L'Exprés de Mitjanit
  L'Exprés de Mitjanit |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Alan Parker |
| Direcció artística: | Geoffrey Kirkland i Evan Hercules |
|
|
|
| Producció: | Alan Marshall, David Puttnam i Peter Guber |
|
|
|
| Guió: | Oliver Stone William Hoffer a partir d’una obra de William Hayes |
|
|
|
| Música: | Giorgio Moroder |
|
|
|
| Fotografia: | Michael Seresin |
|
|
|
| Muntatge: | Gerry Hambling |
|
|
|
| Vestuari: | Milena Canonero |
|
|
|
| Protagonistes: | Brad Davis Irene Miracle Randy Quaid John Hurt |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | Regne Unit Estats Units |
| Data d'estrena: | 1978 |
| Gènere: | Drama |
| Duració: | 121 min |
| Idioma original: | anglès, turc, maltès, turc |
|
Companyies |
|
| Productora: | Casablanca Filmworks |
|
|
|
| Pàgina sobre “Midnight Express” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
L'Exprés de Mitjanit (a l'original anglès: Midnight Express) és una pel·lícula britanico-estatunidenca dirigida per Alan Parker, estrenada el 1978. Explica la història de William Hayes, detingut i empresonat a Turquia el 1970. Hayes va participat com a consultor en la realització.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
William Hayes, jove turista americà, és de vacances amb la seva amiga Susan, a Turquia. Esperant guanyar uns diners, intenta tornar als Estats Units amb dos quilograms de haixix repartits pel seu cos i amagats sota la seva roba. Quan és a punt de pujar a l'avió, és, com els altres passatgers, sotmès a un escorcoll de seguretat per policies que troben la droga. Comença llavors per a «Billy» un malson que el porta a la presó de Sağmalcılar, a Istanbul. De procés en procés, es troba condemnat a trenta anys de presó.
El Midnight Express (l’«Exprés de mitjanit») és el terme utilitzat pels presoners turcs per designar l'evasió.
| « | Però l’«Exprés de mitjanit» no para a Sağmalcılar. | » |
Anàlisi [modifica]
Diferències entre la pel·lícula i el llibre [modifica]
Hi ha diferències importants entre les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit
- A la pel·lícula, William Hayes és a Turquia amb la seva amiga, mentre que en realitat hi havia anat sol. La pel·lícula utilitza la història d'amor per donar un sentit més emotiu.
- Les escenes de violacions han estat igualment afegides. William Hayes mai no ha mencionat haver estat violat pels seus guàrdies turcs o haver sofert violència sexual. Reconeix haver participat de manera consentida en relacions homosexuals, cosa que apareix breument a la pel·lícula.
- Al llibre, William Hayes no mossega la llengua d'un company presoner.
- El final de les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit són diferents: al llibre, Hayes és transferit a una altra presó d'on aconsegueix fugir pel mar ; a la pel·lícula aquest passatge ha estat reemplaçat per una escena violenta durant la qual mata involuntàriament el guardià en cap.
El rodatge [modifica]
Encara que la pel·lícula es desenvolupa principalment a Turquia, està rodada completament a Malta (l'escenari de la presó és el Fort de Sant Elm) , després del rebuig d’Istanbul d’acollir el rodatge. La majoria dels actors són, així doncs, maltesos, així com alguns italians, americans, grecs i armenis que fan el paper de turcs.[1]
A la pel·lícula hi sovintegen alguns anacronismes i exageracions. Per exemple alguns turcs hi porten el fes, tot i que ja no és portat a Turquia des de l'abolició dels barrets simbòlics otomans el 1923 per part de la República Turca.
Reaccions i conseqüències [modifica]
El 18 de maig de 1978, L’Exprés de Mitjanit és presentat a una audiència de periodistes del món sencer, en ocasió del Festival de Canes... Quaranta-tres dies més tard, els Estats Units i la Turquia entraven en importants negociacions sobre l'intercanvi de presoners[2] El desembre del 2004, en una visita a Turquia, Oliver Stone va presentar excuses públiques per haver «sobredramatitzat» l'escenificació que tenia escrita.[3]
Repartiment [modifica]
- Brad Davis: Billy Hayes
- Irene Miracle: Susan
- Bo Hopkins: Tex
- Paolo Bonacelli: Rifki
- Paul L. Smith: Hamidou
- Randy Quaid: Jimmy Booth
- Norbert Weisser: Erich
- John Hurt: Max
- Mike Kellin: Mr. Hayes
- Franco Diogene: Yesil
Premis [modifica]
1979
- BAFTA a la millor direcció per Alan Parker
- BAFTA al millor muntatge per Gerry Hambling
- BAFTA al millor actor secundari per John Hurt
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Irene Miracle
- Globus d'Or al millor actor dramàtic per Brad Davis
- Globus d'Or al millor actor secundari per John Hurt
- Globus d'Or a la millor banda sonora original per Giorgio Moroder
- Globus d'Or al millor guió per Oliver Stone
Cites [modifica]
Max: The best thing to do is to get your ass out of here. Best way that you can.
Billy Hayes: Yeah, but how?
Max: Catch the midnight express.
Billy Hayes: But what's that?
Max: [rire] Well it's not a train. It's a prison word for... escape. But it doesn't stop around here.
Traducció:
Max: El millor que has de fer és fotre el camp d’aquí a qualsevol preu.
Billy Hayes: Sí, però com ?
Max: Agafa l'exprés de mitjanit.
Billy Hayes: Què és ?
Max: [riu] Eh, bé, no és un tren. És una paraula que fan servir els presoners per...evadir-se. Però no para aquí.
Referències [modifica]
- ↑ (anglès) Fitxa de la pel·lícula a l'IMDB
- ↑ (anglès) Extret de la coberta de la banda original de L'Exprés de Mitjanit, compost per Giorgio Moroder.
- ↑ (anglès) Helena Smith, «Stone sorry fur Midnight Express» a The Guardian, 16 desembre de 2004 [1].
PDF
