La creació (Haydn)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La Creació)
Infotaula de composicióLa creació
Títol originalDie Schöpfung Modifica el valor a Wikidata
Forma musicaloratori Modifica el valor a Wikidata
CompositorJoseph Haydn Modifica el valor a Wikidata
Llibretistavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enGènesi, Llibre dels Salms i El paradís perdut Modifica el valor a Wikidata ()
Creació1796 i 1798 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1798 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena19 març 1799 Modifica el valor a Wikidata
EscenariBurgtheater Modifica el valor a Wikidata, Àustria Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya21 de març de 1804, Casa del Gremi dels Velers de Barcelona
Estrena a les Illes1814, Palma
Musicbrainz: c77e1961-e301-4957-9660-f6607be5cbac IMSLP: Die_Schöpfung,_Hob.XXI:2_(Haydn,_Joseph) Modifica el valor a Wikidata

La Creació (en alemany Die Schöpfung) és un oratori de Franz Joseph Haydn, estrenat al Burgtheater de Viena el 19 de març de 1799. El llibret original, anònim, estava escrit en anglès i basat en El Paradís Perdut de John Milton, i fou traduït a l'alemany pel baró Gottfried van Swieten. El tema és una descripció i celebració de la creació divina del món, tal com s'explica al llibre del Gènesi, i, molt en l'esperit de la il·lustració, de la criatura més perfecta sorgida d'aquesta creació: l'ésser humà.

La primera representació a Catalunya i, als Països Catalans, tingué lloc a la Casa del Gremi dels Velers de Barcelona el 21 de març de 1804.[1] Vers el 1814 s'interpretà a Palma, al convent de Sant Domènec, alhora que alguns testimonis parlen també de la seva execució a València.[1]

Origen i context[modifica]

Haydn va començar a plantejar-se la idea de compondre un oratori de grans proporcions en el transcurs dels seus viatges a Londres en els anys 1791-1792 i 1794-1795, després de l'impacte que li va produir l'audició d'alguns oratoris de Händel, en especial Israel in Egypt. Mozart, mort inesperadament el 5 de desembre de 1791, havia començat també a interessar-se seriosament pel gènere de l'oratori fins al punt de reorquestrar, en els darrers anys de la seva vida, alguns oratoris händelians com ara Acis and Galatea, Alexander's Feast, Ode for St. Cecilia's Day i El Messies.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bonastre, Francesc; Millet, M. Dolors. «Programes dels concerts públics de Barcelona: 1790-1900» p. 35. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 2015. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2015. [Consulta: 12 octubre 2016].