La Décade prodigieuse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa Décade prodigieuse
Ten Days' Wonder Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClaude Chabrol Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndré Génovès Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Gégauff i Paul Gardner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPierre Jansen Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Rabier Modifica el valor a Wikidata
VestuariKarl Lagerfeld Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0068521 Filmaffinity: 176122 Allocine: 14648 Rottentomatoes: m/ten_days_wonder Letterboxd: ten-days-wonder Allmovie: v49013 TMDB.org: 91496 Modifica el valor a Wikidata

La Décade prodigieuse és una pel·lícula d'assassinat i misteri de 1971 dirigida per Claude Chabrol i protagonitzada per Michel Piccoli, Anthony Perkins, Marlène Jobert i Orson Welles. Es basa en la novel·la de 1948 Ten Days' Wonder d'Ellery Queen, amb el detectiu rebatejat com a Paul Régis. És la quarta pel·lícula en què Welles i Perkins apareixen junts després de The Trial el 1962.[1]

Argument[modifica]

Théo van Horn és el patriarca de la família van Horn. És un ésser tirànic, orgullós, que fa patir les seves còleres i els seus capricis imprevisibles als seus parents. El seu fill, Charles, li ha de retre visita. Demana al seu antic professor d'universitat, Paul Régis, que l'acompanyi. Charles té una relació amorosa amagada amb Hélène, la dona de Théo van Horn. Charles és víctima d'un xantatgista que amenaça de descobrir aquesta història. Roba diners al seu pare per fer-lo callar.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Claude Chabrol cita sovint aquesta pel·lícula com la que ha perdut completament, per l´ "excés d'ambició" que precisa.[2][3]
  • Marcel Gotlib ha realitzat crítica il·lustrada d'aquesta pel·lícula, sobretot burlant-se del nas fals d'Orson Welles en un episodi de la sèrie de còmics Rubrique-à-brac.[4] Més tard, el mateix Claude Chabrol va reconèixer haver “sacrificat” la seva pel·lícula a la coqueteria d'aquest actor.

Referències[modifica]

  1. Canby, Vincent «Screen: Chabrol Misses:' Ten Days' Wonder' Has Orson Welles in Lead» (en anglès). The New York Times, 27-04-1972 [Consulta: 25 setembre 2023].
  2. Chabrol & Pascal 2011, p. 33
  3. Gurérif 2011
  4. Gotlib, La Rubrique-à-Brac, Tome 4, Dargaud, 1973, réédition 2003, pages 16-17