L'auca del senyor Esteve

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una representació de l'argument com a auca al carrer Petritxol a Barcelona

L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907, de la qual es fa una versió escènica. El 1917, la mateixa obra s'estrena com a comèdia.

Trets característics[modifica | modifica el codi]

L'auca del senyor Esteve és el resultat de la fusió del quadre de costums del segle XIX i de l'auca.

Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. La descripció que fa de la realitat menestral li proporcionà la forma que l'acostà al costumisme.

Aquesta novel·la permeté a Rusiñol exposar i defensar sintèticament la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat que va sorgir durant el modernisme.

Estructura i argument[modifica | modifica el codi]

Els vint-i-set capítols de la novel·la s'estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el marc de la fundació i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany.

A la primera part, «L'Estevet», de 12 capítols, i a la segona, «l'Esteve», de 8 capítols, el ritme de l'obra guanya en intensitat narrativa per la diversitat d'escenes que hi apareixen. La tercera part, «El senyor Esteve», de 7 capítols, té un caràcter més teòric i programàtic, i abraça un àmbit més general tot inserint la història individual i familiar del senyor Esteve en un marc de la societat i de la ciutat de Barcelona.

Tema[modifica | modifica el codi]

L'Auca del senyor Esteve és una obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d'aquella època. L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemàtica que visqué el mateix autor. El missatge de Rusiñol a propòsit de les relacions artista-societat és molt clar: el reconeixement recíproc. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport econòmic de la pròpia classe social; de l'altra, el reconeixement crític i conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar mancada d'una dimensió espiritual, però també d'haver sabut crear les condicions materials per les quals pot florir l'Art professionalment.

La importància històrica d'aquesta obra no rau en el fet que pugui ser més o menys autobiogràfica, sinó en el fet que Rusiñol ha sabut esquematitzar i essencialitzar la funció històrica d'una classe social, la burgesia, en el seu moment més àlgid. El lector pot descobrir una sèrie de valors al voltant de la figura del senyor Esteve que al llarg del s. XIX van configurar la filosofia del sentit comú que aquest personatge encarna: seny, mesura, ordre, honradesa, puntualitat, perseverança … El senyor Esteve esdevé símbol de la classe a la qual pertany, la burgesia catalana, de la mateixa manera que Ramonet esdevé símbol de l'artista modernista.

Exposició[modifica | modifica el codi]

Dins del marc de l'Any Rusiñol Barcelona 2007, es va realitzar una exposició al Museu Frederic Marès, que se centrà en L'Auca del senyor Esteve. Una selecció de textos i imatges plasmaren els temes estretament relacionats amb la ciutat i la seva gent, com un passeig literari en un doble format, interactiu i imprès, més una presentació escenogràfica en alguns casos. L'Arxiu Històric de la Ciutat, el Museu Frederic Marès, el Museu Picasso, el Museu d'Història de Catalunya, la Casa Llotja, el Teatre Romea i el Convent de Sant Agustí, són els punts d'aquesta exposició-itinerari que va tenir lloc del 21 de març al 30 de desembre del 2007.[1]

Vegeu texts en català sobre L'auca del senyor Esteve a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Barcelona del Senyor Esteve». web. Museu Frederic Marès, 2013. [Consulta: Octubre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]