La Iessa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Iessa
la Yesa
Localització

Localització de la Ièsa respecte del País Valencià Localització de la Ièsa respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
Manc. la Serrania
Llíria
Gentilici Iessà, iessana
Predom. ling. Castellà
Pressupost 348.523 €
Superfície 84,70 km²
Altitud 1,039 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
256 hab.
3,02 hab/km²
Coordenades 39° 53′ 28″ N, 0° 57′ 44″ O / 39.89111,-0.96222Coord.: 39° 53′ 28″ N, 0° 57′ 44″ O / 39.89111,-0.96222
Distàncies 80 km de València
21 km de Xelva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

2
5 PP
Miguel Ángel Sanahuja García (PP)
Codi postal 46178
Festes majors Darreries d'agost (cada tres anys)
Patró/Patrons Verge del Carme
Web

La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Taula de continguts

Geografia[modifica]

Està situat en la vessant meridional de la serra de Javalambre i en els límits d'Aragó. El clima és de tipus continental sec, el que provoca estius calorosos i hiverns molt freds (depassant en ocasions el límit dels 0º) en els quals és freqüent l'aparició de neu.

Nuclis[modifica]

Limits[modifica]

El terme municipal limita amb els d'Andilla, Alpont i Xelva (a la mateixa comarca); i amb els d'Arcos de las Salinas i Abejuela (a la província de Terol).

Accés[modifica]

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-345.

Història[modifica]

Les restes arqueològiques trobades a la Iessa, testifiquen un poblament durant la dominació romana.

Alpont i La Yesa van ser cobejades també pel Cid, que es va apoderar d'aquestes terres a la fi del segle XI, tal com relata el "Cantar del Mio Cid".

En el període musulmà va formar part del Regne de Taifes d'Alpont (segle IX), sent conquistada per Jaume I en 1236 i lliurada al cavaller Joan de Auñón en 1238. En 1583 el rei Felip II li va concedir la categoria d'Universitat i tres anys més tard va ser declarada vila independent d'Alpont.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
323 294 288 303 287 283 267 250 246 264

Economia[modifica]

L'economia del poble gira entorn de l'agricultura i ramaderia, al cada vegada més consolidat sector de Turisme en la seva modalitat rural, així com l'extracció de caolí i la construcció, i cap destacar també la importància dels serveis, observant-se que per a l'escassesa de població durant l'any, es disposen de diversos comerços i bars. El sector serveis es veu afavorit en gran part gràcies a l'augment poblacional dels caps de setmana i vacances.

Monuments[modifica]

  • Església dels Àngels. Temple parroquial del segle XVII acabat en 1622 segons el model renaixentista, va ser incendiada en 1840 arran de les guerres carlistes. La seva reconstrucció va durar fins a 1852. A l'esquerra de la façana, encastada, robusta torre campanar de maçoneria amb cantons de carreu; de dos cossos separats. En el primer, una sagetera i rellotge; en el segon, buit de mig punt per a les campanes. Remata en terrassa amb balaustrada amb bolinxes. També destaca annexa a la mateixa la Casa Abadia.
  • Ermites. Dintre del terme existeixen també quatre ermites: Ermita de Sant Roc, Ermita de Sant Sebastià, Ermita de Sant Joan i la de la nostra Senyora de Betlem en la casa de la Hoya, que està derruïda.

Llocs d'interés[modifica]

  • El Carrascal. Muntanya amb gran valor paisatgístic que destaca pel frondós bosc de carrasques, algunes d'elles mil·lenàries. Destaquen algunes com la Carrasca del Tio César, la Tumbada o la del Pozuelo.

Festes locals[modifica]

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb fogueres.
  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua.
  • Verge del Carmen. Se celebra el dia 16 de juliol.
  • Festes Patronals. Se celebren a les darreries d'agost en honor de Ntra. Sra. dels Àngels, de la Verge del Carmen, del Santíssim Sagramento i de les Ànimes dels iessans. Cada tres anys se celebren de forma extraordinària, erigint-se arcs commemoratius compostos per troncs de fusta folrats de barda i adornats amb motius originals.

Referències[modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Iessa