LIGO

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford.

El LIGO (Laser Interferometer Gravitacional-Wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») fou fundat en el 1992 per Kip Thorne i Ronald Drever de Caltech i Rainer Wiss del MIT, segons una proposta original de Thorne i Drever de 1984. LIGO és, per tant, un projecte conjunt de científics que treballen al MIT i a Caltech. Rep suport de la National Science Foundation (NSF). Amb un cost de 365 milions de dòlars (USD de 2002), ha estat el més gran i ambicios projecte mai fundat per la NSF. La International LIGO Scientific Collaboration (LSC) és un creixent grup d'investigadors, uns 400 individus i 40 institucions, que treballen per analitzar les dades del LIGO i altres detectors, i també intenten obtenir detectors més sensibles en el futur. Entrà en funcionament el 29 de juny del 2002.

Els fins[modifica | modifica el codi]

El propòsit del LIGO és observar directament les ones gravitatòries d'origen còsmic. Aquestes ones van ser predites per primera vegada per la Relativitat General d'Albert Einstein el 1916, quan la tecnologia necessària per a detectar-les encara no existia. Les ones gravitatòries es confirmaren indirectament quan es feren observacions del púlsar binari PSR 1913+16, per la qual cosa Russell A. Hulse i Joseph H. Taylor, Jr. obtingueren el Premi Nobel de Física de 1993.

S'ha parlat durant molt de temps de la possibilitat de detectar ones gravitatòries directament, la qual cosa obriria una nova branca de l'astronomia que complementaria les observacions fetes amb telescopis electromagnètics (radiotelescopis, telescopis òptics i telescopis de rajos X) i els detectors de neutrins. Amb els assaigs de Joseph Weber amb detectors de barra de massa ressonant es va produir qualque progrés en la dècada del 1960, que continuen amb 6 experiments significatius en tot el món. A la dècada del 1970, alguns científics, entre els quals hi ha Rainer Weiss, s'adonaren de la possible aplicació de la interferometria a la mesura de les ones gravitacionals.

L'agost del 2002, el LIGO començà a cercar ones còsmiques gravitacionals i, segons les prediccions, se n'esperen trobar emissions significatives procedents de sistemes binaris xucladors (col·lisions i coalescències d'estels de neutrons i forats negres), col·lapses en forma de supernova de nuclis estel·lars (que formen estels de neutrons i forats negres), rotacions d'estrelles de neutrons amb escorces deformades i residus de radiació gravitacional creats pel naixement de l'Univers. Des del principi de la dècada del 1990, els físics especialistes en interferometria consideren que actualment la ciència es troba en un punt en què és possible la detecció d'ones gravitatòries d'interès astrofísic significatiu.

Observatoris[modifica | modifica el codi]

El LIGO opera en dos observatoris d'ones gravitatòries alhora: el LIGO Livingston Observatory, a Livingston, Louisiana, i el LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford, situada a Richland, Washington.

Aquests dos llocs estan separats per 3.002 kilòmetres (1.876 milles), i, com que s'espera que les ones gravitatòries viatgin a la velocitat de la llum, aquesta distància correspon a una diferència del temps d'arribada d'uns 10 mil·lisegons. Per mitjà de triangulació, a partir de la diferència en els temps d'arribada, es podrà determinar l'origen de la radiació gravitatòria en l'espai.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: LIGO