L'Exprés de Mitjanit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Midnight Express
L'Exprés de Mitjanit
Midnight-Express2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Alan Parker
Direcció artística: Geoffrey Kirkland i Evan Hercules

Producció: Alan Marshall, David Puttnam i Peter Guber

Guió: Oliver Stone
William Hoffer
a partir d’una obra de William Hayes

Música: Giorgio Moroder

Fotografia: Michael Seresin

Muntatge: Gerry Hambling

Vestuari: Milena Canonero

Protagonistes: Brad Davis
Irene Miracle
Randy Quaid
John Hurt

Dades i xifres
Països: Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena: 1978
Gènere: Drama
Duració: 121 min
Idioma original: anglès, turc, maltès, turc

Companyies
Productora: Casablanca Filmworks

Pàgina sobre “Midnight Express a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars

L'Exprés de Mitjanit (títol original en anglès: Midnight Express)[1] és una pel·lícula britanicoestatunidenca dirigida per Alan Parker, estrenada el 1978. Explica la història de William Hayes, detingut i empresonat a Turquia el 1970. Hayes va participar com a consultor en la realització.

Argument[modifica | modifica el codi]

William Hayes, jove turista americà, és de vacances amb la seva amiga Susan, a Turquia. Esperant guanyar uns diners, intenta tornar als Estats Units amb dos quilograms de haixix repartits pel seu cos i amagats sota la seva roba. Quan és a punt de pujar a l'avió, és, com els altres passatgers, sotmès a un escorcoll de seguretat per policies que troben la droga. Comença llavors per a «Billy» un malson que el porta a la presó de Sağmalcılar, a Istanbul. De procés en procés, es troba condemnat a trenta anys de presó.

El Midnight Express (l’«Exprés de mitjanit») és el terme utilitzat pels presoners turcs per designar l'evasió.

« Però l’«Exprés de mitjanit» no para a Sağmalcılar. »

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Diferències entre la pel·lícula i el llibre[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferències importants entre les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit

  • A la pel·lícula, William Hayes és a Turquia amb la seva amiga, mentre que en realitat hi havia anat sol. La pel·lícula utilitza la història d'amor per donar un sentit més emotiu.
  • Les escenes de violacions han estat igualment afegides. William Hayes mai no ha mencionat haver estat violat pels seus guàrdies turcs o haver sofert violència sexual. Reconeix haver participat de manera consentida en relacions homosexuals, cosa que apareix breument a la pel·lícula.
  • Al llibre, William Hayes no mossega la llengua d'un company presoner.
  • El final de les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit són diferents: al llibre, Hayes és transferit a una altra presó d'on aconsegueix fugir pel mar; a la pel·lícula aquest passatge ha estat reemplaçat per una escena violenta durant la qual mata involuntàriament el guardià en cap.

El rodatge[modifica | modifica el codi]

Encara que la pel·lícula es desenvolupa principalment a Turquia, està rodada completament a Malta (l'escenari de la presó és el Fort de Sant Elm), després del rebuig d’Istanbul d’acollir el rodatge. La majoria dels actors són, així doncs, maltesos, així com alguns italians, americans, grecs i armenis que fan el paper de turcs.[2]

A la pel·lícula hi sovintegen alguns anacronismes i exageracions. Per exemple alguns turcs hi porten el fes, tot i que ja no és portat a Turquia des de l'abolició dels barrets simbòlics otomans el 1923 per part de la República Turca.

Reaccions i conseqüències[modifica | modifica el codi]

El 18 de maig de 1978, L’Exprés de Mitjanit és presentat a una audiència de periodistes del món sencer, en ocasió del Festival de Canes... Quaranta-tres dies més tard, els Estats Units i la Turquia entraven en importants negociacions sobre l'intercanvi de presoners[3] El desembre del 2004, en una visita a Turquia, Oliver Stone va presentar excuses públiques per haver «sobredramatitzat» l'escenificació que tenia escrita.[4]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

1979

Cites[modifica | modifica el codi]

Max: The best thing to do is to get your ass out of here. Best way that you can.
Billy Hayes: Yeah, but how?
Max: Catch the midnight express.
Billy Hayes: But what's that?
Max: [rire] Well it's not a train. It's a prison word for... escape. But it doesn't stop around here.

Traducció:

Max: El millor que has de fer és fotre el camp d’aquí a qualsevol preu.
Billy Hayes: Sí, però com ?
Max: Agafa l'exprés de mitjanit.
Billy Hayes: Què és ?
Max: [riu] Eh, bé, no és un tren. És una paraula que fan servir els presoners per...evadir-se. Però no para aquí.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. (anglès) Fitxa de la pel·lícula a l'IMDB
  3. (anglès) Extret de la coberta de la banda original de L'Exprés de Mitjanit, compost per Giorgio Moroder.
  4. (anglès) Helena Smith, «Stone sorry fur Midnight Express» a The Guardian, 16 desembre de 2004 .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema