L'Estany
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Bages | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||
| Gentilici | Estanyenc, estanyenca | ||
| Superfície | 10,25 km² | ||
| Altitud | 870 m | ||
| Població (2008) • Densitat |
385 hab. 37,56 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 52′ 9″ N 2° 6′ 43″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
2 |
||
L'Estany és un municipi de la comarca natural del Moianès, oficialment adscrit a la del Bages.
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| Estany, l' | 370 |
| Raval del Prat, el | 23 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Història
La història del municipi va associada al monestir de Santa Maria de l'Estany. La primera referència de l'existència de l'Estany és a un document de l'any 927. El 990 el noble Sendred de Gurb dóna l'església de l'Estany a la seu de Vic però és el 1080 quan s'hi fundà la congregació de clergues o canonges de Sant Agustí. El 3 de novembre de 1133 consagra l'església l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer acompanyat del bisbe de Vic, Ramon Gaufred, i el de Girona, Berenguer de Dalmau. El 1264 el monestir és erigit abadia i en va ser el primer abat Ferrer de Calaf. El 1375 la comunitat constava de dotze canonges i dotze beneficiats. Com en molts llocs de Catalunya, l'Estany també fou sacsejat pel terratrèmol de Catalunya de 1448 que enderrocà les voltes de l'església i el campanar. El 1451 en feren les obres de restauració.
El 1595, per ordre de Felip II, el papa Climent VIII extingeix les "canòniques agustinianes" a Espanya i el 1603 la comunitat torna a l'Estany amb caràcter de col·legiata. El 1775 es produeix l'extinció de la comunitat i l'església passa a ser parròquia, tot i que fins ben modernament ha conservat un caràcter especial, amb el títol d'arxiprestat.
El poble nasqué prop del monestir i, encara que la seva gent seguia de prop els afers del monestir, feia vida a part, tenint la capella de Santa Cecília pel seu servei religiós. La seva dedicació fou l'agricultura i la ramaderia fins que a principis del segle XX començaren a arribar petites indústries tèxtils.
A l'Estany van néixer Josep Tresserras i Molera i Joan Codina Puigsaulens, ambdós historiadors locals. També Felip Graugés i Camprodon (1889-1973), insigne poeta mestre en Gai Saber, i Josep Roig i Ginestós (1898-1993), notable ceramista.
El 3 de juny de 1931 el monestir és declarat Monument Nacional i el 1966 comencen les obres de restauració, que s'inauguren el 9 i el 12 d'abril de 1970.
[edita] L'estany desaparegut
El poble actual de l'Estany, arrecerat al nord per un serrat, s'alça a la vora d'on hi havia un antic estany sense nom. Aquest estany, ja desaparegut, havia estat un bon lloc per a la caça desde temps prehistòrics. En èpoques de fort eixut les aïgues de l'estany baixàven de nivell creant aiguamolls que constituïen un bon entorn per diverses aus, com els ànecs.
El 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir la Mina per tal d'escórrer les aigües de l'estany. L'intenció era evitar que l'aigua estancada fes proliferar insectes que escampessin epidèmies de paludisme. En aquells anys hom culpava les aïgues de l'estany de l'insalubritat de la zona. L'estany fou finalment dessecat l'any 1570. La mina fou allargada a l'any 1735, probablement perque es revelà insuficient.
Tot i així l'antiga conca lacustre d'aquest estany encara es torna a entollar en èpoques de grans pluges, com per exemple a l'any 1969 que es va omplir fins a vessar.[1]
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] ACR Associació Cultural i Recreativa de l'Estany
L'ACR es una entitat sense ànim de lucre. Organitza la festa dels Patges i Reis, el foc de Sant Joan, la Caminada Popular, i altres activitats durant tot l'any, com una Calçotada Popular a l'hivern, i a l'estiu espectacles a la Plaça del Monestir i al Claustre.
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- L'Estany ACR Associació Cultural i Recreativa de l'Estany
- L'Estany Club d'Escacs
- STAGNUM, programació cultural de l'Estany
|
|||||
