L'alegria que passa
L'alegria que passa és una obra teatral de caire simbolista de Santiago Rusiñol. Fou estrenada com a prova el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual, al Teatre Líric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tívoli de Barcelona l'any 1901. Té traduccions en castellà, francès i italià.
Taula de continguts |
L'argument [modifica]
La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes). Per una banda, els gimnastes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, el fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant això, els gimnastes se'n van del poble, enutjats pel materialisme del poble i en Joanet es resigna continuant al poble.
Personatges [modifica]
Gent del poble [modifica]
- L'alcalde: és un personatge absolutament materialista, que considera inútil l'art: «Deixa't de llibres! Llegeix les lletres dels duros.»
- Tòfol: Rusiñol el defineix com «el panxacontent del poble». Es dedica a no fer res i a més, n'està acostumat i se n'enorgulleix.
Personatges pont [modifica]
- Joanet: és el protagonista, alhora que també el que està enmig dels dos mons antagònics. És del poble, el fill de l'arcalde, però la seva estada a la ciutat a causa dels estudis l'ha il·lustrat i se sent presoner dins el poble i se'n vol deslliurar. Amb l'arribada dels gimnastes li arriba una oportunitat de evadir-se en la poesia, però es decanta per qudsgedar al poble.
Gimnastes [modifica]
- Clown: és l'arquetipus de bohemi, no té ni pàtria ni terra. Es guanya la vida com pot en el carro ambulant pels camins, amb Zaira i Cop-de-puny.
- Zaira: al·lota de 18 anys, desarrelada, que no té ni pare ni mare i que fou criada per Cop-de-puny. El seu exotisme —el seu nom n'és una mostra— encisa Joanet i ell se n'enamora, però ella se'n desentén.JHG
El paisatge [modifica]
L'acció transcorre en un poble somort, avorrit, i polsós que es nota en les descripcions: plàtans als que els cauen les fulles, «una església sense ordre ni arquitectura», camins polsosos, però també gent adormida i els ferrers canten per no quedar ensopits.
Moralitat de l'obra [modifica]
La crítica moral consisteix en contraposar dos mons, el de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la malfeineria amb el de la poesia, que significava, per a Rusiñol, l'alegria, la bellesa i el progrés.
