L'Hospitalet de Llobregat
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Barcelonès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Barcelonès |
||||
| Gentilici | Hospitalenc, hospitalenca | ||||
| Pressupost | 201.702.500 € | ||||
| Superfície | 12,50 km² | ||||
| Altitud | 8 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
257.057 hab. 20.564,56 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 424992 4579383Coord.: 41° 21′ 45″ N, 2° 6′ 12″ E / 41.36250,2.10333 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Núria Marín i Martínez 
|
||||
| Codi territorial | 081017 |
||||
| Agermanament | Bezons (França) Centro Habana (Cuba) Managua (Nicaragua) Tuzla (Bòsnia i Hercegovina) |
||||
L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat del municipi del mateix nom dins la comarca del Barcelonès, situada al marge esquerre del riu Llobregat. Limita a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat, i a l'est i sud amb la ciutat de Barcelona, amb la que té una continuïtat de la trama urbana. Amb una població de 258.642 habitants (2010), és la segona ciutat de Catalunya per habitants.
Taula de continguts |
Medi físic [modifica]
L'Hospitalet està dividit geològicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samontà. Està formada per argiles, llims i concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Està formada per sorres i llims d'origen al·luvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfície de 22 quilòmetres quadrats, però el 1920 va perdre 900 hectàrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona[3] i que actualment formen part de la Zona Franca.
- A: Argiles i llims, amb concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic.
- B: Sorres i llims d'origen al·luvial (delta del riu Llobregat). Data del Quaternari.
Història [4] [modifica]
Prehistòria [modifica]
Les primeres restes materials de certa importància trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i corresponen a la Cultura Ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el neolític a la vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una peça de ceràmica datada aproximadament al 3000 aC. Trobar d'altres restes prehistòriques pot ser difícil degut al procés de suburbialització del territori que ha pogut destruir-les. A aquesta època la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.
Iberoromà [modifica]
A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el "Cap de Medusa", una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presència romana amb edificis com les sitges de la Torrassa o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. A aquesta època i fins al segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.
L'Edat Mitjana [modifica]
Però no és fins al 908 quan el terme de Provençana apareix en documents escrits.[5] El nom original del municipi es deu a que es desenvolupava a l'entorn de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana.[6] En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'església de Santa Eulàlia, però la la població estava dispersa per tota la zona.
Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'últim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'ordre religiosa-militar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracció de població. Es tractava d'un hospital de pobres, és a dir, un alberg on es practicava la beneficència.
El 1375 es demana una concessió reial per construir un nou hospital que faria més les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referència a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens degut a diverses epidèmies i conflictes bèl·lics.
L'Edat Moderna [modifica]
La població es manté estable durant el segle XVI. A aquesta època es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat més edificis històrics.
Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona es baix ja que la major part són immigrants occitans. A finals del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants.
Cap l'any 1787 s'especula que hi havia 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de l'esperança de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.
L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola i per l'autoconsum fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils.
Segle XIX [modifica]
L'expansió del segle XVIII es va frenar durant la Guerra del Francès (1808-1814), en la que l'Hospitalet va estar durant diferents etapes en la línia del front. La població va caure a uns 900 habitants entre el 1815 i el 1820.
La situació va canviar el 1819 quan es va inaugurar el Canal de la Infanta. Vers la dècada del 1850 una xarxa de sèquies ja permetia regar totes les terres de la Marina, el que va incrementar la productivitat de la terra i va permetre la introducció de nous conreus. En les dècades centrals del segle, el producte principal fou el blat de moro. Al Samontà, la vinya també va tenir una gran expansió, fins l'aparició de la fil·loxera.
Durant tot el segle XIX, l'Hospitalet fou un poble principalment agrari, però la industrialització anava creixent, donada la proximitat amb Barcelona. El tèxtil a Santa Eulàlia i els materials de construcció a Sant Josep foren els sectors fonamentals.
Segle XX [modifica]
A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.
Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració de persones provinents de la resta de regions d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'aconduïment necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 l'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Política i Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Ignacio Pujana Fernández |
 |
| 1983 - 1987 | Juan Ignacio Pujana Fernández |
|
| 1987 - 1991 | Juan Ignacio Pujana Fernández |
|
| 1991 - 1995 | Juan Ignacio Pujana Fernández a partir de 1994 Celestino Corbacho Chaves |
|
| 1995 - 1999 | Celestino Corbacho Chaves |
|
| 1999 - 2003 | Celestino Corbacho Chaves |
|
| 2003 - 2007 | Celestino Corbacho Chaves |
|
| 2007 - 2011 | Celestino Corbacho Chaves a partir de 2008 Núria Marín Martínez |
|
| Des del 2011 | Núria Marín Martínez |
|
Darreres eleccions municipals [modifica]
Districtes [modifica]
- Vegeu els articles dels barris a la categoria Barris de l'Hospitalet de Llobregat.
|
|||||||||||||||||||||||||
Cultura [modifica]
La Confraria 15+1, fundada l'any 1978, organitza processons laiques que en els darrers anys s'han convertit en un dels actes més populars i multitudinaris de la Setmana Santa a Catalunya.
Al municipi es troba la Fundació Arranz-Bravo i el Museu d'Història de l'Hospitalet.[7]
Festes de primavera [modifica]
Les Festes de Primavera son unes festes que se celebren des de l'any 1980 al voltant de Sant Jordi a L'Hospitalet i segueixen el patró habitual d'una gran festa major de ciutat: centralització, ocupació del carrer, protagonisme de la cultura tradicional catalana, grans activitats culturals i nombroses activitats socioculturals.[8]
Esports [modifica]
El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisió B. La resta de clubs són el Hospitalet atlètic, Pubilla Casas, la Florida, la Unificación Bellvitge, el Santa Eulàlia, el Can Buxeres, el Gornal, l'Hospitalense, el Milan l'Hospitalet i el Bolívia, a banda dels filials de la Unificación Bellvitge, Hospitalet atlètic, Hospitalense, Pubilla Casas i el Gornal.
L'Hospitalet també té clubs de bàsquet. El més important, el CB L'Hospitalet, milita actualment a la lliga LEB, 2a divisió estatal.
També és molt important l'ISS, equip d'atletisme d'àmbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme. En futbol americà destaca L'Hospitalet Pioners i en beisbol l'Hèrcules l'Hospitalet. En triatló, el TriatL'H (Triatló Hospitalet) es present a nombroses competicions Nacionals.
En waterpolo dos equips juguen a categories estatals. El Club Natació L'Hospitalet ho fa a la Primera Divisió Masculina després d'haver jugat a Divisió d'Honor la temporada 2006/2007, i l'AE Santa Eulàlia ho fa a la Segona Divisió Masculina. D'aquesta manera, la ciutat de l'Hospitalet és una de les dues ciutats catalanes (juntament amb Barcelona) que tenen dos equips en alguna de les tres categories del waterpolo estatal. En waterpolo femení, tots dos clubs competeixen a la Segona Divisió.
Centre d'Esports l'Hospitalet [modifica]
Història d'un club [modifica]
Aquell nou club que sorgí al 1957 competiria a la Tercera Divisió, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prèviament i es va creure, així, que seria el més apropiat per a la nova entitat.
Malgrat tot, les clàusules de la fusió que dona com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat al 1958, i amb un enfrontament amb el FC Barcelona.
La temporada següent, i degut als bons oficis del nou entrenador, Zronimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoció.
Al 1960 van ser campions de grup. Però l'època dorada del club no arribarà fins al 1963, quan després d'una promoció d'infart s'aconsegueix entrar a la 2a divisió. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanència a segona.
La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribarà a partir de 1967. A 3a divisió i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindrà el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que al 1982 tornaven a 2a. Aquí es mantindrà, amb alts i baixos, fins que al 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; els anys vuitanta la història de l'Hospi remunta fent molt bones temporades, donant inclús algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxaria per equips de 1a divisió.
L'any 1999 el CE L'Hospitalet es traslladarà a l'estadi de beisbol, dels Jocs Olímpics del 92, que després de ser remodelat es convertí en l'Estadi Municipal del CE L'Hospitalet. En les últimes temporades ha estat en varies ocasions a punt d'ascendir a 2a Divisió A.
Hospitalencs famosos [modifica]
- Quico Sabaté: anarquista i lluitador antifranquista.
- Ferran Adrià: cuiner de fama internacional.
- Antoni Ros-Marbà: director d'orquestra.
- Víctor Valdés: porter del Futbol Club Barcelona.
- Antonio Chavarrías: director de cinema.
- Marc Recha: director de cinema.
- José Antonio Durán: director de cinema
- Joan Saura: polític.
- Núria Espert: actriu.
- Amparo Moreno: actriu.
- Jose Corbacho: actor.
- Albert Lopo: jugador del Getafe CF.
- Sergio Gonzàlez: jugador del Deportivo de la Coruña.
- Dani Flaco: cantant.
- Antonio Orozco: cantant.
- Jordi Alba: jugador del Futbol Club Barcelona.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Vegeu també [modifica]
- IES Can Vilumara.
- IES Llobregat.
- Institut Santa Eulàlia.
- Carrer Xipreret.
- Eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat (2003).
- Eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat (2007).
- Teatre Joventut.
- Festes de Primavera.
- Auditori Barradas.
- Centre Cultural La Bòbila.
- Coral Xalesta
Notes [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/eleccions-municipals-l-hospitalet-plataforma-immigracio_0_497350520.html
- ↑ L'Hospitalet. El medi físic. Quaderns urbans 4. Antoni Domínguez Ximénez. Ramon Julià Brugués. 1986.
- ↑ Història de l'Hospitalet. Una Síntesi del Passat com a Eina de Futur.Ajuntament de l'Hospitalet i Centre d'Estudis de l'Hospitalet.1997.
- ↑ Arxiu Episcopal de Vic, num.44 del Diplomatari de la Catedral de Vic, Num Inventari ACV-2130
- ↑ Núria Marin i Martínez L'Hospitalet any 1100
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 68. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Pla Director del Patrimoni Cultural de l’Hospitalet de Llobregat» p.41. Universitat de Barcelona, 2/10/2009. [Consulta: 23/4/2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: l'Hospitalet de Llobregat |
- Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de l'Hospitalet de Llobregat
- L'Hospitalet de Llobregat,imatges retrospectives d'una ciutat
|
|||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
