L'ocell de foc (ballet)
L'ocell de foc (rus: Жар-птица) és un ballet de dansa clàssica en dues parts i set quadres coreografiat per Mikhaïl Fokín per als Ballets Russes, basat en els contes tradicionals russos del mateix nom, i amb llibret d'Alexandre Golovine, música d'Ígor Stravinski i vestuari de Léon Bakst. Es va estrenar el 1910 a París. Va ser el primer encàrrec que els Ballets Russes van fer a Stravinski i l'èxit que el va presentar en societat i el va fer famós.
Argument [modifica]
El príncep Ivan, que ha sortit de caçar a la nit, s'endinsa sense saber-ho en el jardí encantat del malvat Kastchei l'Immortal. De cop i volta, se li apareix un ocell de plomatge resplendent que vola entre els arbres.
Ivan el persegueix i aconsegueix capturar-lo, però, commogut per les súpliques que aquest li dirigeix, li concedeix la llibertat, obtenint a canvi una de les seves plomes.
Poc després, el príncep descobreix a un grup de tretze princeses que juguen llançant-se pomes d'or que arrenquen d'un arbre del jardí. El jove se'ls acosta i queda de seguida sorprès de la princesa més bella, qui, al seu torn, li correspon.
A l'alba, els monstres servidors de Kastchei fan presoner al jove Iván, al que el bruixot vol convertir en pedra. Quan està a punt d'aconseguir-ho, el príncep crida en la seva ajuda a l'ocell de foc, agitant la ploma que aquest li ha donat.
L'ocell acudeix i fetilla al seguici del bruixot. No obstant això, aviat els monstres es recobren i es llancen a una dansa infernal que els deixa exhausts. L'ocell intervé de nou i, després de dormir Kastchei amb un dolç berceuse, revela al príncep que el malvat bruixot té amagada la seva ànima dintre d'un ou. Kastchei desperta, però Iván s'ha apoderat de l'ou i l'estavella contra el sòl. El bruixot i tot el seu seguici desapareixen per a sempre. Amb el despertar dels cavallers petrificats, el príncep i la princesa celebren les seves noces.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'ocell de foc (ballet) |
