L'Exprés de Mitjanit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Midnight Express
L'Exprés de Mitjanit
Midnight-Express2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Alan Parker
Direcció artística: Geoffrey Kirkland i Evan Hercules

Producció: Alan Marshall, David Puttnam i Peter Guber

Guió: Oliver Stone
William Hoffer
a partir d’una obra de William Hayes

Música: Giorgio Moroder

Fotografia: Michael Seresin

Muntatge: Gerry Hambling

Vestuari: Milena Canonero

Protagonistes: Brad Davis
Irene Miracle
Randy Quaid
John Hurt

Dades i xifres
Països: Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena: 1978
Gènere: Drama
Duració: 121 min
Idioma original: anglès, turc, maltès, turc

Companyies
Productora: Casablanca Filmworks

Pàgina sobre “Midnight Express a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars

L'Exprés de Mitjanit (títol original en anglès: Midnight Express)[1] és una pel·lícula britanicoestatunidenca dirigida per Alan Parker, estrenada el 1978. Explica la història de William Hayes, detingut i empresonat a Turquia el 1970. Hayes va participar com a consultor en la realització.

Argument[modifica | modifica el codi]

William Hayes, jove turista americà, és de vacances amb la seva amiga Susan, a Turquia. Esperant guanyar uns diners, intenta tornar als Estats Units amb dos quilograms de haixix repartits pel seu cos i amagats sota la seva roba. Quan és a punt de pujar a l'avió, és, com els altres passatgers, sotmès a un escorcoll de seguretat per policies que troben la droga. Comença llavors per a «Billy» un malson que el porta a la presó de Sağmalcılar, a Istanbul. De procés en procés, es troba condemnat a trenta anys de presó.

El Midnight Express (l’«Exprés de mitjanit») és el terme utilitzat pels presoners turcs per designar l'evasió.

« Però l’«Exprés de mitjanit» no para a Sağmalcılar. »

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Diferències entre la pel·lícula i el llibre[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferències importants entre les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit

  • A la pel·lícula, William Hayes és a Turquia amb la seva amiga, mentre que en realitat hi havia anat sol. La pel·lícula utilitza la història d'amor per donar un sentit més emotiu.
  • Les escenes de violacions han estat igualment afegides. William Hayes mai no ha mencionat haver estat violat pels seus guàrdies turcs o haver sofert violència sexual. Reconeix haver participat de manera consentida en relacions homosexuals, cosa que apareix breument a la pel·lícula.
  • Al llibre, William Hayes no mossega la llengua d'un company presoner.
  • El final de les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit són diferents: al llibre, Hayes és transferit a una altra presó d'on aconsegueix fugir pel mar ; a la pel·lícula aquest passatge ha estat reemplaçat per una escena violenta durant la qual mata involuntàriament el guardià en cap.

El rodatge[modifica | modifica el codi]

Encara que la pel·lícula es desenvolupa principalment a Turquia, està rodada completament a Malta (l'escenari de la presó és el Fort de Sant Elm) , després del rebuig d’Istanbul d’acollir el rodatge. La majoria dels actors són, així doncs, maltesos, així com alguns italians, americans, grecs i armenis que fan el paper de turcs.[2]

A la pel·lícula hi sovintegen alguns anacronismes i exageracions. Per exemple alguns turcs hi porten el fes, tot i que ja no és portat a Turquia des de l'abolició dels barrets simbòlics otomans el 1923 per part de la República Turca.

Reaccions i conseqüències[modifica | modifica el codi]

El 18 de maig de 1978, L’Exprés de Mitjanit és presentat a una audiència de periodistes del món sencer, en ocasió del Festival de Canes... Quaranta-tres dies més tard, els Estats Units i la Turquia entraven en importants negociacions sobre l'intercanvi de presoners[3] El desembre del 2004, en una visita a Turquia, Oliver Stone va presentar excuses públiques per haver «sobredramatitzat» l'escenificació que tenia escrita.[4]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

1979

Cites[modifica | modifica el codi]

Max: The best thing to do is to get your ass out of here. Best way that you can.
Billy Hayes: Yeah, but how?
Max: Catch the midnight express.
Billy Hayes: But what's that?
Max: [rire] Well it's not a train. It's a prison word for... escape. But it doesn't stop around here.

Traducció:

Max: El millor que has de fer és fotre el camp d’aquí a qualsevol preu.
Billy Hayes: Sí, però com ?
Max: Agafa l'exprés de mitjanit.
Billy Hayes: Què és ?
Max: [riu] Eh, bé, no és un tren. És una paraula que fan servir els presoners per...evadir-se. Però no para aquí.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. (anglès) Fitxa de la pel·lícula a l'IMDB
  3. (anglès) Extret de la coberta de la banda original de L'Exprés de Mitjanit, compost per Giorgio Moroder.
  4. (anglès) Helena Smith, «Stone sorry fur Midnight Express» a The Guardian, 16 desembre de 2004 .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema