L'Orxa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Orxa
L'Orxa/Lorcha
Escut de l'Orxa
(En detall)
Localització

Localització de l'Orxa respecte del País Valencià Localització de l'Orxa respecte del Comtat


Municipi del Comtat
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Comtat
Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola
Alcoi
Gentilici Orxà, orxana
Predom. ling. Valencià
Superfície 31,80 km²
Altitud 268 m
Població (2007)
  • Densitat
751 hab.
23,62 hab/km²
Coordenades 38° 50′ 37″ N 0° 18′ 43″ OCoordenades: 38° 50′ 37″ N 0° 18′ 43″ O
Distàncies 110 km de València
23 km de Cocentaina
86 km de Alacant
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
Juan Guillermo Moratal Cloquell (PP)
Codi postal 03860
Festes majors Santa Maria Magdalena
Del 21 al 25 de juliol

L'Orxa és una població de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com Perpurtxent.

Taula de continguts

[edita] Història

No és possible datar l'antiguitat del lloc però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vesants del castell (Edat del Bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval).

Malgrat tot la primera referència a l'Orxha apareix per primera vegada en el segle XIV atribuït a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, a l'igual que Polop, Tàrbena, Margarida, La Jovada, Castell de Castells, Queirola i La Vall de Gallinera.

Rera l'ocupació cristiana continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjançant el Pacte del Pouet (1244) que establia la concessió de la meitat de llurs rendes i pertinències. Durant les revoltes que protagonitzà Al-Azraq fou destruït. En 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra. Posteriorment Arnau de Romaní fou el seu propietari, encara que donaria el castell i la vall a l'Orde de l'Hospital en l'any 1288. Més tard, en 1319, el senyoriu passà a la de Montesa per privilegi de Jaume II. Després de l'expulsió dels moriscos, la vila fou repoblada per mallorquins. El 1646 comptava amb 30 cases.

Cal destacar que, segons el recents investigacions, i contràriament al que es pensava fins ara, aquesta població i la vall de Perputxent en general, mai no foren de l'Orde del Temple, sinó que el 1288 esdevingueren propietat de l'Orde de l'Hospital. Segons apunta el Centre d'Estudis Contestans, aquest malentès, amplament estès, es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels Hospitalaris.

[edita] Despoblats moriscos

Al municipi hi ha una sèrie de despoblats moriscos, antics pobles que van perdre la població el 1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i no van ser repoblats, com Almadec o Alquenènsia.

La primera vegada que hi apareix documentat va ser en e. Alquenènsia és situat a la frontera entre el terme de l'Orxa i el de Beniarrés. El lloc apareix documentat al l cens del 1379, avui sols hi queden quatre cases. Abans de l'expulsió dels moriscos, formava part de la vall de Perputxent junt a Beniarrés, l'Orxa, Benillup de Perputxent, Gaianes, Fontitzelles, Almadec i Benitàixer.

[edita] Demografia i economia

Actualment, la major part de la població activa treballa en una fàbrica de paper. A partir del 1950 sofrix una gran baixa demogràfica a causa de l'emigració a França i Alcoi. El padró de 2004 enregistra 735 habitants, confirmant la tendència a la baixa, ja que en 1994 n'eren 848.

Una fàbrica de paper dóna feina a gairebé la meitat del poble; la resta subsisteix de l'agricultura de secà, olivera i ametler.

Al setembre de 2001 es posava fi a l'activitat de l'última de les grans signatures familiars dedicada a la fabricació de paper. La paperera Raduán, SA, situada en Lorxa (El Comtat), va ser una de les dues empreses que va mantindre amb independència el seu negoci després de la fusió en 1934 de la majoria d'empreses del sector que es van agrupar en la raó social de Papereres Reunides, SA.

Amb prop d'un centenar de treballadors va iniciar la seva activitat fa gairebé un segle per a dedicar-se a la fabricació de papers seda i sulfitos, el famos "paper de manila" que va embolicar les toronjes valencianes per tot arreu del mon. Amb el canvi de segle i després de diverses generacions aquest negoci, amb orígens familiars, s'ha vist obligat a tancar les seves portes i posar fi a una indústria centenària que pràcticament mantenia l'economia de Lorxa

L'adreça de l'empresa ha acomiadat als 43 treballadors que quedaven, i que van sobreviure a la decisió adoptada fa un any quan es va declarar suspensió de pagaments i la plantilla es va reduir a la meitat.

S'atribuïx l'acomiadament dels treballadors a la gestió duta per l'adreça, i a l'administració, així com als seus assessors i a qui van recomanar en un informe la clausura de la fàbrica, en benefici dels interessos familiars.

La indústria paperera va arribar els millors anys de prosperitat i riquesa per a les comarques entre Xàtiva i Alcoi a la fi del segle XVIII. Banyeres de Mariola, Alqueria d'Aznar o Alcoi es van convertir en els principals centres de les indústries de manipulació del paper que van generar una gran activitat econòmica i ideron treball a famílies senceres.Els millors resultats es van produir amb l'auge en el consum del paper de fumar. Avui el sector és història en la comarca, i només queda algun taller testimonial en Alqueria d'Aznar.

[edita] Geografia

Els 32,8 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i deparen, mercès a la seua orografia esquerpa, gaires oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.

[edita] Edificis d'interès

D'entre al patrimoni cal destacar:

  • Castell de Perputxent: Es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què és manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L'Orxa, a intervenir per garantir la conservació ja que la murada presentava risc de caiguda.
  • Església de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
  • Ermita.
  • Fàbrica de la llum.
  • Castell de la Barcella.

[edita] Política

En les eleccions de 2003 el PP aconseguí 2 regidors. El PSPV n'obtingué 3, de regidors i Els Verds-ENTESA altres 2.

En les eleccions del 2007 Els Verds no es van presentar i el PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
José Cloquell Bonell
1983-1987
Pedro Llorens Pérez
1987-1991
Pedro Llorens Pérez
1991-1995
Pedro Llorens Pérez
1995-1999
Pedro Llorens Pérez
1999-2003
Pedro Llorens Pérez
2003-2007
Juan Guillermo Moratal Cloquell
PP amb el suport de Els Verds-L´Entesa
2007-2011
Juan Guillermo Moratal Cloquell

[edita] Enllaços externs