L'últim emperador

L'últim emperador
The Last Emperor
Fitxa
Direcció	Bernardo Bertolucci
Protagonistes	John Lone ; Joan Chen ; Peter O'Toole ; Ying Ruocheng ; Victor Wong
Producció	Jeremy Thomas
Dissenyador de producció	Ferdinando Scarfiotti
Guió	Bernardo Bertolucci, Mark Peploe, Enzo Ungari, a partir de l'autobiografia de Pu Yi
Música	Cong Su, Ryuichi Sakamoto, David Byrne
Fotografia	Vittorio Storaro
Muntatge	Gabriela Cristiani
Vestuari	James Acheson
Productora	Recorded Picture Company
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit; Itàlia
Estrena	1987
Durada	165 min.
Idioma original	Anglès
Rodatge	Pequín
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	25 milions dòlars
Recaptació	44.000.000 $
Descripció
Basat en	The First Half of My Life (en)
Gènere	Drama històric, biopic
Tema	Pu Yi
Lloc de la narració	Shanghai
Època d'ambientació	segle XX
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1988); Oscar a la millor fotografia (1988); Oscar al millor muntatge (1988); Oscar al millor guió adaptat (1988); Oscar al millor vestuari (1988); Oscar a la millor pel·lícula (1988); Oscar a la millor direcció artística (1988); Oscar a la millor banda sonora (1988); Oscar al millor so (1988); David di Donatello al millor director ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1988); David di Donatello a la millor pel·lícula ; César a la millor pel·lícula estrangera ; Oscar a la millor direcció (1986); Oscar a la millor fotografia (1986); Oscar al millor muntatge (1986); Oscar al millor guió adaptat (1986); Oscar al millor vestuari (1986); Oscar a la millor direcció artística (1986); Oscar a la millor banda sonora (1986); Oscar al millor so (1986); premi especial del jurat del Cinema Europeu (1988); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

L'últim emperador^[1] (títol original en anglès The Last Emperor) és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument

La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 à 1967 (any de la seva mort).

Per ordre de Cixi, el 1908 la moribunda i viuda emperadriu de la Xina és separada de Pu Yi, el seu fill de tres anys que serà destinat a esdevenir el nou emperador. Això no obstant, tres anys després del seu accés al tron, la república és proclamada. Malgrat que Pu Yi és autoritzat a conservar el seu títol d'emperador, el seu càrrec roman només simbòlic i formal, i el jove sobirà és condemnat a romandre a la Ciutat prohibida, on creixerà envoltat dels seus cortesans, aïllat del món exterior.

Els japonesos el reconeixeran com a emperador del Manxukuo i, durant el règim maoista, el destronat sobirà serà reeducat segons els nous valors de la societat comunista. Després de 10 anys d'internament serà finalment posat en llibertat i passarà a exercir de jardiner a la ciutat de Pequín fins a la seva mort.^[2]

Repartiment

John Lone: Pu Yi
Joan Chen: Wang Jung
Peter O'Toole: Reginald Johnson
Ying Ruocheng: el governador
Victor Wong: Chen Pao Shen
Dennis Dun: Big Li
Ryuichi Sakamoto: Amakasu

Premis i nominacions

Premis

Aquesta pel·lícula va aconseguir 9 Oscars el 1988:
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar al millor director per Bernardo Bertolucci
- Oscar al millor guió adaptat
- Oscar a la millor banda sonora
- Oscar a la millor direcció artística
- Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro
- Oscar al millor vestuari
- Oscar al millor muntatge per Gabriela Cristiani
- Oscar al millor so
César a la millor pel·lícula estrangera.
Premi Sant Jordi (cinema) 1988 Millor Pel·lícula Estrangera

Nominacions

Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
Globus d'Or al millor director per Bernardo Bertolucci
Globus d'Or a la millor banda sonora original per Cong Su, Ryuichi Sakamoto, David Byrne
Globus d'Or al millor guió per Bernardo Bertolucci, Mark Peploe, Enzo Ungari,
Globus d'Or al millor actor dramàtic per John Lone
BAFTA a la millor pel·lícula 1988

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'últim emperador

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ The New York Times. The Last Emperor (en anglès). The New York Times.

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] The New York Times. The Last Emperor (en anglès). The New York Times.

[1]

[2]