La Barceloneta

Per a altres significats vegeu «Barceloneta».

Panoràmica del barri.

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Joris Prosper Van Verboom per tal d'encabir-hi els habitants de la Ribera que havien perdut les seves cases enderrocades per ordre Felip V per tal de construir la Ciutadella.

Geografia [modifica]

Platja de la Barceloneta.

És el barri més recent del districte de Ciutat Vella, es troba a llevant de la Barcelona vella, en un petit apèndix triangular d'unes setanta hectàrees que s'endinsa cap al mar. Limita amb les platges i el mar, amb el Moll d'Espanya del Port Vell, amb la Ribera (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), i el Port Olímpic.

L'estructura urbanística del barri és un bon exemple del tipus d'urbanisme del període de la Il·lustració, amb carrers de traçat rectilini i illes de cases regulars. La tipologia d'habitatge en origen era el d'unifamiliars de planta i pis amb accés a dos carrers per tal que tinguessin una ventilació òptima. Malauradament amb els anys i l'especulació aquesta estructura ha desaparegut i hi trobem edificis amb alçades molt superiors a les que s'establiren en origen, a més de la partició dels habitatges originals en meitats i quarts de pis.

El 2005 tenia una població de 15.428 habitants. Els centres d'ensenyament públic del barri són: el CEIP Mediterrània, el CEIP Alexandre Galí, l'IES Joan Salvat i Papasseit i l'IESM Narcís Monturiol. Al centre del barri hi ha l'església de Sant Miquel del Port (1755) a la plaça de la Barceloneta, és d'estil barroc i inspirada en les església jesuítiques de Roma.

A la Barceloneta es troben dues de les platges més visitades de la ciutat, la platja de la Barceloneta i la platja de Sant Sebastià.

Història [modifica]

Gravat del segle XIX dels tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta

Els terrenys on s'assenta actualment el barri estaven anegats d'aigua fins fa poc més de dos segles. La història de la Barceloneta està lligada al creixement i desenvolupament del port. El sòl que avui ocupa el barri s'anà formant lentament a partir d'un primer dic que es va construir a mitjans del segle XIV i del primer port creat el 1687, que juntament amb l'illa de Maians (on més tard hi hauria la Duana, on ara hi ha el Rellotge), van servir per a fixar les sorres aportades pels corrents marins que segueixen la costa de nord a sud.

Els canvis polítics i econòmics que experimentà Catalunya i Espanya a la segona meitat del segle XVIII expliquen la creació d'aquest barri en el sorral. La Guerra de Successió i la derrota de Catalunya van representar la pèrdua d'institucions pròpies i imposició d'una nova estructura política. A Barcelona s'aixecà la fortalesa de la Ciutadella que representà l'enderrocament de part del barri de la Ribera.

El 1715, per decret reial, s'adjudicaren 321 solars a la platja als habitants de les cases que havien estat enderrocades per a la construcció de la Ciutadella, el fort edificat després de la conquesta de Barcelona per Felip V el 1714. En aquests terrenys es podien construir habitatges segons el projecte del brigadier d'enginyers Joris Prosper Van Verboom, al reglamentar-se la concessió es va donar preferència a aquelles persones amb alguna activitat relacionada amb el mar. Les ordenances estipulades al decret no van ser del tot acatades i la configuració actual va estar implantada pel projecte de l'enginyer Juan Martín de Cermeño el 1749.^[1]

Quan es va crear el barri la ciutat es trobava en un moment favorable econòmicament gràcies al desenvolupament de les manufactures cotoneres i el redreçament del comerç amb Amèrica cosa que féu que la població de la ciutat es dupliqués en 40 anys (1718-1758). Per aquesta raó es va voler endegar el port i l'entorn que s'havia omplert de forma desordenada amb barraques i magatzems. Es va crear una Junta d'Obres del Port i es decidí ampliar el port, tres anys més tard el 1753 es va construir la Barceloneta per resoldre els problemes d'habitatge de la ciutat i la indemnització als veïns de la Ribera fou una finalitat secundària.

Durant el segle XIX, com altres part de la ciutat, tingué un important desenvolupament industrial, s'hi instal·laren importants indústries metal·lúrgiques i mecàniques: la Maquinista Terrestre i Marítima (1856), els Tallers Nou Vulcà (1836), els Gasòmetres (1840), els Tallers Alexander (1849) i els Tallers Escuder (1872). Les indústries es trobaven al nord del barri que impedia en part l'expansió fins al Poblenou. Actualment aquest sector està ocupat per habitatges i instal·lacions olímpiques del 1992.

Gràcies a una actuació del pla de barris, es va projectar la rehabilitació de 57 finques, així com places i carrers. Un dels edificis rehabilitats fou l'antiga Casa del Porró, de 1761. Es preveu que el pla finalitzi a mitjans del 2012.^[2]