L'evangeli segons sant Mateu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: L'Evangeli segons Sant Mateu)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'evangeli segons sant Mateu (títol original en italià Il Vangelo secondo Matteo)[1] és una pel·lícula de 1964 dirigida per Pier Paolo Pasolini, amb un guió escrit per ell mateix. Narra la història de Jesucrist, des de la Nativitat fins a la Resurrecció, seguint al peu de la lletra l’Evangeli segons Mateu.

Pasolini va afirmar que “les imatges de la pel·lícula mai podrien arribar a l'altura poètica dels textos." Segons els informes, va escollir l'Evangeli de Mateu sobre els altres perquè opinava que “Joan era massa místic, Marc massa vulgar, i Lluc massa sentimental.”

Tractant de manera antidogmàtica un tema de caràcter religiós, l'obra va causar sensació i desencadenà un aspre confrontament intel·lectual en la premsa, continuant la controvèrsia latent d’acusació de vilipendi contra la religió i la forta intervenció dels censors, que ja havien intentat suprimir l'episodi de Pasolini ''La ricotta'', inclòs en la pel·lícula ''Ro.Go.Pa.G.''

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Producció[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser rodada a les zones rocoses de Chia (poble de Soriano nel Cimino, Viterbo) Barile, Castel Lagopesole, Ginosa, Cutro, Le Castella, Matera, Massafra i Gioia del Colle, amb actors no professionals i extres escollits entre la població local, la majoria camperols. Molts amics del director van participar en el rodatge, entre ells, alguns intel·lectuals ben coneguts, com Natalia Ginzburg, Alfonso Gatto i Enzo Siciliano, a més de l'habitual Ninetto Davoli. Com ja va fer en ''Teorema'' i ''Comizi d’amore'' (Trobades amoroses), Pasolini reserva un paper per a Susanna, la seva mare: el de Maria en la seva vellesa.

La figura de Jesucrist la va interpretar el basc Enrique Irazoqui, un noi de dinou anys, lluitador antifranquista exiliat a Itàlia. La veu, en la versió italiana, era la d’Enrico Maria Salerno.

Premis[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • L'Osservatore Romano: “Fidel al text, però no a la inspiració de l’Evangeli.”
  • l'Unità: “... el nostre cineasta ha compost la més bella pel·lícula sobre Crist que s’ha fet fins ara, i probablement la més sincera que es pugui concebre.”

Comentaris[modifica | modifica el codi]

  • És curiós que Pasolini, que es declarava ateu i comunista, fos tan fidel i respectuós amb el text de l’Evangeli.
  • La pel·lícula és dedicada al Papa Joan XXIII.
  • Quan Pasolini oferí el paper a Irazoqui, que es considerava agnòstic, en un principi l’envià “a pastar fang”, al·legant que tenia coses més importants a fer que interpretar Jesucrist.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]