L'aprenent de bruixot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'aprenent de bruixot és un poema simfònic de Paul Dukas. Va ser compost l'any 1897 i porta com a subtítol Scherzo sobre una balada de Goethe

L'aprenent de bruixot és per a Paul Dukas el mateix que la Pavana per Gabriel Fauré, l'obra amb la qual hom l'identifica. A més, tot el món recorda el ratolí Mickey en la pel·lícula Fantasia, convertit en aquest petit bruixet la peripècia del qual suggereix l'scherzo simfònic de l'autor de l'òpera Ariadna i Barba Blava (sens dubte, la seva obra mestra).

La història la va narrar Goethe en un poema, i la peripècia de Disney i Mickey la segueix amb fidelitat: un aprenent de les arts de la bruxeria aprofita l'absència del mestre per donar vida a una escombra, que complirà amb el treball que li ha estat encomanat; l'escombra fa sense parar el treball, que consisteix a vessar aigua per a netejar l'estudi del mestre; l'aprenent ha oblidat les paraules per parar-la i la trenca, però l'escombra es multiplica i es reanima, amb el qual gairebé produeix una inundació; el mestre arriba a temps d'evitar-ho. L’ostinato i el crescendo són essencials en el transcurs d'aquesta descripció, així com l'acumulació instrumental i els colors que d'aquesta es desprenen.

Dedicat a l'ensenyança i sense grans pretensions, Dukas fou un orfebre de poques obres com La Péri, un poema dansat. L'aprenent de bruixot és en rigor una peça descriptiva, programàtica, això és, conta una història.

L'obra fou estrenada a París, en la Societat Nacional, amb direcció del mateix compositor, el 18 de maig de 1897, i l'èxit fou immediat.

L'orquestra que precisa aquesta composició consta de tres flautes, dos oboès, tres clarinets, quatre fagots, quatre trompes, quatre trompetes (i cornetins de pistons), tres trombons, timbales i gran bateria, arpa i els instruments de corda.

Malgrat que sigui un scherzo, l'aprenent de bruixot està escrita en forma de sonata i conté quatre temes, amb una introducció i un fragment conclusiu (la coda). La introducció, molt curta, deixa entreveure els temes que s'escoltaran al llarg de l'obra i al mateix temps ens endinsa en l'atmosfera de la història; conclou amb un trèmolo orquestral seguit d'uns cops de timbals i darrere ells un brusc silenci, llavors comença l'scherzo pròpiament dit, el motiu de l'escombra encantada que l'aprenent posa en marxa, i de seguida els violins introdueixen el motiu dels sortilegis. El tercer tema que apareix és el del aprenent, el qual descriu la seva alegria. A poc a poc l'orquestra va agafant força fins que culmina amb un fortissimo, darrere el qual s'inicia la reexposició i es torna al tema inicial del scherzo; a partir d'ara, langoixa de laprenent, el domini del mestre i finalment la calma són descrites pels diferents motius combinats.

Dukas assoleix amb aquesta obra una brillantor orquestral, una claredat de construcció i una vivacitat rítmica extraordinaris.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal, pag. 251. Comprender la Música, d’editorial Planeta