L'occasione fa il ladro
| L'occasione fa il ladro | |
| Llengua original: | italià |
| Gènere: | opera buffa |
| Música: | Gioacchino Rossini |
| Llibret: | Luigi Prividali |
| Actes: | un |
| Època de composició: | 1812 |
| Estrena: | 24 de novembre de 1812 |
| Teatre: | Teatro San Moisè de Venècia |
L'occasione fa il ladro és una òpera en un acte composta per Gioacchino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Prividali, basat en Le prétendu par hazard, ou L'occasione fait le larron (1810) d'Eugène Scribe. S'estrenà al Teatro San Moisè de Venècia el 24 de novembre de 1812.
Composta per Rossini en només 11 dies quan tenia 20 anys, és la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al teatre San Moisè de Venècia entre 1810 i 1813.
L'òpera explica una història, amb final feliç, d'amors, equívocs i travestiments. Una característica tempesta rossiniana que introdueix l'espectador en una posada en el camí de Nàpols, en la qual s'han refugiat Don Parmenió, un aventurer jactanciós i atrevit, el seu criat Martino i el Conte Albert, noble refinat i sensible. Parmenió busca la filla d'un amic que ha fugit amb el seu amant i Alberto trobarà a Berenice, la dona que el seu pare, en el seu llit de mort, li ha destinat com a esposa i que encara no coneix.
|
||||||||||
