La Fura dels Baus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Naumon, vaixell de La Fura dels Baus
Teatre de carrer per La Fura dels Baus
Les màquines i estructures metàl·liques són típiques de La Fura dels Baus
Els grans ninots són recurrents al seu teatre
Màquina furera
Solen incloure grues i elements de dansa-teatre-acrobàcia vertical
Detall d'una actuació

La Fura dels Baus és una companyia catalana de teatre iniciada a Moià l'any 1979 per Marcel·lí Antúnez Roca, Carles Padrissa i Pere Tantinyà, que poc després es mou a Barcelona on es sumen Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cereza i Miki Espuma.[1] Va néixer a l'entorn del teatre de carrer actuant a cercaviles amb espectacles de creació col·lectiva, prenent progressivament una estètica pròpia amb elements de rock, performance i transgressió. Està formada per membres de diferents disciplines (teatre, circ, plàstica, música) i destaca per les seves accions a gran escala.[2]

Amb el seu espectacle Accions, es donaren a conèixer els anys vuitanta com a proposta diferenciada que cercava elements escènics innovadors, accentuant un sentit col·lectiu de la creació teatral. Són considerats com a grup de teatre postindustrial, barregen radical dance, elements sadomasoquistes, poesia i humor. Inicialment actuaven preferentment a pàrquings, presons, places i fins i tot a una funerària. Les obres tenien un to amazònic i apocalíptic, teatre directe d'arrels urbanes i gran impacte visual.

Han creat al seu voltant una llegenda d'enfants terribles. Funcionen com a una cooperativa anarquista, ells mateixos es dissenyen els decorats i preparen les màquines de so, sovint bons exemples d'escombraria urbana reciclada. L'octubre del 2011 protagonitzaren una polèmica al participar en l'aniversari del president autoritari de Txetxènia Ramzan Kadírov,[3] acusat de crims contra els drets humans i governant d'un país amb una democràcia pràcticament inexistent.

Context[modifica | modifica el codi]

La Fura dels Baus va néixer al final dels anys 70 del segle XX ies va fer coneguda arreu del món als anys 80, en un moment en què al teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per l'utilització de recursos tecnològics (grans grues, pantalles gegants, sofisticats dissenys de llum i de so), protagonisme de la música urbana (rock i música industrial) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'òpera.[2]

Estil[modifica | modifica el codi]

En l'estil es poden diferenciar dues etapes, corresponents als anys 80 i als anys 90 respectivament. Es van fer famosos arreu amb la trilogia Accions (1984), Suz o Suz (1985) i Tiermon (1988); que aleshores van impactar per la seva estètica urbana i rockera, i pel fet detractar-se d'espectacles de gran format sense separació entre els intèrprets i els espectadors. El públic era submergit en entorns en els quals convivien el primitivisme (ús de foc, crits, lluita, sang) amb sofisticada tecnologia (sistemes MIDI, llum d'alta pressió).[2]

Als 90 i al segle XXI la moda vuitantera ja no era actual i el públic s'havia habituat a alguns elements i llenguatge. La música s'actualitza i els referents van sent més literaris, com es veu a Noun (1990), Manes (1995), Faust 3.0 (1998) i XXX (2001). Evoluciona a una gran empresa de creacions escèniques que amplia amb èxit el seu camp d'actuació tradicional als espectacles de gran format i òperes, entre d'altres.[2]

Espectacles de llenguatge furero[modifica | modifica el codi]

  • Accions (1984)
  • Suz o Suz (1985)
  • Tiermon (1988)
  • Noun (1990)
  • MTM (1994)
  • Furamòbil (1999)
  • Obs (2000)
  • XXX (2002)
  • Imperium (2007)
  • Degustación de Titus Andronicus (2010)
  • Orígens (2010)

Espectacles de gran format[modifica | modifica el codi]

  • Mediterrani, mar olímpic. Cerimònia d’inauguració dels JJOO Barcelona’92(1992)
  • Pepsíclope (1996)
  • Simbiosis (1997)
  • L’home del mil·lenni (1999)
  • La navaja en el ojo (2001)
  • La Divina Comedia (2002)
  • Al-mariyat Bayyana (2005)
  • Inauguració del mundial de ciclisme en pista coberta (2007)
  • Cutty Sark Shangai-London (2007)
  • Obertura de l’Harare International Festival of the Arts (2010)
  • The Experience (2010)
  • Up- Flors Còsmiques (2011)

Òperes (posada en escena)[modifica | modifica el codi]

  • L’Atlàntida (1996)
  • El martiri de Sant Sebastià (1997)
  • La condenació de Faust (1999)
  • DQ, Don Quijote en Barcelona (2000)
  • Sobre los acantilados de mármol
  • La sinfonía fantástica (2002)
  • La flauta màgica (2003)
  • El oro del Rhin (2007)
  • Sígfrid (2008)
  • La Valquíria (2008)
  • El gran macabre (2009)
  • L’ocàs dels déus (2009)
  • Tanhäuser (2010)
  • Carmina Burana (2010)
  • Sonntag aus Licht (2011)
  • Quartett (2011)
  • Oresteïa (2011)
  • Orfeo ed Euridice (2011)
  • Turandot (2011)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • F@ust 3.0 (1999)
  • Las Troyanas (2001)
  • Metamorfosi (2005)
  • Boris Gudonov (2008)
  • Window of the City (2010)
  • Terra Baixa reloaded (2011)

Cinema[modifica | modifica el codi]

  • Faust 5.0 (2001) amb Isidro Ortiz

Altres formats[modifica | modifica el codi]

  • Naumon (2004), espectacle intinerant dalt d’un vaixell
  • Adéu a la tele (2008), exposició
  • La ciudad inventada (2008), programa d’espectacles

Treballs discogràfics[modifica | modifica el codi]

  • Ajöe (maxisingle)
  • Suz (cassete)
  • Erg (cassete)
  • Noun (vinil)
  • M.T.M. (cdrom)
  • KRAB (cd)
  • Manes (cd)
  • Simbiosis (cd)
  • Accions (cd)
  • Fausto 3.0 (cd)
  • fmol (cd)
  • Ombra (cd)
  • XXX (cd)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina web de la plataforma de cultura E-Barcelona
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Mercè Saumell, El teatre contemporani, Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)
  3. "Ballant amb el dictador txetxè"; Vilaweb; 7 d'octubre de 2011; [última consulta: 7 d'octubre del 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Fura dels Baus Modifica l'enllaç a Wikidata