La Bisbal de Falset

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Bisbal de Falset
Bandera de la Bisbal de Falset Escut de la Bisbal de Falset
(En detall) (En detall)
Localització

La Bisbal de Falset situat respecte Catalunya
La Bisbal de Falset situat respecte Catalunya

Localització de la Bisbal de Falset respecte del Priorat


Municipi del Priorat
C 826.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat
Gentilici Bisbalenc, bisbalenca
Superfície 14,5 km²
Altitud 372 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
219 hab.
15,1 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 309400 4572550Coord.: 41° 16′ 55″ N, 0° 43′ 27″ E / 41.28194°N,0.72417°E / 41.28194; 0.72417
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 430271

La Bisbal de Falset és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Està situat a la vall del riu Montsant, damunt d'una roca, com es diu popularment: "la Bisbal en una roca".

El terme municipal de la Bisbal de Falset és a l'extrem nord-oest de la comarca. Limita al nord amb el terme de Flix i a ponent amb el de la Palma d'Ebre, tots dos pertanyents a la Ribera d'Ebre, però el tros del terme de Flix és una estreta llenca de terreny rere la qual es troba el terme de Bellaguarda, de les Garrigues. Pel sud i per llevant limita amb altres termes del Priorat: Margalef i Cabassers, respectivament.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de la Bisbal de Falset és compost. La segona part ens remet a la població important més propera, que li fa de referència. "La Bisbal" significa "la del bisbe"; en efecte: ja al segle XIV apareix aquesta població com a pertanyent a la jurisdicció del bisbe de Tortosa. És, per tant, com si diguéssim "la població que pertany al bisbe i que és propera a Falset".

Descripció geogràfica[modifica | modifica el codi]

Termes municipals limítrofs:

Flix (Ribera d'Ebre)
La Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) Brosen windrose-fr.svg Cabassers
Margalef

De 14 km² d'extensió, aquest terme és situat a la vall del riu de Montsant, que marca la profunda vall que conforma la meitat sud del terme, venint des de llevant. El Montsant discorre fent amples ziga-zagues, i va rebent al llarg del seu pas per la Bisbal de Falset diversos torrents, tant des del nord com des del sud. Hi destaca el torrent dels Colls Baixos, que baixa de la Serralada del Coll de la Manxa i de la Punta de l'Ereta i el de la Cova d'en Benet. El Montsant discorre entre els 340 metres d'altitud, quan entre en el terme, i els 295, quan en surt.

D'altra banda, la meitat nord està formada per una vall en direcció de nord-est a sud-oest a l'entorn del barranc de les Coves Voltades i els seus afuents, com el barranc de les Parades, que, un cop tots ajuntats, s'anomenen lo Torrent. Aquest torrent neix a les Coves Voltades, al voltant dels 535 metres d'altitud, i s'aboca en el Montsant, just al sud del poble, a 320 m. alt.

El relleu del terme és molt accidentat: al nord, el contraforts de ponent de la Serra de la Llena, entre la Sella, de 502 m., la Punta dels Tous, de 557, la Punta de les Coves Voltades, de 592, i el Tossal del Llicsó, de 591. A llevant, al límit amb Margalef, s'estén un altres dels contraforts de la mateixa serra, amb l'esmentat Tossal del Llicsó, el Tossal del Campàs del Serena i la Punta de l'Àliga, de 591, 576 i 585 metres d'altitud. Cap al sud, al costat esquerre del Montsant, es troben els contraforts de la Serra del Montsant: Punta del Salomó, de 619 m., la Serralada del Coll de Manxa, entre 530 i 550 m., i la Serra de les Pinedes, al voltant dels 490 metres d'altitud. Al costat de ponent, al límit amb la Ribera d'Ebre, trobem uns serrats més suaus, com la Serra de l'Astí, culminats pel Jonquet ("lo Junquet"), de 486 metres d'altitud i la Punta del Camp de Bovera, de 507. Els serralls del Grau, dels Clapers, de la Serrateixa i d'altres constitueixen les divisòries internes de les valls del terme bisbalenc.

El poble de la Bisbal és l'únic nucli de població del municipi. A més del poble, hi ha algunes masies (Mas de l'Asunción, mas de l'Avenc, mas del Coix, mas del Gendret, lo Molí del Sas) i una ermita (Santa Llúcia), però el poblament dispers és molt escadusser, sobretot actualment.

En molts llocs del terme hi ha coves i balmes, que fan pensar que en èpoques llunyanes podien hostatjar una part del poblament del territori. La mateixa ermita de Santa Llúcia és troglodítica.

A la sortida del poble hi ha les restes dels antics trulls, o molins d'oli, anomenats aquí "molins de lliura".

Història[modifica | modifica el codi]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz es refereix a la Bisbal en el seu Diccionario geográfico...[2] del 1845. S'hi refereix dient que el poble està aturonat, en un lloc combatut pels vents de ponent i de llevant, cosa que fa un clima propens a febres gàstriques i catarrals. Segons Madoz, en aquell moment tenia 34 cases, una església sufragània de la parroquial de Cabassers, amb un vicari perpetu al seu servei. La terra és argilosa i d'orografia accidentada, amb vinya, extensions d'oliveres i molt bosc i garriga. La producció del terme és blat, ordi, civada, vi, oli, patates, ametlles, seda i tota mena de llegums. Hi havia bestiar de llana, cabres, ases i mules, i s'hi cacen conills i perdius. La indústria existent era una fassina d'aiguardent, i alguns molins de farina i d'oli. La població és de 34 veïns (caps de casa) i 116 ànimes (habitants).

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), la Bisbal de Falset ha tingut els alcaldes següents:

  • Valentí Gorgori i Aymerich (1979 - 1983)
  • Enric Masip i Gorgori (1983 - 1999)
  • Lluís Masip i Sans (1999 - 2011)
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des del 1979, la Bisbal de Falset ha tingut els regidors següents: Laia Aragay Esteve, Josep Maria Ardèvol Masip, Valentí Gorgori Aymerich, Josep Martí Pardell, Lluís Masip Esquerda, Miquel Enric Masip Gorgori, Jaume Masip Masip, Marc Masip Masip, Sergi Masip Masip, Ramon Masip Pardell, Lluís Masip Sans, Lourdes Prats Cervelló, Josep Maria Sas Masip i Josep Carles Vicente Perelló.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals de La Bisbal de Falset, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Lluís Masip i Sans 99 5 80,49
PM Josep Maria Bonet i Rius 5 0 4,07
PP Enrique Alvaredo González 0 0 0
Total 129 5

Per a la legislatura 2011-2015, la composició del ple de l'Ajuntament és la següent:

  • Luis Masip Sans (CiU), Alcalde, encarregat de l'àrea d'Obres i Serveis, Protecció Civil i Urbanisme
  • Sergi Masip Masip (CiU), 1r Tinent d'Alcalde, encarregat de l'àrea d'Hisenda i Ensenyament
  • Laia Aragay Esteve (CiU), Regidora encarregada de l'àrea de Serveis Socials, Piscina, Festes, Cultura i Informàtica
  • Miquel Enric Masip Gorgori (CiU), Regidor
  • Marc Masip Masip (CiU), Regidor.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

A la Bisbal de Falset es troben dues carreteres: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre) i la T-713 (C-242, al Coll del Grau, a Bellaguarda/Margalef-La Bisbal de Falset).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16 15 65 51 233 643 757 823 749 832
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
796 707 684 611 547 445 323 312 266 252
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
245 245 242 250 244 266 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal de Falset Modifica l'enllaç a Wikidata