L'estro armonico

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'estro armonico és una col·lecció de dotze concerts per a corda escrits per Antonio Vivaldi el 1711.

Vivaldi va néixer a Venècia el 1678 i allí desenvolupà la major part de la seva vida professional. S'ordenà sacerdot, però restà eximit de dir missa degut a una afecció pulmonar. Això no li va impedir de treballar com a violinista, compositor i professor.

Impartí ensenyaments en el Pio Ospedale della Pietà, un orfenat per a nenes, moltes de les quals assoliren un nivell notablement elevat. Vivaldi va compondre més de 500 concerts, molts d'ells per les seves alumnes, i definí l'estructura formal que acabà convertint-se en norma.

La majoria dels concerts es divideixen en tres moviments: ràpid-lent-ràpid, dels quals el primer i l'últim es presenten en forma de ritornelo d'una obertura per a orquestra, seguits d'episodis solistes que alternen en breus “petits retorns” de materials de l'obertura. Els moviments lents solen ser melodies amb certa passió, similars a àries.

Els dotze concerts d'Estro armonico (que podrien traduir-se més o menys com La inspiració harmònica) exerciren una gran influència perquè es publicaren a Amsterdam (1711) i es difondrien per a tota Europa. Johann Sebastian Bach en va transcriure cinc d'aquests per a clavicèmbal i un altre per a orgue.

La sèrie està concebuda en subconjunts de quatre: un concert per a quatre violins s'avança a un altre per a dos, després del qual ni ha un altre per a violí solista; però, sobre aquesta pauta general, s'inscriu una altra segona la qual les obres alternen un to major amb un altre menor, excepte en el final, on un to menor s'avança a un altre major.

En aquells moments, l'energia, l'estil i l'estructura de la música bastava per merèixer l'apel·latiu de “concert”, sense necessitat que un solista es contraposés a una gran orquestra. Aquesta és l'elecció que acostumen a elegir els grans músics, perquè ofereix vitalitat i una nitidesa gloriosa en els allegros i gran calidesa i expressivitat en els moviments més lents.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'estro armonico
  • 1001 discos de Música Clàsica que hay que escuchar antes de morir, pag. 88 de Matthew Rye-Luis Suñén. Editorial Grijalbo.