L'Olleria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Olleria
Escut de l'Olleria
(En detall)
Localització

Localització de l'Olleria respecte del País Valencià Localització de l'Olleria respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Ollería.Iglesia de Santa María Magdalena.jpg
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Ollerià, olleriana
Predom. ling. Valencià
Pressupost 6.906.540,22
Superfície 32,22 km²
Altitud 425 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.597 hab.
266,82 hab/km²
Coordenades 38° 54′ 45″ N, 0° 32′ 56″ O / 38.91250°N,0.54889°O / 38.91250; -0.54889Coord.: 38° 54′ 45″ N, 0° 32′ 56″ O / 38.91250°N,0.54889°O / 38.91250; -0.54889
Distàncies 75 km de València
16,3 km de Ontinyent
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 GdO, 4 BLOC, 3 PP i 2 PSPV-PSOE[2]
José Vidal Oltra (GdO) (2010)
Codi postal 46850
Codi territorial 46183
Festes majors Moros i Cristians
A finals d'agost i principis de setembre
Fira tradicional Fira d'octubre
Web

L'Olleria és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida. Al segle XIII, al Llibre del Repartiment, es designava a esta població amb el nom d'"Alqueria de les Olles". Això ho sabem, ja que en el privilegi del rei conqueridor donat en l'any 1250 a favor de Xàtiva, consta dintre del seu terme particular, jurisdicció i contribució, una alqueria anomenada Alqueria de les Olles. L'escut de l'Olleria ofereix les barres reials i a sobre d'un fons blau una olivera, de la qual pengen dues olles o tupins de fang cuit. De la fabricació d'aquestos estris de cuina vindria el nom d'aquest poble.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de l'Olleria és a la zona central de l'extrem nord de la comarca, localitzat al sud del vessant de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs anomenats Foia del Port i de la Freira. El seu relleu és suau, excepte en la seva part nord-est on es troba la Serra Grossa, que separa aquest municipi del terme de Canals pel Port de l'Olleria, situat a 393 m. d'altitud, entre les muntanyes de Talaia i de la Creu (màxima altura del terme amb 520 m.). Des d'aquesta serra fins al riu Clariano, que constitueix el límit sud del terme, va descendint l'altitud en sentit NE-SE, arribant als 200 m en les proximitats del riu. En el vessant meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, el Salido, etc. El nucli urbà està situat sobre una zona elevada dins de la plana del terme.

Accessos[modifica | modifica el codi]

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i finalitzar en la CV-644 i la CV -640.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de l'Olleria limita amb els municipis d'Albaida, Alfarrasí, Aielo de Malferit, Bellús, Bufali, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i el Palomar.

Història[modifica | modifica el codi]

Al terme de L'Olleria hi ha evidències d'ocupació des de la prehistòria. S'han realitzat troballes vinculades a les diferents etapes d'aquesta, des del Paleolític Mitjà, com a la Cova Sant Nicolau, fins a l'Edat de Bronze, al Castellet del Porquet. Aquest últim emplaçament va ser estudiat al segle XIX per Juan Vilanova i Piera, que si bé en un primer moment va definir aquest jaciment com un dolmen, posteriorment el va incloure dins l'Edat dels Metalls, dintre del primer període, el del coure. Posteriorment, el 1937, Isidro Ballester Tormo, publicaria els resultats dels estudis que va realitzar al Castellet del Porquet, que atribueix a l'Eneolític-Bronze.

L'Olleria fou una població romana important, a jutjar pels vestigis que es van trobar a les excavacions que es feren en les rodalies de l'Ermita de Sant Cristòfol, concretament en la partida dels Casals, i en la partida de Miranda. Les ruïnes romanes trobades foren paredons, ciments i fins i tot un tros d'aqüeducte. Però, sens dubte, la troballa més important es féu a la partida de Miranda, en la qual s'hi van trobar diversos tipus de làpides romanes, així com monedes de plata, consulars i denaris dels temps de la república romana.

Autors com Huluney i el príncep de Savoia, així com l'historiador modern, Pedro Sucias, parlen de la làpida existent encara hui, i que es troba inscrita i exposada en una de les cases del carrer del Batle, concretament en la que s'hi troba enfront l'ajuntament de la vila. La làpida és de pedra de pedrera de l'Olleria i gravada duu la següent inscripció:

L.FVRIVS.MVRRVS FVRIA.L.F.MVRRANA.V.XIV

Aproximadament la seua traducció seria: Sepulcre que féu Lucio Furio Murro on va soterrar la seua filla Furia Murrana que va viure catorze anys.

L'Islam també va deixar la seua empremta a l'Olleria, com els topònims Gàlim i Gàfit. També, impulsaren l'artesania del vidre i la pirotècnia, tan tradicionals al poble.

L'Olleria, també té un paper clau en la guerra de les Germanies. El 1522 la vila es va pronunciar a favor de les Germanies i els insurrectes van ser perseguits. La repressió fou molt gran i va concloure amb la massacre de l'Església de Santa Maria Magdalena, que va ser incendiada i van morir asfixiades centenars de persones que s'havien refugiat allí, fugint de l'exèrcit del virrei.

Un esdeveniment de gran rellevància fou la independència de l'Olleria respecte Xàtiva al segle XVI. El creixement demogràfic i el desenvolupament econòmic de la població van conduir els habitants a demanar el títol d'universitat, que finalment fou concedit l'any 1583 i que va significar una separació parcial de Xàtiva. La separació total va venir més tard, el 1588 quan se li va concedir a la població el títol de vila reial amb els privilegis de govern, justícia i dret a ser convocada a Corts i a tenir fires i mercats.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

L'actual alcalde del municipi és José Vidal Oltra, del partit polític local Gent de l'Olleria (GdO), que governa en coalició amb el PP.

Resultats electorals de L'Olleria, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Gent de l'Olleria José Vidal Oltra 1401 4 30,06 %
Bloc Nacionalista Valencià-Compromís Julià Engo Fresneda 1330 4 28,53 %
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Jesús Rafael Engo Ariño 1203 3 25,81 %
Partit Socialista del País Valencià Hèctor Such Vidal 623 2 13,37 %
En blanc 104 - 2,23 %
Total 4782 13
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Garrido i García MCPV
1983 - 1987 José Such Martínez PSOE
1987 - 1991 José Such Martínez PSOE
1991 - 1995 José Such Martínez PSOE
1995 - 1999 Vicente Bernardo Llop Moliner PP
1999 - 2003 Vicente Bernardo Llop Moliner PP
2003 - 2007 Vicente Bernardo Llop Moliner PP
2007 - 2011 Vicente Bernardo Llop Moliner
Julià Engo i Fresneda[3]
PP
BLOC
Des del 2011 José Vidal Oltra GdO

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[4]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
6.852 6.845 6.977 7.010 7.005 7.058 7.302 7.648 7.984 8.514 8.692

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

La vila de l'Olleria tenia molts edificis amb reixes eixints abombades, tant arran el carrer, com als balcons, els quals constituïen una ornament clàssic, amb una gran profusió de reixes de diverses formes de ferro forçat. Aquestes reixes foren retirades per ordre del municipi perquè impedien la circulació per moltes voreres, en els carrers, però van constituir un símbol per al poble.

Edificis civils[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament està situat a la plaça la de la Vila, al cantó amb el carrer del Batle. La part antiga que queda té una planta baixa oberta i amb arcs. Possiblement, la intenció era la de fer de la plaça la vila una plaça porticada, però mai no es va fer. A sobre de la plaça coberta amb arcs s'hi troba el saló de sessions, que gaudeix d'una enorme balconada que dóna a la plaça de la Vila. Aquests tipus de balconades eren molt típics, però ja sols el podem trobar a l'ajuntament i a la casa del Sagristà, que es troba enfront l'escala de pujada de la portada neoclàssica-plateresca, coneguda com la dels "Grisons", de l'església de la Magdalena. La Casa de la Vila conserva als seus baixos la Llotja dels Tractants.

També, a l'ajuntament de l'Olleria trobem un rellotge de sol que fou recuperat fa poc i és una rèplica exacta del rellotge solar que hi havia antany. Encara que hui la seua presència sols és testimonial, la seua presència dóna fe de què la plaça de la Vila sempre ha estat centre neuràlgic i àgora de la població.

La Plaça de Loreto també recull gran part de la vida de carrer de la població. Abans s'hi trobava un convent de frares dominics, que després va passar a ser caserna de la guàrdia civil i escola. Més tard es va construir un castell per fer les representacions de Moros i Cristians de l'ambaixada, i ara hi ha el centre de Salut de l'Olleria i el departament d'urgències. Tots aquestos edificis ens donen una idea de com vivia i de com viu la població.

El mercat de l'Olleria és una obra construïda en ferro i amb un disseny molt atrevit i modern, si el comparem amb el caire conservador que tenen la majoria d'edificis construïts en aquell període. Connectat amb el mercat trobem el teatre-cinema Goya que hui és l'únic teatre cinema en actiu de la població. En la dècada dels seixanta l'Olleria va tenir molts cinemes funcionant, que van desaparèixer tots possiblement donada l'accessibilitat de la població a la televisió. L'actual Teatre Cervantes (es va bastir dins l'antic Almodí o depòsit medieval) a finals del s. XIX ara està restaurat.

La casa Santonja o Palau dels Marau (s'ha iniciat l'expedient de declaració de BIC) és, però, l'edifici civil més destacat d'aquesta vila. La seua porta, amb l'escut de la família Marau, mostra la riquesa d'aquesta casa i d'aquesta família. La part de sota era dedicada al servei, mentre que la part superior era la zona de residència de la família. Els salons decorats amb pintures amb significats de la maçoneria liberal, els seus rajolets pintats a mà i la seua bellesa conformen un conjunt únic a tota Europa. No obstant això, però, la casa s'està restaurant, per tal que s'hi ubique el Museu Valencià del Vidre.

Recordem que a l'Olleria es conserva el trinquet valencià més antic, amb la seua muralla medieval, el "rebotet".

L'any 2010,L'Olleria va dedicar un monument al Vidrier, ubicat a l'entrada del Polígon industrial del Carrascot, realitzat en acer i vidre, obra de l'artista ollerià Toni Grau, amb la col·laboració del mestre vidrier Rafa Abdón, en homenatge a l'antiquíssima tradició vidriera de la vila.

Edificis religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de la Magdalena de l'Olleria

L'Olleria, dintre de la seua zona urbana, té l'església arxiprestal dedicada a Santa Maria Magdalena, bastida sobre l'antiga mesquita al segle XIII, i ampliada als segles XVII i XVIII, que recentment ha estat declarada Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Un edifici on els estils Gòtic-Renaixentista i Barroc, conviuen en una harmonia exemplar. Allí s'hi conserva una peça important d'imagineria valenciana, l'Ecce-Homo del s. XVI, entre altres obres.

També, està oberta al culte l'església de l'ex-convent de Sant Doménec fundat el 1579 sobre l'antiga ermita de Loreto. Allí es conserva la imatge medieval de la Mare de Déu de Loreto i l'altar de la relíquia del Beat Pare Ferreres, un retaule neogòtic amb pintures modernes de l'artista Toni Grau. A més, hem de destacar les pintures murals que es conserven a la sagristia del santuari i les de la capella del Roser.

Altres edificis religiosos d'interés són el convent de Sant Josep i Santa Anna fundat el 1611, on hi havia fins desembre de 2008 una congregació de religioses de claussura de l'ordre de les Agustines Descalces. L'ermita del Santíssim Crist de la Palma i el convent dels pares Franciscans-Caputxins fundat el 1601. Malauradament, l'edifici de l'Ermita de l'Aurora ha estat tombat donat el seu lamentable estat de conservació. També, hi havia una congregació de Germanes Terciàries-Caputxines a l'Hospital de Sant Joan Batiste, que recentment han deixat de prestar la seua tasca d'assistència als necessitats i d'ensenyança infantil en el Col·legi Sagrada Família.

Fora del nucli urbà tenim l'ermita romànica de Sant Cristòfol, que fou l'església del despoblat dels Casals i que, encara que està en runes, dóna fe de la importància que va tenir en algun temps, i l'ermita de Sant Joan en l'antic poblat del Vint-i-Cinc.

Hem de mencionar que algunes obres importants del patrimoni de l'Olleria encara estan en l'exili, com és el cas del retaule pintat l'any 1410 per Antoni Peris, que és propietat del Santuari de Loreto,(antic convent dels dominics) i que es troba dipositat al Palau Arquebisbal de València, esperant la seua tornada a casa.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Sant Antoni del Porquet és una festa amb molt arrelament a la població de l'Olleria. Al carrer de Sant Antoni s'encén una foguera i es convida la població a un sopar que té com a postres el típic Pa Beneït. El dia de Sant Antoni, tots els animals del poble van fins aquest carrer on el senyor capellà beneeix tots els animals.

Les Festes Patronals i de Moros i Cristians són la festa gran del poble i se celebren la primera setmana de setembre. Es realitza l'entrada de Moros i Cristians, així com les ambaixades i les entradetes que caldegen l'ambient durant la setmana de la trilogia festera. Aquestes festes estan dedicades a Sant Miquel. Van nàixer fa poc més de mig segle amb el compromís d'uns vidriers amb el sant patró.

La Fira d'octubre, celebra el dret de fira atorgat en temps del rei Carles II de Castella. En ella es realitzen actes culturals i els carrers s'omplen de paradetes que ofereixen tot tipus de productes. En finalitzar el recorregut s'hi troben les atraccions de fira.

També cal destacar les festes de la Magdalena, on el grup de danses el Revol, els castellers del Ball dels Locos i la colla de dolçaines i percussió La Morralla hi participen, reproduint les nostres tradicions. En acabar l'exhibició de dansa i castells, la gent que ho desitja sopa a la plaça de la Vila i després assisteixen al concert que tots els anys s'hi realitza.

Nascuts a l'Olleria[modifica | modifica el codi]

  • Francesc Mompó i Valls, escriptor i poeta
  • Antoni Grau i Mompó ,( Toni Grau ) artista plàstic
  • Rafa Abdón, artista del vidre

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Olleria Modifica l'enllaç a Wikidata