La Jana
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Maestrat | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Manc. Baix Maestrat Taula del Sénia Vinaròs |
||
| Gentilici | Janenc, janenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 19,5 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:299 ) |
||
| Població (2011[1]) • Densitat |
787 hab. 40,36 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 145 km de València 72 km de Castelló de la Plana 21 km de Vinaròs |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV i 3 PP Juan Gargallo Balaguer (PSPV) |
||
| Codi postal | 12340 |
||
| Festes majors | 24 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Bertomeu i Mare de Déu dels Àngels | ||
| Fira tradicional | Fira agrícola i ramadera Darrer cap de setmana d'octubre |
||
| Web | |||
La Jana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
Limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol del Casteller on hi ha el poblat iber.
[modifica] Història
D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers; és en època àrab, 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follalquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre; desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va recolzar el borbó.
[modifica] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 955 | 921 | 908 | 848 | 823 | 812 | 792 | 820 | 823 | 823 | 828 | 830 |
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Marcelino Beltrán Balaguer | UCD |
| 1983 - 1987 | Vicente Balaguer Pavia | PSOE |
| 1987 - 1991 | Eleuterio Boix | PP |
| 1991 - 1995 | Eleuterio Boix | PP |
| 1995 - 1999 | Vicente Prades | PP |
| 1999 - 2003 | Vicente Prades | PP |
| 2003 - 2007 | Juan Gargallo Balaguer | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Juan Gargallo Balaguer | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | n/d | n/d |
[modifica] Economia
El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla , meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'au , conills i porcs.
[modifica] Monuments
[modifica] Monuments religiosos
- Església de Sant Bartomeu. Del segle XVII.
Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com per exemple la taula de la Verge amb Sant Ana i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.
- Ermita de Santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
- Ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Barroca, del segle XVIII.
- Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.
- Ermita de Sant Josep.
[modifica] Monuments civils
- Casa del Batlle. Segle XVII. Actual Ajuntament.
- Antic poblat del Carrascal. D'origen iber. D'aquest antic poblat només resta l’ermita de Sant Josep[2]
[modifica] Llocs d'interés
- Pont de la Jana. Microrreserva de flora.
[modifica] Festes i celebracions
- Romería al Real Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua.
- Mare de Déu dels Àngels. Segón dissabte després del de Glòria.
- Festes majors. A les darreries de l'agost en honor a Sant Bertomeu.
- Beat Jacinto Orfanell. Segón dissabte de setembre.
- Tradicional Fira agrícola i ramadera. De les més antigues de la comarca. Les típiques "paraetes" converteixen els carrers en un gran mercat de tot tipus d'articles. Se celebra l'últim cap de setmana d'octubre.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Agustí Hernàndez Dolç, La memòria de l’abandonament; Abandonament i reocupació als pobles i llogarets de l’interior valencià. Xarxa de Museus de la Diputació de València.
[modifica] Enllaços externs
- http://www.lajana.net Pàgina web del poble de la Jana
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
|
|||||
