L'Hospitalet de Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Hospitalet de Llobregat
Bandera de l'Hospitalet de Llobregat Escut de l'Hospitalet de Llobregat
(En detall) (En detall)
Localització

L'Hospitalet de Llobregat situat respecte Catalunya
L'Hospitalet de Llobregat situat respecte Catalunya

Localització de l'Hospitalet de Llobregat respecte del Barcelonès


Municipi del Barcelonès
Casa de la vila
Casa de la vila
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Barcelonès
Gentilici Hospitalenc, hospitalenca
Pressupost 201.702.500 €
Superfície 12,50 km²
Altitud 8 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
254.056 hab.
20.324,48 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 424992 4579383Coord.: 41° 21′ 45″ N, 2° 6′ 12″ E / 41.36250°N,2.10333°E / 41.36250; 2.10333
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Núria Marín i Martínez Logotip del PSC

[2]

Codi territorial 081017
Agermanament Bezons (França)
Centro Habana (Cuba)
Managua (Nicaragua)
Tuzla (Bòsnia i Hercegovina)

L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat de la comarca del Barcelonès, situada al marge esquerre del riu Llobregat. Limita a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat, i a l'est i sud amb la ciutat de Barcelona, amb la que té una continuïtat de la trama urbana. Amb una població de 258.642 habitants (2010), és la segona ciutat de Catalunya per habitants.

Medi físic[modifica | modifica el codi]

L'Hospitalet està dividit geològicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samontà. Està formada per argiles, llims i concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Està formada per sorres i llims d'origen al·luvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfície de 22 quilòmetres quadrats, però el 1920 va perdre 900 hectàrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona[3] i que actualment formen part de la Zona Franca.

Medi físic de l'Hospitalet.
  •  A: Argiles i llims, amb concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic.
  •  B: Sorres i llims d'origen al·luvial (delta del riu Llobregat). Data del Quaternari.

Història[4][modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Les primeres restes materials de certa importància trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i corresponen a la Cultura Ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el neolític a la vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una peça de ceràmica datada aproximadament al 3000 aC. Trobar d'altres restes prehistòriques pot ser difícil a causa del procés de suburbialització del territori que ha pogut destruir-les. A aquesta època la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.

Iberoromà[modifica | modifica el codi]

A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el "Cap de Medusa", una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presència romana amb edificis com les sitges de la Torrassa o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. A aquesta època i fins al segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.

L'Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Però no és fins al 908 quan el terme de Provençana apareix en documents escrits.[5] El nom original del municipi es deu al fet que es desenvolupava entorn de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana.[6] El nom de Provençana és d'origen romà. Tot sembla indicar que procedeix d'un nom llatí de propietari, Provius o Proventius. El topònim, amb les formes lingüístiques del naixent català, va passar a la parròquia, i després al territori sobre el que tenia jurisdicció. En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'església de Santa Eulàlia, però la població estava dispersa per tota la zona.

Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'últim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'orde religiós-militar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracció de població. Es tractava d'un hospital de pobres, és a dir, un alberg on es practicava la beneficència.

El 1375 es demana una concessió reial per construir un nou hospital que faria més les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referència a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens a causa de diverses epidèmies i conflictes bèl·lics.

L'Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Finestral gòtic d'un edifici del Carrer Xipreret

La població es manté estable durant el segle XVI. A aquesta època es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat més edificis històrics.

Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona és baix, ja que la major part són immigrants occitans. A finals del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants.

Cap l'any 1787 s'especula que hi havia 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de l'esperança de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.

L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola i per l'autoconsum fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'instal·len alguns prats d'indianes a l'actual Santa Eulàlia. Aquestes instal·lacions eren dependències de les manufactures de Barcelona on s'estenien les peces de cotó (les indianes) al sol per blanquejar-les.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

L'expansió del segle XVIII es va frenar durant la Guerra del Francès (1808-1814), en la que l'Hospitalet va estar durant diferents etapes en la línia del front. La població va caure a uns 900 habitants entre el 1815 i el 1820.

La situació va canviar el 1819 quan es va inaugurar el Canal de la Infanta. Vers la dècada del 1850 una xarxa de séquies ja permetia regar totes les terres de la Marina, el que va incrementar la productivitat de la terra i va permetre la introducció de nous conreus. En les dècades centrals del segle, el producte principal fou el blat de moro. Al Samontà, la vinya també va tenir una gran expansió, fins a l'aparició de la fil·loxera.

Durant tot el segle XIX, l'Hospitalet fou un poble principalment agrari, però la industrialització anava creixent, donada la proximitat amb Barcelona. El tèxtil a Santa Eulàlia i els materials de construcció a Sant Josep foren els sectors fonamentals.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.

Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració de persones provinents de la resta de regions d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'aconduïment necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 l'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'Hotel Hesperia de l'Hospitalet
Edifici de Bellvitge


Política i Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Ignacio Pujana Fernández
Logotip del PSC
1983 - 1987 Juan Ignacio Pujana Fernández
Logotip del PSC
1987 - 1991 Juan Ignacio Pujana Fernández
Logotip del PSC
1991 - 1995 Juan Ignacio Pujana Fernández a partir de 1994 Celestino Corbacho Chaves
Logotip del PSC
1995 - 1999 Celestino Corbacho Chaves
Logotip del PSC
1999 - 2003 Celestino Corbacho Chaves
Logotip del PSC
2003 - 2007 Celestino Corbacho Chaves
Logotip del PSC
2007 - 2011 Celestino Corbacho Chaves a partir de 2008 Núria Marín Martínez
Logotip del PSC
Des del 2011 Núria Marín Martínez
Logotip del PSC

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de L'Hospitalet de Llobregat, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - PM Núria Marín Martínez 32.919 13 38,89%
Partit Popular Juan Carlos del Rio Pin 15.693 6 18,54%
Convergència i Unió Meritxell Borràs i Solé 10.421 4 12,31%
ICV-EUiA-EPM Alfonso Salmerón Muñoz 7.532 2 8,90%
Plataforma per Catalunya Daniel Ordoñez González 6.192 2 7,31%
Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds-AM Eduard Suàrez Rovira 2.265 - 2,68%
Ciutadans - Partido de la Ciudadanía Noemí de la Calle 1.802 - 2,13%
Els Verds-Grup Verd Europeu Joan Oms i Llohis 1.320 - 1,56%
Escons en Blanc - Ciudadanos en Blanco Sebastià Llorach Camprubí 1.320 - 1,56%
Pirates de Catalunya David Esteve i López 837 - 0,99%
Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu David Soriano i Taché 541 - 0,64%
Units per l'Hospitalet (Solidaritat-Reagrupament) Maria Lourdes Martínez Bruguera 415 - 0,49%
Unificació Comunista d'Espanya Núria Suárez Hernández 183 - 0,22%
Identitat Catalana Esther Pinell Garcia 155 - 0,18%
En blanc 3.408 - 4,03%
Nuls 1.274 - 1,48%
Total 85.930 27 50,16%

Districtes[modifica | modifica el codi]

Vegeu els articles dels barris a la categoria Barris de l'Hospitalet de Llobregat.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Antiga seu de Spanair al districte Granvia L'H a l'Hospitalet de Llobregat.

Arts plàstiques[modifica | modifica el codi]

L'Hospitalet és una ciutat amb una llarga tradició en les arts plàstiques. L'antiga associació Amics de la Música va crear les bases per a la formació d'una col·lecció d'art que actualment gestiona el Museu de l'Hospitalet[7] com a part del seu fons patrimonial i artístic. El Museu organitza exposicions d’aquests fons i també dóna cabuda a altres programacions artístiques. Els anys vuitanta funcionava el Centre d'Art Alexandre Cirici, un equipament municipal que amb el seu nom feia reconeixement al crític d'art català Alexandre Cirici Pellicer i des d'on es va impulsar iniciatives com L'Hospitalet Art i altres amb artistes locals.

L'any 1982 l'ajuntament comprà l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Tecla Sala per convertir-lo en equipament cultural. El Centre Cultural Tecla Sala acull en el seu recinte el Centre d'Art Tecla Sala, la Biblioteca Tecla Sala, la Fundació Arranz-Bravo, el TPK, art i pensament contemporani i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.  

El Centre d'Art Tecla Sala és un equipament municipal que forma part de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Bòlit, centre d'art contemporani de Girona; l'ACVic, centre d'arts contemporànies; el Centre d'Art la Panera de LleidaCan Xalant, centre de creació i pensament contemporani de Mataró; el Centre d'Art de Tarragona; el Centre d'Art d'Amposta, el Canòdrom i el Centre d'Art Contemporani de Barcelona. 

La Fundació Arranz-Bravo, és un espai d’art contemporani inaugurat l’any 2009 que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània.

El TPK, art i pensament contemporani, és una associació amb una llarga trajectòria; creada l’any 1977 no ha deixat mai de funcionar a la ciutat. Acull artistes en residència i organitza un programa formatiu dirigit tant a infants com artistes joves; també s’hi pot veure exposicions.[8] És membre fundador de la xarxa europea d’espais de creació KaNibaL’HoPoX[9]

   Al barri de Santa Eulàlia hi ha l’edifici Freixas. La Fàbrica es va construir als anys 60 i recentment s'ha reconvertit acollint artistes de diverses disciplines: el disseny, l'escultura, la ceràmica o la fotografia i també s'hi desenvolupen altres oficis més industrials com la restauració.[10]  [11]

La xarxa de centres culturals municipals ubicats en diferents barris de la ciutat completen l’oferta artística, és el cas del Centre Cultural La Bòbila i el Centre Cultural Sant Josep, que ofereixen habitualment una destacada programació artística.

Col·lectius joves de la ciutat participen en la convocatòria anual: Art en femení.

Festes de primavera[modifica | modifica el codi]

Les Festes de Primavera són unes festes que se celebren des de l'any 1980 al voltant de Sant Jordi a L'Hospitalet i segueixen el patró habitual d'una gran festa major de ciutat: centralització, ocupació del carrer, protagonisme de la cultura tradicional catalana, grans activitats culturals i nombroses activitats socioculturals.[12]

Processons laiques[modifica | modifica el codi]

La Confraria 15+1, fundada l'any 1978, organitza processons laiques que en els darrers anys s'han convertit en un dels actes més populars i multitudinaris de la Setmana Santa a Catalunya.

[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisió B. La resta de clubs són l'Hospitalet atlètic, Pubilla Casas, la Florida, la Unificación Bellvitge, el Santa Eulàlia, el Can Buxeres, el Gornal, l'Hospitalense, el Milan l'Hospitalet i el Bolívia, a banda dels filials de la Unificación Bellvitge, Hospitalet atlètic, Hospitalense, Pubilla Casas i el Gornal.

L'Hospitalet també té clubs de bàsquet. El més important, el CB L'Hospitalet, milita actualment a la lliga LEB, 2a divisió estatal.

També és molt important l'ISS, equip d'atletisme d'àmbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme. En futbol americà destaca L'Hospitalet Pioners i en beisbol l'Hèrcules l'Hospitalet. En triatló, el Triatló L'Hospitalet és present en nombroses competicions Nacionals.

En waterpolo dos equips juguen a categories estatals. El Club Natació L'Hospitalet ho fa a la Primera Divisió Masculina després d'haver jugat a Divisió d'Honor la temporada 2006/2007, i l'AE Santa Eulàlia ho fa a la Segona Divisió Masculina. D'aquesta manera, la ciutat de l'Hospitalet és una de les dues ciutats catalanes (juntament amb Barcelona) que tenen dos equips en alguna de les tres categories del waterpolo estatal. En waterpolo femení, tots dos clubs competeixen a la Segona Divisió.

Centre d'Esports l'Hospitalet[modifica | modifica el codi]

Estadi de la Feixa Llarga.

Història d'un club[modifica | modifica el codi]

Aquell nou club que sorgí el 1957 competiria a la Tercera Divisió, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prèviament i es va creure, així, que seria el més apropiat per a la nova entitat.

Malgrat tot, les clàusules de la fusió que dóna com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat el 1958, i amb un enfrontament amb el FC Barcelona.

La temporada següent, i gràcies als bons oficis del nou entrenador, Zronimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoció.

El 1960 van ser campions de grup. Però l'època daurada del club no arribarà fins al 1963, quan després d'una promoció d'infart s'aconsegueix entrar a la 2a divisió. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanència a segona.

La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribarà a partir de 1967. A 3a divisió i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindrà el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que el 1982 tornaven a 2a. Aquí es mantindrà, amb alts i baixos, fins que el 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; els anys vuitanta la història de l'Hospi remunta fent molt bones temporades, donant inclús algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxaria per equips de 1a divisió.

L'any 1999 el CE L'Hospitalet es traslladarà a l'estadi de beisbol, dels Jocs Olímpics del 92, que després de ser remodelat es convertí en l'Estadi Municipal del CE L'Hospitalet. En les últimes temporades ha estat en diverses ocasions a punt d'ascendir a 2a Divisió A.

Hospitalencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
90 50 77 504 1.361 3.072 3.643 4.295 4.948 6.905
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
12.360 37.650 51.249 71.580 122.813 241.978 294.033 276.198 270.541 266.242
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
255.050 248.521 241.782 244.323 250.536 248.150 253.782 256.065 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/eleccions-municipals-l-hospitalet-plataforma-immigracio_0_497350520.html
  3. L'Hospitalet. El medi físic. Quaderns urbans 4. Antoni Domínguez Ximénez. Ramon Julià Brugués. 1986.
  4. Història de l'Hospitalet. Una Síntesi del Passat com a Eina de Futur.Ajuntament de l'Hospitalet i Centre d'Estudis de l'Hospitalet.1997.
  5. Arxiu Episcopal de Vic, num.44 del Diplomatari de la Catedral de Vic, Num Inventari ACV-2130
  6. Núria Marin i Martínez L'Hospitalet any 1100
  7. http://www.museul-h.cat/
  8. http://www.tpkonline.com/
  9. http://www.tpkonline.com/#!kanibalhopox/clxr
  10. http://www.nuvol.com/la-tria/fabrica-freixas-un-col-lectiu-dartistes-a-lhospitalet/
  11. http://edifici-freixas.blogspot.com.es/
  12. «Pla Director del Patrimoni Cultural de l'Hospitalet de Llobregat» p.41. Universitat de Barcelona, 2/10/2009. [Consulta: 23/4/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]