L'altre costat de la vida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Sling Blade
L'altre costat de la vida

Fitxa tècnica
Direcció: Billy Bob Thornton
Direcció artística: Clark Hunter

Producció: David L. Bushell i Brandon Rosser

Guió: Billy Bob Thornton (adaptació del seu curt)

Música: Daniel Lanois

Fotografia: Barry Markowitz

Protagonistes: Billy Bob Thornton

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1996
Duració: 135 minuts

Companyies
Productora: The Shooting Gallery
Distribució: Miramax (Estats Units) / Les Acacias Films (França)
Pressupost: 890.000 dòlars

Pàgina sobre “Sling Blade a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.4/10 stars

L'altre costat de la vida (Sling Blade en versió original) és una pel·lícula independent de Billy Bob Thornton produïda per la societat The Shooting Gallery i distribuïda per Miramax el 1997. Explica, en un to tragicòmic, la història d'un disminuït psíquic lleuger, Karl, a l’Amèrica profunda i el seu èxit va fer conèixer el seu autor. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Durant la seva infantesa, Karl ha estat maltractat pels seus pares, dos fanàtics religiosos que igualment el van obligar a desfer-se del cos del seu petit germà. Als dotze anys, sorprenent la seva mare i el seu amant, els mata amb una falç. És enviat a un internat, en companyia de psicòpates com Charles Bushman que li expliquen en detall les seves atrocitats.

És alliberat vint cinc anys més tard i torna a Millsburg; el director de l'internat, Jerry Woolridge, li ha trobat una feina al taller de Bill Cox. S'integra dins de la comunitat per la seva discreció i el seu talent de mecànic, i fa amistat amb Frank Wheatley, la mare del qual, Linda, treballa al supermercat de Vaughan Cunningham, homosexual havent fugit de la reprovació familiar.

Franck acull Karl a casa seva, que se sent còmode en aquesta nova família, malgrat la maldat del sogre de Franck, Doyle Hargraves. Prova fins i tot una aventura sentimental amb Melinda, una companya de Linda.

Però Doyle, alcohòlic frustrat i violent, arrenca a Linda la promesa de casar-se amb ell i vexa Franck. Desitja a més a més que Karl buidi el lloc com més aviat millor, cosa que aquest últim no pot suportar: marxar i deixar els seus amics a mans d'aquest innoble individu. Executa fredament Doyle amb una fulla de tallagespa i torna a l'internat per la resta dels seus dies, l'anima en pau, havent confiat la seva «família» a mans de Vaugham.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • "Sling Blade" és una expressió anglesa sobre una eina agrícola que es converteix en una arma mortal.
  • La pel·lícula, en una atmosfera de l'Amèrica profunda ha estat completament rodada en un poble d'aquest tipus, prop de Malvern, la ciutat de la infantesa de Thornton, Benton, en Arkansas, a una trentena de quilòmetres al sud de Little Rock.
  • Billy Bob Thornton va presentar al Festival de Sundance de 1994 el seu curtmetratge "Some Folks Call It a Sling Blade", corresponent a la primera mitja hora de Sling Blade, escrit per ell mateix però dirigida pel seu amic George Hickenlooper, amb l'objectiu d'atreure inversors per a un llargmetratge en projecte. Thornton va quedar satisfet però va refusar, com era previst, a Hickenlooper per dirigir la pel·lícula i ho va fer ell mateix, cosa que va vexar profundament el jove realitzador.
  • La pel·lícula va permetre a la societat Miramax de refer-se del fracàs de Shine, de la qual no havien pogut obtenir els drets. Harvey Weinstein va comprar en efecte la pel·lícula per deu milions de dòlars, inèdit per a una pel·lícula independent en aquell temps.

Parodies[modifica | modifica el codi]

  • Durant la seva tercera temporada, Mad TV va produir una paròdia autoritzada: ' Sling Blade 2: Judgment Day (parodiant igualment Terminator 2). Hi van tornar durant la seva cinquena temporada amb una segona paròdia, Blades , barrejant el còmic Blade i Sling Blade , on Karl és un caçador de vampirs a l'Amèrica profunda.
  • En l'episodi Servietsky de South Park, Cartman pronuncia algunes rèpliques de la pel·lícula, amb l'accent típic en referint-se a la mare de Stan («no ho hauria de fer, tot just és un noi»).

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. L'altre costat de la vida (en català). esadir.cat. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema