Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic
De Viquipèdia
Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castellà de la llei) fou una llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles el 30 de juny de 1982 mercè un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD. La idea va sorgir després del Cop d'estat del 23 de febrer mercè un informe de l'advocat Eduardo García de Enterría. Entre d'altres coses, preveia que la transferència de competències es realitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitat autònoma fins a arribar a equiparar a les unes i les altres.
CiU i Partit Nacionalista Basc contestaren amb la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per considerar que els Estatuts, textos amb caràcter constitucional, no podien estar limitats per una llei estatal. El 13 d'agost de 1983 el Tribunal Constitucional d'Espanya declarà anticonstitucional 14 dels 38 articles de la Llei. Amb la part que es va salvar es va aprovar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).
[edita] Reacció a Catalunya
L'aprovació de la llei va provocar un clima de crispació a Catalunya, ja que es va considerar com a un atac a l'autonomia catalana i un gir a la dreta del govern, i provocà enfrontaments verbals entre els dirigents de CiU i els del PSC, que havien votat a favor de la llei. Això donà lloc a una gran manifestació convocada per la Crida a la Solidaritat el 13 de març de 1983 a la que hi assitiren més del 300.000 persones, alguns d'ells dirigents socialistes catalans a títol personal.
La seva inconstitucionalitat l'agost de 1983, juntament amb la implicació de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana van polaritzar les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, que acabaren amb victòria per majoria absoluta de CiU.
