L'albero degli zoccoli
  |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Ermanno Olmi | |
|
|
||
| Guió: | Ermanno Olmi. | |
|
|
||
| Música: | Johan Sebastian Bach | |
|
|
||
| Fotografia: | Ermanno Olmi, Enrico Tovaglieri, Franco Gambarana | |
|
|
||
| Muntatge: | Ermanno Olmi. | |
|
|
||
| Vestuari: | Francesca Zucchelli | |
|
Dades i xifres |
||
| País: | Itàlia | |
| Data d'estrena: | 1978 | |
| Gènere: | Drama | |
| Duració: | 170 min. | |
| Idioma original: | italià | |
|
Companyies |
||
| Distribució: | Fantafilms | |
|
|
||
| Pàgina sobre “L'albero degli zoccoli” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
L'albero degli zoccoli és una pel·lícula italiana d'Ermanno Olmi estrenada el 1978.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
La història de quatre famílies de pagesos pobres en una gran granja com a masovers, al costat de Bèrgam, a finals del segle XIX. El treball comunitari, al fil de les estacions, els esdeveniments, festes, matrimonis, naixements, vigilats. La història es centra sobre la família Batisti, el seu fill de 7 anys, Ninec, la intel·ligència del qual es descoberta pel capellà, que voldria fer-li continuar els estudis al poble veí. Per tallar-li uns esclops nous, el seu pare abat un arbre del propietari, aquest se n'adona i fa fora la família de la granja.
El naturalisme sensible, però sense concessions, en fa una obra mestra.
Premis [modifica]
- Festival de Canes 1978: Palma d'Or i premi del jurat del públic.
- David di Donatello 1979: Millor pel·lícula (ex-aequo amb Cristo si è fermato a Eboli de Francesco Rosi i Dimenticare Venezia de Franco Brusati)
- Premi César 1979: A la millor pel·lícula estrangera.
Repartiment [modifica]
Tots els actors són pagesos de Bèrgam. Parlen el seu dialecte. La pel·lícula va ser subtitulada en italià pels cinèfils italians.
- Luigi Ornaghi: Batistì
- Francesca Moriggi: Batistina
- Omar Brignoli: Menek
- Antonio Ferrari: Tunì
- Teresa Brescianini: vidua Runk
- Giuseppe Brignoli: avi Anselmo
- Lorenzo Pedroni: avi Finard
- Giuseppina Langalelli: La dona de Finard
- Battista Trevaini: Finard
- Maria Grazia Caroli: Bettina
- Pasqualina Brolis: Teresina
- Massimo Fratus: Pierino
- Carlo Rota: Peppino
- Francesca Villa: Annetta
- Felice Cessi: Ustì
- Pietrangelo Bertoli: Secondo
- Brunella Migliaccio: Olga
- Giacomo Cavalleri: Brena
- Lorenza Frigeni: la dona de Brena
- Lucia Pezzoli: Maddalena
- Franco Pilenga: Stefano
- Carmelo Silva: Don Carlo
- Mario Brignoli: el Padrí
- Emilio Pedroni: el granger
- Vittorio Capelli: Frikì
- Francesca Bassurini: Sor Maria
- Lina Ricci: la dona del senyal
- Guglielmo Badoni: el pare del marit
- Laura Locatelli: la mare del marit
