espluga, on els armats, les vestes, tots els sants... surten a fer un recorregut per celebrar el dia de Tots Sants. Hi ha els armats de l'Espluga que es van fundar l'any 2010.
  • El jovent de l'Espluga no està adormit, i això queda molt ben demostrat durant la Setmana de la Joventut, la qual es realitza la tercera setmana de juliol.
  • La tradició vinícola a l'Espluga té antecedents centenaris, però va ser a finals del segle XIX quan va néixer el cooperativisme a la comarca. La creació del sindicat agrícola de l'Espluga el 1910, va fer que la Conca fos coneguda com el “bressol” del cooperativisme català. Aquesta tradició segueix viva avui en dia. De fet, la producció agrícola que ha aguantat amb més força l'arribada dels nous temps ha estat la vinya. És per això que, des de fa 37 anys, a principis de setembre i amb l'inici de la recol·lecció del raïm, s'organitza la Festa Comarcal de la Verema de la Conca de Barberà. Cada any, un dels pobles esdevé ciutat pubilla, però a l'Espluga, des del Casal, sempre organitza una mostra gastronòmica, de la qual podem gaudir comprant un tiquet de degustació. Tots els cellers de la Conca compten amb un estand on exposen i posen a la venda els seus productes, i també hi ha lloc pels dolços, els embotits i els plats de restaurant. Aquesta festa ocorre a la plaça Montserrat Canals que és al davant del Casal.
  • Cada any per Nadal hi ha representacions: als anys parells es representen Els Pastorets al Casal de l'Espluga, i als anys senars es fa un pessebre vivent pels carrers de la vila.

Govern i administració

Segons les eleccions municipals de 2015, la composició de l'Ajuntament és la següent (essent David Rovira, CDC, l'alcalde):

  • Som Espluga - 5 regidors (867 vots, 46,81%)
  • CDC - 5 regidors (750 vots, 40,5%)
  • Espluga Viva - 1 regidor (203 vots, 10,96%)

Economia

L'activitat econòmica del municipi depèn de l'agricultura, el comerç, el turisme i la indústria. Els conreus més importants són la vinya, els cereals (blat i ordi), l'ametller i l'olivera, i també hi ha algunes granges d'aviram i porcí. El reclam turístic del veí monestir de Poblet ha fet de l'Espluga un important nucli de serveis culturals, d'hostaleria, de restauració i de lleure, que complementen els atractius propis del terme. S'hi fa mercat els dilluns i els divendres al matí. La fira de la vila (que hi té lloc el darrer diumenge de gener), documentada des del 1565, aglutina l'oferta comarcal, i ha derivat dels seus orígens agrícoles i ramaders a aspectes més comercials i de serveis. També és remarcable la mostra vitícola i de productes agraris que hi ha al setembre, durant la Festa de la Verema. Tenen molta anomenada les galetes ("vanos") i carquinyolis típics de la vila.

En el terme municipal de l'Espluga de Francolí hi ha ubicat el centre de tractament de residus de la Conca de Barberà]], on es duu la brossa de rebuig de tots els municipis de la comarca. A més hi ha una planta de compostatge, on es transforma la matèria orgànica recollida en compost i s'hi realitzen tallers d'educació ambiental.

Vocabulari

Paraules i expressions típiques o comunes de l'Espluga:

  • A tret comuna: Que ha sortit molts cops.
  • Alego: Aviat (castellanisme).
  • Au vénguen: Som-hi.
  • Bajoca: Mongeta tendra.
  • Vencill: Fil de cosir o per lligar quelcom.
  • Camí: Vegada, cop, volta.
  • Catxar: Fer l'acte sexual.
  • Ensumania: Xemeneia.
  • Espatugar (espetugar): Quan l'oli calent esquitxa de la paella.
  • Galondru: Vago, mandrós.
  • Jugar a la cluca: Jugar a fet i amagar.
  • Menadors: Gronxador.
  • Mixó: Ocell.
  • Penyic: Xapa de les ampolles de refresc.
  • Perxe: Són les golfes.
  • Pinxar: Fer l'acte sexual.
  • Rujar: Vomitar (castellanisme).
  • S'ha acabat la ballugana: S'ha acabat tot.
  • Tinc fe ("timfè"): Em sembla.
  • Xaupa: Aixada.

Referències

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 58. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també

Enllaços externs