L'esule di Granata
| L'esule di Granata | |
| Llengua original: | italià |
| Gènere: | Opera seria |
| Música: | Giacomo Meyerbeer |
| Llibret: | Felice Romani |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 12 de març de 1822 |
| Teatre: | Teatro alla Scala de Milà |
L'esule di Granata és una òpera en dos actes composta per Giacomo Meyerbeer sobre un llibret italià de Felice Romani. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 12 de març de 1822. [1]
Origen i context [modifica]
Com era gairebé preceptiu, Giacomo Meyerbeer abans de triomfar a París i imposar-se com l'adalil de la Grand-opéra, va tenir la seva etapa compositiva italiana. Fortament influenciada, com tots els seus col·legues ja que no hi havia elecció possible, pel model rossinià aquestes partitures exigeixen un complicat planter vocal i, sovint, ja, un complex muntatge escènic.
El títol més destacat d'aquest període és Il crociato in Egitto, però n'hi ha d'altres que mereixen l'atenció, com Semiramide riconosciuta (estrenada quatre anys abans que la de Rossini i amb el mateix llibretista Gaetano Rossi). D'aquesta època italiana és L'esule di Granata.
Representacions [modifica]
L'esule di Granata va veure la llum a Milà el 12 de març de 1822, temporada en què va compartir cartell a la Scala amb títols de Rossini, Donizetti, Mercadante, Coccia, Mosca, Pucitta i Pavesi. Comptava amb decorats de Sanquirico i van cantar ni més ni menys que Luigi Lablache (Sulemano), Rosamunda Pisaroni (Almanzor) i Adelaida Tosi (Azemar). Lablache, per situar-lo, estrenaria I Puritani i Don Pasquale entre molts mèrits a favor, la Pisaroni va ser la gran contralt de la seva generació per a qui Rossini escriuria Andromaca d'Ermione o Malcolm de La donna del lago, la Tosi, finalment, a la qual Donizetti dedicà diverses exigents heroïnes.
Referències [modifica]
|
||||||||||
