L7 (banda de rock)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L7
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Los Àngeles (Estats Units)
Gènere(s) Grunge
Punk rock
Riot grrrl
Metal alternatiu
Anys en actiu 1985 - 2000
Discogràfiques Epitaph Records
Sub Pop
Slash Records
Man's Ruin Records
Membres anteriors
Donita Sparks
Suzi Gardner
Janis Tanaka
Demetra Plakas
Jennifer Finch
Gail Greenwood
Roy Koutsky


L7 fou una banda estatunidenca de rock de Los Àngeles. El grup es va formar el 1985 quan es coneixen Sparks i Gardner. En un període de tres anys van gravar el seu àlbum de debut per a Epitaph i van telonejar en una gira a Bad Religion.

El 1988 van dur al rock més enllà dels seus límits amb un humit debut discogràfic que fusionava la crua vitalitat del punk amb riffs electrificants i salvatges. Amb el seu humor, les seves melodies i les guitarres al màxim de volum, L7 van ajudar a revitalitzar el gènere, (i el segell Sub Pop). El 1990 editen un dels discos més impactants i importants de Sub Pop, Smell the Magic (Sub Pop), i el 1992 Bricks Are Heavy (produït pel llavors famós productor grunge, Butch Vig), que va suposar el primer èxit del grup amb la cançó "Pretend We’re Dead", i considerat pels lectors de Rolling Stone com un dels 150 discos indispensables per a entendre la dècada del 1990.

El 1993 participen en la pel·lícula Serial Mom de John Waters. Alguns recorden la seva actuació quan van obrir per a Faith No More el 1992. El 1994, L7 editen Hungry For Stink, són caps de cartell del Lollapalooza d'aquest any i participen en el Warped Tour. El 1995 la seva cançó "Shitlist" forma part de la pel·lícula de Oliver Stone Natural Born Killers. Dos anys després editen The Beauty Process: Triple Platinum.

El 1999, amb la sortida del grup de la baixista Gail Greenwood, L7 van gravar Slap-Happy com trio, produint la major part de l'àlbum amb ajuda de Brian Haught (per a deixar la part de les barreges a Tom Rothrock i Rob Schnapf (Beck Hansen, Foo Fighters, Elliott Smith), i com el amic i antic col·laborador Joe Barresi (The Melvins, Rage Against the Machine, Queens of the Stone Age...).

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • L7 (1988)
  • Smell the Magic (1990)
  • Bricks are Heavy (1992)
  • Hungry for Stink (1994)
  • The Beauty Process:Triple Platinum (1997)
  • L7 Live:From Omaha to Osaka (1998)
  • Slap Happy (1999)
  • The Slash Years (2000)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]