La Espero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

La Espero (L'Esperança) és l'himne del moviment esperantista i, per tant, l'"himne nacional" de la llengua auxiliar esperanto. Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917), el fundador de l'Esperanto, va escriure'n la lletra i, entre una dotzena d'àries, va ser la "marxa triomfal" composta pel belga Félicien Menu de Ménil la que va esdevenir més famosa.

Aquesta melodia, de caràcter quasi militar, no era l'ària per la qual el poema va ser cantat en un principi. La primera melodia, que no era una marxa, va ser composta, el 1891, pel suec Cl. Adelsköld. El 1905, durant el primer Congrés Universal, a Boulogne-sur-Mer, hom va proposar dos himnes: el que havia compost Adelsköld i el de Ménil. Cap dels dos no va ser acceptat, de manera definitiva, com l'himne oficial de l'esperanto. La decisió presa va ser la següent: "...prenem la decisió d'ajornar la petició per a la creació d'un himne universal perquè es consideri en el proper congrés".

No va ser fins al 2001, gràcies a la creació de la Constitució del Ciutadà Esperantista, que es va oficialitzar la llei, (tanmateix amb una altra partitura: violins i flautes, en lloc de timbals i trompetes).

La Espero[modifica | modifica el codi]

En la mondon venis nova sento,
tra la mondo iras forta voko;
per flugiloj de facila vento
nun de loko flugu ĝi al loko.

Ne al glavo sangon soifanta
ĝi la homan tiras familion:
al la mond' eterne militanta
ĝi promesas sanktan harmonion.

Sub la sankta signo de l' espero
kolektiĝas pacaj batalantoj,
kaj rapide kreskas la afero
per laboro de la esperantoj.

Forte staras muroj de miljaroj
inter la popoloj dividitaj;
sed dissaltos la obstinaj baroj,
per la sankta amo disbatitaj.

Sur neŭtrala lingva fundamento,
komprenante unu la alian,
la popoloj faros en konsento
unu grandan rondon familian.

Nia diligenta kolegaro
en laboro paca ne laciĝos,
ĝis la bela sonĝo de l' homaro
por eterna ben' efektiviĝos.

L'Esperança[modifica | modifica el codi]

Al món ha arribat un nou sentiment,
una crida potent recorre el món;
en ales d'un vent lleuger
que voli ara d'un lloc a l'altre.

No és a una espasa sedegosa de sang
on atreu la família humana:
al món que eternament batalla
li promet santa harmonia.

Sota el signe sant de l'esperança
s'apleguen els lluitadors de la pau,
i ràpidament creix l'obra
a través del treball dels esperançats.

S'alcen forts murs mil·lenaris
entre els pobles dividits;
però s'esmicolaran les barreres obstinades
pel sant amor derrocades.

Sobre un fonament lingüístic neutral,
comprenent-se els uns als altres,
els pobles es posaran d'acord
per fer una gran família.

Els nostres diligents camarades
no es cansaran de lluitar per la pau,
fins que el bell somni de la humanitat
per a benedicció eterna es realitzi.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Espero Modifica l'enllaç a Wikidata