La Font d'en Carròs
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
| Gentilici | Fonter, fontera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 2.140.131,02 | ||
| Superfície | 9,90 km² | ||
| Altitud | 45 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
4.083 hab. 412,42 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 55′ 00″ N, 0° 10′ 12″ O / 38.91667,-0.17000Coord.: 38° 55′ 00″ N, 0° 10′ 12″ O / 38.91667,-0.17000 | ||
| Distàncies | 77,1 km de València 8 km de Gandia |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 (La Font d'en Carròs, El Panorama i Tossal Gros) 4 PP, 4 PSPV, 2 PLF i 1 Coalició Compromís Gaspar Pérez Fuster (PP) |
||
| Codi postal | 46717 |
||
| Festes majors | Verge del Remei Agost |
||
| Web | |||
El municipi de la Font d'en Carròs és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
En un terme de 9,7 km2, solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portarà a la cova de les Meravelles.
Història [modifica]
El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana s'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l'existència d'una vila rústica altoimperial al Portal Roig. Hi ha constància documental d'unes làpides romanes trobades als voltants del Castell de Rebollet. La referència d'aquest material la fa Conrado Àngel en la seva història de la Font recollida per Francesc Ferrer Pastor.
Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del senyoriu de Rebollet que, en 1241 fou donat, amb tot el seu territori al noble Pere Eiximen d'en Carròs o Carroç el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del segle XV en què passà, junt al d'Oliva a Pere Centelles. El tercer senyor de la Baronia de Rebollet va ser el seu nét Francesc Carròs i de Cruïlles, a qui va succeir el seu fill Francesc, mort per la seva filla, Joana, casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'en Ramon, Allemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que en 1368 va refer el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la Guerra dels dos Peres), va passar als néts de Francesca Carròs, filla de l'almirall i dona de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es va casar amb Pere de Centelles, senyor d'Oliva. La Baronia de Rebollet, passava als Centelles, que es van intitular senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva Posteriorment el posseïren els ducs de Gandia fins 1771 en què acaba en mans del ducat d'Osuna.
Demografia i economia [modifica]
Els 4178 habitants (cens de 2009), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de població: la Font d'en Carròs, el Panorama II i el Tossal Gros.
La base de l'economia local era l'agricultura però en els darrers anys aquesta activitat ha estat afectada per la crisi de la taronja. Com un substitutiu immediat els fonters es dedicaren a la construcció. La crisi del 2008 ha deixat a una part dels fonters amb una situació econòmica precària. Una de les indústries semi-artesanals que roman al poble és la fàbrica "El Bolo", que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.333 | 3.267 | 3.258 | 3.211 | 3.171 | 3.236 | 3.286 | 3.421 | 3.576 | 3.899 |
Edificis d'interès [modifica]
L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:
- Església de Sant Antoni Màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrós que es rescataren de l'afonament del castell.
- Castell de Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carròs, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut; en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV.
- Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
- Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.
- La fortificació de la muralla.
En els darrers anys s'ha fet un esforç considerable en investigar i recuperar el patrimoni així com de posar-lo en valor
Gastronomia [modifica]
Els visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, com no, de la magnífica paella valenciana i de la carn a la brasa. Destacar d'entre els plats en base d'arròs el que s'anomena "Putxero" del qual se'n fa un Putxero Popular a la plaça en el Porrart de sant Antoni.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | Pedro Monzó Fuster | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Salvador Millet Escrivá | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Gaspar Pérez Fuster | PP |
| 1995 - 1999 | José Blas Benlloch Guillem | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | María Inmaculada Monzó Lozano | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | María Inmaculada Monzó Lozano | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Gaspar Pérez Fuster | PP |
| Des del 2011 | Gaspar Pérez Fuster | PP |
L'ajuntament quedà constituït, rere les votades de 2003, per 6 regidors del PSPV i 5 del PP.
Després d'aquest període de govern socialista, a les eleccions de 2007 s'ha donat un canvi electoral: PP 4, PSOE 4, PSD 2, BLOC 1 . El partit més votat va ser el PP que amb el suport dels regidors del PSD ha conformat un nou govern.
A les eleccions municipals del 2011, el PP va ser la llista més votada amb 754 vots, tan sols cinc més que els socialistes. Ambdòs van obtindre quatre regidors. Els altres tres van estar repartits entre la Plataforma per la Font (2) i el Bloc-Coalició Compromís (1). En minoria, va continuar el PP a l'equip de govern.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Font d'en Carròs  |
- "La Font d'en Carròs poble rural, historic i saludable". Francisco Millet Peiro, Editorial Denes.
- "Una jurisdicción inmemorial. El territorio de la Ermita de san Miguel.Francisco Millet Peiro.
- L'estima per la cultura d'un poble. Francesc Ferrer Pastor. Recopilació d'articles publicats a la Font d'en Carròs. Editorial Denes 2010
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Blog
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Safor. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
