La Ribera Alta

Per a altres significats, vegeu «Ribera Alta de l'Ebre».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Ribera Alta

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 12′ 09″ N, 0° 32′ 33″ O / 39.202461°N,0.542447°O / 39.202461; -0.542447
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlzira Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població225.216 (2022) Modifica el valor a Wikidata (222,66 hab./km²)
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.011,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira. A causa del creixement urbanístic, els nuclis urbans d'Alzira, Algemesí i Carcaixent han quedat units en l'actualitat, formant un nucli proper als cent mil habitants. L'actual comarca de la Ribera Alta comprèn les subcomarques històriques de la Vall dels Alcalans al nord i la Vall de Càrcer i el Baix Albaida al sud. Els municipis de Tous i Castelló no formaven part d'una històrica comarca de la Ribera Alta que sí que hi formaven Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), i Estubeny (Costera). Aquesta comarca històrica apareix al mapa d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de València, publicat l'any 1934.

Geografia[modifica]

Limita al nord amb la Foia de Bunyol i l'Horta Oest i l'Horta Sud. A l'est amb Ribera Baixa, al sud amb la Costera i a l'oest amb la Canal de Navarrés. Alguns dels rius que travessen la comarca són el Xúquer, el Magre, el Sellent i l'Albaida.

El Cano
Riu Sellent, pas per Càrcer
Principi del curs baix del riu Xúquer
Antella
Assut d'Antella

Municipis[modifica]

Les dades bàsiques dels «35 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:

Municipi Habitants
(2023)
Sup.
(km²)
Dens.
(2023)
(hab./km²)
Alzira 46.421 110,5 420,3
Algemesí 27.438 41,5 661,2
Carcaixent 20.777 59,3 350,4
Carlet 16.141 45,6 354,0
Alginet 14.442 24,1 599,3
l'Alcúdia 12.197 23,67 515,3
Benifaió 11.984 20,1 596,2
Alberic 10.815 26,7 405,1
Montserrat 9.312 45,6 204,2
Torís 7.259 80,5 90,2
Castelló 6.891 20,3 339,5
Guadassuar 5.961 35,3 168,9
la Pobla Llarga 4.529 10,1 448,4
Montroi 3.295 31,4 104,9
Catadau 2.939 35,5 82,8
Llombai 2.687 55,6 48,3
Manuel 2.500 6,0 416,7
Real 2.410 18,3 131,7
Rafelguaraf 2.351 16,3 144,2
Benimodo 2.279 12,5 182,3
Càrcer 1.826 7,4 246,8
Massalavés 1.739 7,5 231,9
Alfarb 1.618 20,6 78,5
Alcàntera de Xúquer 1.414 3,3 428,5
Tous 1.352 127,5 10,6
Senyera 1.122 2,1 547,3
Antella 1.114 17,6 63,3
Sumacàrcer 1.062 20,1 52,8
Gavarda 1.058 7,8 135,1
l'Ènova 914 7,7 118,7
Benimuslem 665 4,2 158,3
Beneixida 655 3,2 204,7
Sant Joanet 544 1,9 286,3
Sellent 381 14,0 27,2
Cotes 314 6,3 49,8
Ribera Alta 228.406 970,0 235,5

Els habitants de la Pobla Llarga també reben el nom d'escarabat.[2]

Economia[modifica]

L'economia de la comarca s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura, cultiu de regadiu i sobretot en la taronja, que presenta una gran exportació. La indústria és un sector predominant des de la segona meitat del segle XX i es concentra principalment a Alzira.

Història[modifica]

El primer poblament d'importància començà a l'Eneolític i esdevingué més dens vers la meitat del segon mil·lenni, durant el Bronze valencià. A l'època ibèrica la comarca sembla que era el límit entre els edetans i els contestans, al llarg de la línia del Xúquer. Un dels poblats ibèrics més importants era La Carència, ubicat a Torís. La romanització representà l'establiment de vil·les, de moment mal documentades. Llavors la comarca era travessada per la Via Augusta. Durant l'època musulmana, en la qual foren ja intensament aprofitades les possibilitats agràries que oferia un terreny pla amb l'abundant aigua del Xúquer, tingué un creixement important el nucli d'Alzira, que arribà a cap de governació. La resta de les poblacions comarcanes eren en la seua majoria alqueries, com ho demostra la presència de nombrosos topònims àrabs, molts d'ells al·lusius als orígens egipcis dels clans.[3] Amb la reconquesta, assenyalada a la Ribera Alta per la capitulació d'Alzira davant Jaume I (1242), es consagrà la capitalitat de la població. Es va produir un establiment de 818 colons cristians, distribuïts en diversos municipis, amb terres alodials.[4] Jaume I el 1249 creà el terme general d'Alzira, situat entre els de València i Xàtiva, que comprenia tota la Ribera Alta i la Ribera Baixa, amb més de quaranta alqueries, moltes de les quals són l'origen de la major part dels pobles actuals, que se separaren gradualment del terme general; Algemesí (1574) i Carcaixent (1576) van adquirir vot a Corts. La població musulmana, després morisca, es localitzà sobretot als llocs més reduïts, que foren afectats per l'expulsió del 1609. La comarca depenia administrativament de la governació de València i de la de Xàtiva dellà Xúquer, segons la situació al nord o al sud del riu. Després del 1707 fou creada la nova governació d'Alzira, que comprenia tota la comarca excepte la vall de Càrcer, que era de la governació de Montesa, i el curs baix del riu Albaida, que ho era de la de Xàtiva, però incloïa part de l'Horta i de la Foia de Bunyol. Després de la divisió provincial (1833) la comarca es dividí entre els partits judicials d'Alberic, Alzira, Carlet, Xàtiva i Xiva.[5]

Monuments històrics[modifica]

Monuments islàmics[modifica]

A la Ribera Alta queden exemples d'arquitectura islàmica: el castell d'Alèdua[6] i la torre Mussa[7] destaquen i són testimonis construïts amb pedra i morter de calç.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. «700 i per molts anys». Ajuntament de la Pobla Llarga. [Consulta: 14 juny 2018].
  3. Soler Molina, Abel. "Alzira de Xúquer: gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora andalusina de València (segle ix)", Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. València: PUV Furió, A. i Aparici, J. (eds.), 2002, p. 51 - 74. ISBN 84-370-5514-8. 
  4. Ferrer Navarro, Ramon. Conquista y repoblación del Reino de Valencia. València: del Senia al Segura, 1999, p. 158-164. ISBN 84-85446-63-1. 
  5. «La Ribera Alta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «La Ribera Alta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «La Ribera Alta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ribera Alta