L'Énova
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Ribera Alta  | ||||
| Capital | L'Énova | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 914 (2023) (114,25 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Enover, enovera | ||||
| Malnom | boler, bolera | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8 km² | ||||
| Altitud | 50 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francisco Ordiñana Martínez | ||||
| Pressupost | 721.000 € | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46669 | ||||
| Codi INE | 46119 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46119 | ||||
| Lloc web | lenova.es | ||||
L'Ènova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. El nom oficial, fixat amb el Decret 84/1989, hauria de ser l'Énova, seguint la pronúncia dels habitants.
Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera).
Geografia
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeço. Hi ha un vèrtex geodèsic de tercer ordre en el Castellet (121 m.). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la séquia Comuna de L'Ènova, que pren aigües del riu Albaida, en terme de Xàtiva, i l'antiguitat del qual es remunta al segle XIV. El poble està situat en la vessant de la muntanya.
Història
El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes, on hi ha una vil·la, per la subsistència de la qual s'hi està lluitant a hores d'ara, ja que les obres del tren d'alta velocitat amenacen de soterrar-la. També hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro.
L'origen de la població actual és una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per reintroduir pobladors moros; la crisi demogràfica soferta per l'expulsió de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.189 | 1.176 | 1.164 | 1.104 | 1.060 | 1.049 | 1.032 | 997 | 981 | 1.011 |
Política i Govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Compromís i 1 del Partit Popular.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Tomás Giner Esparza | 321 | 50,08% | 4 ( +1)
| |
| Compromís per l'Ènova | Fitxer:Bob compromis.png | Eduardo Marco Esteve | 147 | 22,93% | 2 ( )
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Juan Ramón López Casas | 125 | 19,50% | 1 ( -1)
| |
| Grup Iniciativa Popular (GIP) | Fitxer:GIP-Enova.jpg | Soledad Bou Canet | 42 | 6,55% | 0 | |
| Vots en blanc | 
|
6 | 0,94% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 641 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 33 | 4,9% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 674 | 84,57%** | ||||
| Abstenció | 123* | 15,43%** | ||||
| Total cens electoral | 797* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Tomás Giner Esparza (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[1] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[2] Periòdic Ara.[3] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde de l'Ènova és Tomás Giner Esparza (PSPV).[4][5]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Cerdá Sanchis | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Felipe Cerdá Sanchis | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Ramón Navarro Marco | UV | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Antoni Tormo Tormo | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Ramón Navarro Marco | UV-CCV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Tomás Giner Esparza | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[5] | ||||
Economia
Els seus 7,7 km² de terme estan dedicats a l'agricultura, que és el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses.
Monuments
- Vil·la romana, amenaçada per les obres de l'AVE
- Eglésia de la Mare de Déu de Gràcia, neoclàssica, del segle XIX
- Capella dels Sants, del XVIII
Festes
- Sant Vicent Ferrer, 23 d'abril
- Festa de l'Aurora, 27 de juliol
- Festes Majors. Celebra les seves festes patronals el segon diumenge de setembre a la Verge de Gràcia, Sant Felip Neri i Santíssim Crist.
Fills il·lustres
- Enric Matalí i Timoneda (València, 1903-1984), cronista oficial de la vila
Referències
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 90, 28-04-2015, pàg. 136 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - l'Ènova», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. l'Ènova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Énova |
- Pàgina oficial de l'Ajuntament (castellà)
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
._Archivo_del_Reino_de_Valencia.jpg){kind=link}
