La Font d'en Carròs

La Font d'en Carròs

Localització
Municipi de la Safor
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Fonter, fontera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	2.140.131,02
Superfície	9,90 km²
Altitud	45 msnm
Població (2011)   • Densitat	4.191 hab. 423,33 hab/km²
Coordenades	38° 55′ 00″ N, 0° 10′ 12″ O
Distàncies	77,1 km de València 8 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 (La Font d'en Carròs, El Panorama i Tossal Gros) 4 PP, 4 PSPV, 2 PSD i 1 BNV Gaspar Pérez Fuster (PP)
Codi postal	46717
Festes majors	Verge del Remei Agost
Web	http://www.lafontdencarros.es/

La Font d'en Carròs és una població de la comarca de la Safor.

Geografia

En un terme de 9,7 km², solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portarà a la cova de les Meravelles.

Història

El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana s'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l'existència d'una vila rústica altoimperial al Portal Roig. Hi ha constància documental d'unes làpides romanes trobades als voltants del Castell de Rebollet. La referència d'aquest material la fa Conrado Àngel en la seva història de la Font recollida per Francesc Ferrer Pastor.

Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del senyoriu de Rebollet que, en 1241 fou donat, amb tot el seu territori al noble Pere Eiximen d'En Carròs o Carroç el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del segle XV en què passà, junt al d'Oliva a Pere Centelles. El tercer senyor de la Baronia de Rebollet va ser el seu nét Francesc Carròs i de Cruïlles, a qui va succeir el seu fill Francesc, mort per la seva filla, Joana, casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'en Ramon, Allemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que en 1368 va refer el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la Guerra dels dos Peres), va passar als néts de Francesca Carròs, filla de l'almirall i dona de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es va casar amb Pere de Centelles, senyor d'Oliva. La Baronia de Rebollet, passava als Centelles, que es van intitular senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva Posteriorment el posseïren els ducs de Gandia fins 1771 en què acaba en mans del ducat d'Osuna.

Demografia i economia

Els 4178 habitants (cens de 2009), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de població: la Font d'en Carròs, el Panorama II i el Tossal Gros.

La base de l'economia local era l'agricultura però en els darrers anys aquesta activitat ha estat afectada per la crisi de la taronja. Com un substitutiu immediat els fonters es dedicaren a la construcció. La crisi del 2008 ha deixat a una part dels fonters amb una situació econòmica precària. Una de les indústries semi-artesanals que roman al poble és la fàbrica "El Bolo", que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa.

Evolució demogràfica de La Font d'en Carròs

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
3.333	3.267	3.258	3.211	3.171	3.236	3.286	3.421	3.576	3.899

Edificis d'interès

L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:

• Església de Sant Antoni Màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrós que es rescataren de l'afonament del castell.
• Castell de Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carròs, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut; en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV.
• Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
• Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.
• La fortificació de la muralla.

En els darrers anys s'ha fet un esforç considerable en investigar i recuperar el patrimoni així com de posar-lo en valor

Gastronomia

Els visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, com no, de la magnífica paella valenciana i de la carn a la brasa. Destacar d'entre els plats en base d'arròs el que s'anomena "Putxero" del qual se'n fa un Putxero Popular a la plaça en el Porrart de sant Antoni.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jesús Puig i Noguera Jacinto Jiménez Andrés	PNPV UCD
1983 - 1987	Pedro Monzó Fuster	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Salvador Millet Escrivá	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Gaspar Pérez Fuster	PP
1995 - 1999	José Blas Benlloch Guillem	PSPV-PSOE
1999 - 2003	María Inmaculada Monzó Lozano	PSPV-PSOE
2003 - 2007	María Inmaculada Monzó Lozano	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Gaspar Pérez Fuster	PP
2011 - ara	n/d	n/d

L'ajuntament quedà constituït, rere les votades de 2003, per 6 regidors del PSPV i 5 del PP.

Després d'aquest període de govern socialista, a les eleccions de 2007 s'ha donat un canvi electoral: PP 4, PSOE 4, PSD 2, BLOC 1 . El partit més votat va ser el PP que amb el suport dels regidors del PSD ha conformat un nou govern.

Enllaços externs

• "La Font d'en Carròs poble rural, historic i saludable". Francisco Millet Peiro, Editorial Denes.
• "Una jurisdicción inmemorial. El territorio de la Ermita de san Miguel.Francisco Millet Peiro.
• L'estima per la cultura d'un poble. Francesc Ferrer Pastor. Recopilació d'articles publicats a la Font d'en Carròs. Editorial Denes 2010
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Blog