La Mata

La Mata

(En detall)
Localització
Municipi dels Ports
Vista de la Mata des de Santa Quitèria
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Ports Mancomunitat Turística del Maestrat Manc. Els Ports Vinaròs
Gentilici	Mater, matera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	15,2 km²
Altitud	n/d (màx.:826 )
Població (2011)   • Densitat	207 hab. 13,62 hab/km²
Coordenades	40° 36′ 59″ N, 0° 16′ 50″ O
Distàncies	187 km de València 115 km de Castelló de la Plana 20 km de Morella
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 3 PP i 2 PSPV Mateo Royo Plana (PP)
Codi postal	12312
Festes majors	Sant Gil Primera setmana d'agost
Web	http://www.ajuntamentdelamata.es/

La Mata, abans anomenat la Mata de Morella, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Geografia

Està situat en el sector occidental de la comarca, a la frontera amb Aragó. Al terme municipal de la Mata desemboca el riu de la Cuba al de Cantavella, que discorre a poca distància al sud del nucli urbà. Les principals altures superen els 1.000 m.s.n.m com els 1.102 del Tossal de la Mata de Morella (al sud) o els 1.052 del Tossal de Navarro (al nord). Per l'extrem nord discorren els barrancs de les Ombries i el Criançó que desembocaran mes abant en el Cantavella. La vegetació predominant està formada per masses forestals de roures i alzines.

Límits

	la Todolella
Olocau del Rei Mirambell
Cantavella la Cuba	Portell de Morella	Cinctorres

Accés

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 i la CV-14 per a finalitzar en la CV-120.

Història

Va ser una dels llogarets de Morella. Conqueridoa per en Blasco I d'Alagón, qui, en 1234, la va donar a poblar a Bernat Montsó passant després a formar part del terme general de Morella. En 1691, el rei Carles II li va concedir la independència municipal de Morella, al costat dels altres llogarets, convertint-se en vila independent. Durant l'edat mitjana va tenir la seva major prosperitat al ser un centre ramader d'importància. La crisi general del Maestrat li va afectar especialment.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2009
204	221	220	208	196	180	171	171	174	195	192

Economia

L'economia de la Mata està basada en la ramaderia (de bestiar porcí, boví i oví) i a l'agricultura (cultiu de cereals). Altres sectors són la construcció, la fabricació artesanal d'espardenyes i altres serveis.

Administració

A les eleccions municipals del 2007 el PP va revalidar el govern municipal per 3 regidors front als 2 del PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Julián Pechobierto Morralla	AEI
1983 - 1987	Domingo Monserrat Morralla	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Jesús Piquer González	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Pedro José Calvo Castel	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Josefina Piquer Fabregata	PP
1999 - 2003	Josefina Piquer Fabregata	PP
2003 - 2007	Mateo Royo Plana	PP
2007 - 2011	Mateo Royo Plana	PP
2011 - ara	Pedro José Calvo Castel	PSPV-PSOE

Monuments

Monuments religiosos

• Ermita Sant Gil. Edifici d'interès arquitectònic.
• Ermita Santa Bàrbara.
• Ermita Sant Cristòfol.
• Església parroquial. Dedicada a la Verge de les Neus. Manté la seva estructura gòtica.

Monuments civils

• Nucli urbà. Es conserven les casones senyorials dels d'Alp i de la Figuera del segle XVII i la dels Pedro del segle XVI.
• Palau de l'Ajuntament. Edifici d'interès arquitectònic. Construït en la segona meitat del segle XVI.
• Torre Fèlix. Propera a la població.
• Torre Fruita.

Llocs d'interès

• Carrasqueta de L'aguaita.
• Els Calderetes del riu Cantavella. Zona de bany.
• Tossal de la Mata de Morella. Cim de 1.101 metres.

Festes locals

• Festes patronals. Se celebren durant la primera setmana d'agost en honor a Sant Gil.

A més d'ha acollir l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1981, 1990, 2000 i 2009, La Mata també celebre el festival MATAROCK.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Aplec 2009.