La Caputxinada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caputxins Sarrià - Façana església

La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

A l'assemlea de constitució assistiren més de 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals,[1] com Salvador Espriu, Enric Lluch i Martin, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Josep Maria Martorell i Codina,Mercè Sala i altres.[2]

El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la plataforma La Taula Rodona (1966-1973) d'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.[3]

Fons testimonial[modifica | modifica el codi]

Un dels estudiants convocats, Guillem Martínez i Molinos (Barcelona, 1944), delegat de curs de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, va assistir a l'Assemblea amb la particularitat de portar un equip fotogràfic (càmera, objectiu, filtres, flaix, cèl·lula fotoelèctrica i un rodet de 21 fotografies blanc i negre).

Tot i que l'acte era clandestí va ser autoritzat pels responsables per a prendre fotografies, però les coses es precipitaren quan es modifica la situació dels assistents doncs, el testimoni de les imatges seria l'evidència d'uns fets que havien de donar-se a conèixer. Per aquest motiu i quan va esgotar el material, va aconseguir que el pare provincial introduís de contraban dos rodets més. Tot aquest material va ser amagat al convent quan entraren les forces policies i resistiren el posterior escorcoll, sent recuperat posteriorment per Guillem Martínez, l'autor, que el conservà curosament fins que va ser dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1996. La crònica gràfica de la Caputxinada reuneix les imatges produïdes per Guillem Martínez durant els dies del setge, í altres preses al convent posteriorment. Es tracta de les imatges del rodet que Martínez portava quan s'inicià l'acte (21 fotogrames) així com les dels rodets que foren introduïts clandestinament (30 i 16 respectivament). També s'inclou material del servei militar de l'autor (fet lligat a la repressió a que varen ser sotmesos els nois assistents a l'acte), dels aniversaris commemoratius que s'han celebrat al llarg dels anys i es compta amb ampliacions d'època i altres més recents utilitzades per a les exposicions celebrades a Madrid i Barcelona. D'altra banda cal destacar el conjunt de documentació textual que acompanya aquest fons i que està format per documentació relacionada amb els moviments estudiantils de la Universitat de Barcelona amb especial interès sobre els de constitució del SDEUB així com manifestos, butlletins i correspondència.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Creixells "La Caputxinada" Edicions 62 Barcelona 1987
  2. Batista, Antoni. «La Caputxinada». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
  3. «Cinquanta espais amb història». Espais de Memòria a Barcelona. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p.6-7. ISSN: 1695-2014.
  4. «Caputxinada». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]