La «niña gorda»
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
| Llengua | català |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Moviment | modernisme català |
La «niña gorda» és una novel·la humorística de Santiago Rusiñol publicada per primer cop el 1917.[1]
Sinopsi[modifica]
En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic «fenomen»: una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares —en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica— no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l'interessa és llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit. L'arribada d'un vell amic, un domador procedent de l'Argentina, possibilitarà la solució del futur de la noia: decideixen muntar una barraca de fira, un «Palau dels fenòmens» on el públic podrà admirar les habilitats del domador, la meravellosa pell d'un tatuat i, com a plat fort, la niña gorda.[2]
Edicions[modifica]
- Barcelona: Antoni López, 1917[3]
- Barcelona: Quaderns Crema, 1991[3]
- Barcelona: L'Avenç, 2015[2]
Referències[modifica]
- ↑ Cadena, Josep Maria «Santiago Rusiñol, col·laborador habitual de la premsa catalana del seu temps». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 20, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 «La 'niña gorda'». L'Avenç. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2016. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «La "niña gorda"». AELC. Arxivat de l'original el 14 de maig 2014. [Consulta: 27 gener 2015].
