Lisp

Lisp (o LISP) és un dels grans pioners dels llenguatges de programació, creador del paradigma funcional. Originalment especificat l'any 1958 per John McCarthy, és el segon llenguatge més antic dels que encara s'utilitzen avui en dia (és superat pel Fortran). I, com aquest, Lisp ha canviat molt des dels seus inicis, i un gran nombre de dialectes li han aparegut. Però, avui en dia, els seus dialectes més coneguts són el Common Lisp i el Scheme.

Inicialment, Lisp va ser creat buscant una notació matemàtica suficientment pràctica pels ordinadors, basant-se en els càlculs lambda d'Alonzo Church. Tot i que ràpidament va acabar convertint-se en el llenguatge preferit per treballar amb intel·ligències artificials.

Essent un dels primers llenguatges, Lisp també va introduir nous conceptes al món de la programació. Entre ells trobem les estructures en forma d'arbre i els tipus dinàmics.

El mot Lisp deriva de les paraules angleses List Processing, ja que les llistes enllaçades són l'estructura més usada pel llenguatge. Són tan usades que el codi font és fet per llistes, podent així des d'un programa manipular-lo com si fos una estructura més. A més, la seva sintaxi és molt característica i fàcil de reconèixer, car Lisp és un llenguatge que clarament abusa de l'ús dels parèntesis. Tot el codi del programa és escrit com a llistes o expressions parentitzades. Per exemple, una crida a funció serà de l'estil (f x y), on f és el nom de la rutina, i la resta són els paràmetres.

Aplicacions

• L'important editor de textos Emacs va ser programat amb Lisp.
• El programa "Hola Món", en Lisp, és així:

(format t "Hola, mon!") 

Vegeu també

• Recollida d'escombraries.