L'infant salvatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
L'Enfant sauvage
L'infant salvatge
L'enfant sauvage.JPG
Pòster original de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: François Truffaut

Producció: Marcel Berbert

Guió: François Truffaut
Jean Gruault

Fotografia: Néstor Almendros

Muntatge: Agnès Guillemot

Protagonistes: Jean-Pierre Cargol
François Truffaut
Françoise Seigner
Jean Dasté

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 26 de febrer de 1970
Duració: 83 minuts
Idioma original: francès

Pàgina sobre “L'Enfant sauvage a IMDb

L'infant salvatge (títol original en francès: L'Enfant sauvage)[1] és una pel·lícula dirigida per François Truffaut el 1970.

La història de la pel·lícula transcorre l’any 1800 a França i es basa en la vida del nen-llop Victor von Aveyron, tal com és batejat pel doctor Jean Itard. L’Enfant sauvage va ser filmat seguint un estil propi de documental, en blanc i negre, i és considerat com una de les obres clau del cineasta francès. Truffaut, que interpreta el paper de Dr. Itard, aborda dos dels seus temes fonamentals al llarg de la seva carrera cinematogràfica: la infància i l'educació.

La pel·lícula, filmada amb un modest pressupost, va assolir un inexpectat ressò tant a França com als EUA i va recaptar una nombrosa sèrie de premis. La temàtica de la pel·lícula va encaixar molt bé amb l’esperit de l’època, marcada per la torbulent situació política i les protestes protestes estudiantils, i va fer guanyar a Truffaut la reputació de “director pedagògic”.

El 2003, a Alemanya, la pel·lícula va ser integrada al cànon de l’Agència Federal per l’Educació Cívica (Bundeszentrale für politische Bildung), amb l’objectiu de ser presa com a material pedagògic per ser projectat i discutit a les escoles.

Argument[modifica | modifica el codi]

Un dia de l’estiu de 1798 un noi despullat entorn dels 12 anys d’edat és trobat a un bosc del districte rural d’Aveyron, al sud de França. El nen, que es comporta com un animal salvatge i que és incapaç de parlar o comprendre res, sembla que ha crescut en solitari al bosc, aïllat de tot indici de civilització.

L’infant és conduït a París i inicialment internat en un centre per a sord-muts fins que el professor Jean Marc Gaspard Itard l’observa i es convenç que el noi no és ni sord-mut ni tampoc endarrerit sinó que el seu comportament és només fruit de l’entorn salvatge en el qual el noi ha crescut, essent de la ferma convicció que el jove pot ser educat.

El professor Itard decideix adoptar el noi, al qual anomena Victor, i el trasllada a la seva mansió als afores de París on, amb paciència i amb l’ajuda de la minyona, el nen salvatge és progressivament socialitzat i adquireix fins i tot nocions rudimentals del llenguatge.

Entre els estrets marges que separen la crueltat pròpia de la civilitzada vida de París, per una banda, i les lleis salvatges de la natura, per l’altra; Víctor troba en les finestres de la casa un cert equilibri que marcarà la transició entre el món interior i civilitzat i la natura exterior i salvatge. Això no obstant, les seves habilitats per esdevenir un ésser social van en detriment de la seva capacitat per continuar vivint lliure i en estat salvatge.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

  • Nominacions
    • Premis Laurel, 3a plaça (Motion Picture Exhibitor magazine): Golden Laurel, Millor pel·lícula estrangera; 1971.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]