L'Evangeli segons Sant Mateu
L'Evangeli segons Sant Mateu (en italià Il Vangelo secondo Matteo) és una pel•lícula de 1964 dirigida per Pier Paolo Pasolini, amb un guió escrit per ell mateix. Narra la història de Jesucrist, des de la Nativitat fins a la Resurrecció, seguint al peu de la lletra l’Evangeli segons Mateu.
Pasolini va afirmar que “les imatges de la pel•lícula mai podrien arribar a l'altura poètica dels textos." Segons els informes, va escollir l'Evangeli de Mateu sobre els altres perquè opinava que “Joan era massa místic, Marc massa vulgar, i Lluc massa sentimental.”
Tractant de manera antidogmàtica un tema de caràcter religiós, l'obra va causar sensació i desencadenà un aspre confrontament intel•lectual en la premsa, continuant la controvèrsia latent d’acusació de vilipendi contra la religió i la forta intervenció dels censors, que ja havien intentat suprimir l'episodi de Pasolini ''La ricotta'', inclòs en la pel•lícula ''Ro.Go.Pa.G.''
Taula de continguts |
Repartiment [modifica]
- Enrique Irazoqui: Jesucrist
- Margherita Caruso: Maria (jove)
- Susanna Pasolini: Maria (anciana)
- Marcello Morante: Josep
- Mario Socrate: Joan Baptista
- Settimio Di Porto: Pere
- Alfonso Gatto: Andreu, l'apòstol
- Luigi Barbini: Jaume el Major
- Giacomo Morante: Joan, l'apòstol
- Giorgio Agamben: Felip, l'apòstol
- Guido Cerretani: Bartomeu, l'apòstol
- Rosario Migale: Tomàs, l'apòstol
- Ferruccio Nuzzo: Mateu, l'apòstol
- Marcello Galdini: Jaume el Menor
- Elio Spaziani: Tadeu
- Enzo Siciliano: Simó
- Otello Sestili: Judes
- Rodolfo Wilcock: Caifàs
- Alessandro Clerici: Ponç Pilat
- Amerigo Bevilacqua: Herodes I
- Francesco Leonetti: Herodes Antipas
- Franca Cupiane: Herodies
- Paola Tedesco: Maria Salomé
- Rossana Di Rocco: Arcàngel Gabriel
- Renato Terra: L'endimoniat
- Eliseo Boschi: Josep d'Arimatea
- Natalia Ginzburg: Maria de Betània
Producció [modifica]
La pel•lícula va ser rodada a les zones rocoses de Chia (poble de Soriano nel Cimino, Viterbo) Barile, Castel Lagopesole, Ginosa, Cutro, Le Castella, Matera, Massafra i Gioia del Colle, amb actors no professionals i extres escollits entre la població local, la majoria camperols. Molts amics del director van participar en el rodatge, entre ells, alguns intel•lectuals ben coneguts, com Natalia Ginzburg, Alfonso Gatto i Enzo Siciliano, a més de l'habitual Ninetto Davoli. Com ja va fer en ''Teorema'' i ''Comizi d’amore'' (Trobades amoroses), Pasolini reserva un paper per a Susanna, la seva mare: el de Maria en la seva vellesa.
La figura de Jesucrist la va interpretar el basc Enrique Irazoqui, un noi de dinou anys, lluitador antifranquista exiliat a Itàlia. La veu, en la versió italiana, era la d’Enrico Maria Salerno.
Crítica [modifica]
- L'Osservatore Romano: “Fidel al text, però no a la inspiració de l’Evangeli.”
- l'Unità: “... el nostre cineasta ha compost la més bella pel•lícula sobre Crist que s’ha fet fins ara, i probablement la més sincera que es pugui concebre.”
Comentaris [modifica]
És curiós que Pasolini, que es declarava ateu i comunista, fos tan fidel i respectuós amb el text de l’Evangeli.
La pel•lícula és dedicada al Papa Joan XXIII.
Quan Pasolini oferí el paper a Irazoqui, que es considerava agnòstic, en un principi l’envià “a fregir espàrrecs”, al•legant que tenia coses més importants a fer que interpretar Jesucrist.
