L'ovella i els cavalls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La faula de Schleicher és un text artificial compost en l'idioma reconstruït Protoindoeuropeu (PEU), publicat per August Schleicher l'any 1868. Schleicher va ser el primer acadèmic que va compondre un text en PEU. La faula es titula Avis akvāsas ca ('l'ovella i els cavalls'). Posteriorment, diversos erudits van publicar versions revisades de la faula de Schleicher, ja que la idea de com sonaria el PEU va canviar amb el temps. La faula pot servir com una il·lustració dels canvis significatius que el llenguatge reconstruït ha experimentat en els últims 140 anys d'esforços acadèmics.

El 1939 Helmut Arntz va publicar la primera revisió de la faula de Schleicher, feta per Hermann Hirt. El 1979 Winfred Lehmann i Ladislav Zgusta van fer una segona revisió.[1] El 1997, a l'Enciclopèdia de cultura indoeuropea (1997: 501) va aparèixer una altra revisió de Douglas Q. Adams. El 2007, Frederik Kortlandt va publicar una altra versió a la seva pàgina web.[2]

L'ovella i els cavalls[modifica | modifica el codi]

Schleicher (1868)[modifica | modifica el codi]

Avis akvāsas ka

Avis, jasmin varnā na ā ast, dadarka akvams, tam, vāgham garum vaghantam, tam, bhāram magham, tam, manum āku bharantam. Avis akvabhjams ā vavakat: kard aghnutai mai vidanti manum akvams agantam. Akvāsas ā vavakant: krudhi avai, kard aghnutai vividvant-svas: manus patis varnām avisāms karnauti svabhjam gharmam vastram avibhjams ka varnā na asti. Tat kukruvants avis agram ā bhugat.

Traducció paraula per paraula[modifica | modifica el codi]

Avis akvāsas ca
Ovella cavalls i
Avis, jasmin Varna na ā ast, dadarka akvams
Ovella sense llana, va veure cavalls
tam vāgham garum vaghantam, tam bhāram magham, tam manum āku bharantam.
Aquest carreta pesada arrossegava, aquest càrrega sostenia, aquest home dalt sostenia.
Avis akvabhjams ā vavakat:
Ovella cavalls a dir:
Kard aghnutai mai vidanti manum akvams agantam.
Cor fa mal meu saber home cavalls manejant.
Akvāsas ā vavakant: krudhi avai, kard aghnutai vividvant-svas:
Cavalls van dir: escolta, ovella: cor fa mal sabent això
Manus patis varnām avisāms karnauti svabhjam gharmam vastram
Home estimo llana ovella fa si mateix tèbia roba,
Avibhjams ca Varna na asti
Ovella quin llana no hi ha
Tat kukruvants avis Agram ā bhugat
Això sentint ovella va fugir a prada

Traducció a l'anglès[modifica | modifica el codi]

The Sheep and the Horses

[On a hill,] a sheep that had no wool saw horses, one of them pulling a heavy wagon, one Carrying a big load, and one Carrying a mantenir quickly. The sheep said to the horses: "My heart Pains em, seeing a mantenir driving horses". The horses said: "Listen, sheep, our hearts pain us when we see this: a man, the màster, makes the wool of the sheep into a warm Garment for himself. And the sheep has no wool". Having Heard this, the sheep fled into the plain.

Traducció al català[modifica | modifica el codi]

L'ovella i els cavalls

[En un turó,] una ovella que no tenia llana va veure cavalls, un d'ells arrossegava una pesada carreta, un altre carregava una gran càrrega i un altre cavalcava ràpidament amb un genet. L'ovella va dir als cavalls: «Mal de cor veient un home manejant cavalls». Els cavalls van dir: «Escolta, ovella: els nostres cors ens fan mal quan veiem això: un home, l'amo, converteix la llana d'una ovella en roba abrigada per a si mateix. I l'ovella no té llana ». En sentir això, l'ovella va fugir al prat.

Hirt (1939)[modifica | modifica el codi]

Owis ek’wōses-kʷe

Owis, jesmin wьlənā ne ēst, dedork’e ek’wons, tom, woghom gʷьrum weghontm̥, tom, bhorom megam, tom, gh’ьmonm̥ ōk’u bherontm̥. Owis ek’womos ewьwekʷet: k’ērd aghnutai moi widontei gh’ьmonm̥ ek’wons ag’ontm̥. Ek’wōses ewьwekʷont: kl’udhi, owei!, k’ērd aghnutai vidontmos: gh’ьmo, potis, wьlənām owjôm kʷr̥neuti sebhoi ghʷermom westrom; owimos-kʷe wьlənā ne esti. Tod k’ek’ruwos owis ag’rom ebhuget.

Lehmann and Zgusta (1979)[modifica | modifica el codi]

'Owis eḱwōskʷe

Gʷərēi owis, kʷesjo wl̥hnā ne ēst, eḱwōns espeḱet, oinom ghe gʷr̥um woǵhom weǵhontm̥, oinomkʷe meǵam bhorom, oinomkʷe ǵhm̥enm̥ ōḱu bherontm̥. Owis nu eḱwobh(j)os (eḱwomos) ewewkʷet: "Ḱēr aghnutoi moi eḱwōns aǵontm̥ nerm̥ widn̥tei". Eḱwōs tu ewewkʷont: "Ḱludhi, owei, ḱēr ghe aghnutoi n̥smei widn̥tbh(j)os (widn̥tmos): nēr, potis, owiōm r̥ wl̥hnām sebhi gʷhermom westrom kʷrn̥euti. Neǵhi owiōm wl̥hnā esti". Tod ḱeḱluwōs owis aǵrom ebhuget.

Adams (1997)[modifica | modifica el codi]

H2óu̯is h1ék̂u̯ōs-kʷe

[Gʷr̥hxḗi] h2óu̯is, kʷési̯o u̯lh2néh4 ne (h1é) est, h1ék̂u̯ons spék̂et, h1oinom ghe gʷr̥hxúm u̯óĝhom u̯éĝhontm̥ h1oinom-kʷe ĝ méĝham bhórom, h1oinom-kʷe ĝhménm̥ hxṓk̂u bhérontm̥. h2óu̯is tu h1ek̂u̯oibh(i̯)os u̯eukʷét: 'k̂ḗr haeghnutór moi h1ék̂u̯ons haéĝontm̥ hanérm̥ u̯idn̥téi. h1ék̂u̯ōs tu u̯eukʷónt: 'k̂ludhí, h2óu̯ei, k̂ḗr ghe haeghnutór n̥sméi u̯idn̥tbh(i̯)ós. hanḗr, pótis, h2éu̯i̯om r̥ u̯l̥h2néham sebhi kʷr̥néuti nu gʷhérmom u̯éstrom néĝhi h2éu̯i̯om u̯l̥h2néha h1ésti.' Tód k̂ek̂luu̯ṓs h2óu̯is haéĝrom bhugét.

Kortlandt (2007)[modifica | modifica el codi]

ʕʷeuis ʔkeuskʷe

ʕʷeuis iosmi ʕuelʔn neʔst ʔekuns ʔe 'dērkt, tom 'gʷrʕeum uogom ugentm, tom m'geʕm borom, tom dgmenm ʔoʔku brentm. ʔe uēukʷt ʕʷeuis ʔkumus: kʷntske ʔmoi kērt ʕnerm ui'denti ʔekuns ʕ'gentm. ʔe ueukʷnt ʔkeus: kludi ʕʷuei, kʷntske nsmi kērt ui'dntsu: ʕnēr potis ʕʷuiom ʕulʔenm subi gʷormom uestrom kʷrneuti, ʕʷuimus kʷe ʕuelʔn neʔsti. To'd kekluus ʕʷeuis ʕe'grom ʔe bēu'gd.

Lühr (2008)[modifica | modifica el codi]

h2ówis h1ék’wōskwe

h2ówis, (H)jésmin h2wlh2néh2 ne éh1est, dedork’e (h1)ék’wons, tóm, wóg’hom gwérh2um wég’hontm, tóm, bhórom még’oh2m, tóm, dhg’hémonm h2oHk’ú bhérontm. h2ówis (h1)ék’wobhos ewewkwe(t): k’ḗrd h2ghnutoj moj widntéj dhg’hmónm (h1)ék’wons h2ég’ontm. (h1)ék’wōs ewewkw: k’ludhí, h2ówi! k’ḗrd h2ghnutoj widntbhós: dhg’hémō(n), pótis, h2wlnéh2m h2ówjom kwnewti sébhoj gwhérmom wéstrom; h2éwibhoskwe h2wlh2néh2 né h1esti. Tód k’ek’luwṓs h2ówis h2ég’rom ebhuge(t).

Diferències notables[modifica | modifica el codi]

Algunes de les diferències entre els textos es produeixen per variacions en les convencions ortogràfiques: w i exemple són només diferents formes d'indicar el mateix so, l'al·lòfon no-sil·làbic de o.

Diversos estadis del PEU[modifica | modifica el codi]

Carlos Quiles Cases del Grup Dnghu proveeix versions en diversos estadis del proto-indo-europeu i del post-proto-indo-europeu a: HTML, PDF.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hirt, Hermann. Helmut Arntz (ed.): Die Hauptprobleme der indogermanischen Sprachwissenschaft. Niemeyer: Halle a.d. Saale 1939 (Sammlung kurzer Grammatiken Germanischer Dialekte. B. Ergänzungsheft 4)
  • KORTLANDT, Frederik. For Bernard Comrie, 2007.
  • LEHMANN, W., i L. ZGUSTA: "Schleicher s tali after a century". En B. BROGYANYI (ed.): Festschrift for Oswald Szemerényi on the occasion of his 65th Birthday (pàg. 455-466). Amsterdam, 1979.
  • Lühr, Rosemarie Von Berthold Delbrück bis Ferdinand Sommer: Die Herausbildung der Indogermanistik in Jena
  • Mallory, J. P. i D. Q. Adams: Encyclopedia of Indo-European Culture (pàg. 500 ss). Londres, 1997.
  • Schleicher, August: "Fabel in indogermanischer Ursprache". En: Beiträge zur vergleichenden Sprachforschung auf dem Gebiete der arischen, celtischen und slawischen Sprachen (pàg. 206-208). Berlín: Dümmler, 1868.
  • A grammar of Modern Indo-European (conté versions indoeuropees i indoiranias de la faula de Schleicher).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • AngelFire.com (text reconstruït de Schleicher, amb una glossa anglesa literal, en anglès).