La Passió grega
| La Passió grega | |
| Títol original: | The Greek Passion |
| Llengua original: | anglès |
| Música: | Bohuslav Martinů |
| Llibret: | Bohuslav Martinů |
| Font literària: | Crist novament crucificat de Nikos Kazantzakis |
| Actes: | quatre |
| Estrena: | 9 de juny de 1961 |
| Teatre: | Òpera de Zuric |
| Estrena al Liceu: | 1972 (estrena a Espanya) |
La Passió grega és una òpera en quatre actes composta per Bohuslav Martinů sobre un llibret txec del mateix compositor, basat en La Pasió grega de Nikos Kazantzakis. S'estrenà a l'Òpera de Zuric el 9 de juny de 1961.[1]
Origen i context [modifica]
La Passió grega és l'última de les òperes del txec Bohuslav Martinů (1890-1959). Enrere quedaven uns quinze títols més, el que fa que sigui un dels grans operistes del segle XX, component òperes de manera permanent. Com Britten, Prokófiev, Von Einem, Reimann. Esplèndids compositors del segle només es van acostar ocasionalment al gènere, encara que componguessin obres decisives per al mateix.
Al final de la seva vida se li va imposar l'anglès com idioma dels seus llibrets, malgrat el seu nacionalisme txec irrenunciable. Martinů va viure un exili de fet aquests anys, sense decidir-se a tornar a Txecoslovàquia, d'on li arribaven cada vegada pitjors notícies. A partir del Procés Slansky era evident que no podia viure allà. Hi va haver un compromís no explícit, ni escrit, ni discutit: a l'interior es programaven les seves obres, però ell no anava mai al país. Per això, una obra com La Passió grega està en anglès. No en txec, l'idioma del compositor. Ni en grec, l'idioma dels personatges i de l'autor (Nikos Kazantzakis) de la novel·la en què es basa el llibret.
La Passió grega explica un episodi de l'Anatòlia greco-turca en la qual aviat va a estavellar de manera catastròfica el somni grec de recuperar terres de la Grècia històrica a la Turquia defallent del trànsit dels dos segles. L'alliberament de la Grècia moderna, la seva conversió en un estat-nació i el seu progressiu «recuperar» o «arrabassar» terres a la Sublim Porta, conclou de manera brutal al començament dels anys vint, quan els turcs rebutgen l'atac dels grecs (desatesos en aquest moment pels antics aliats, en els qui confiaven) i es produeix una neteja ètnica no especialment sagnant, però molt traumàtica: milions de grecs són expulsats a la Grècia continental, l'Àsia menor mai tornà a ser grega. L'acció de la novel·la de Kazantzakis, Crist novament crucificat, se situa en els tensos temps immediatament anteriors a aquest enfrontament final.
Els personatges que assumeixen els papers de la Passió popular que es representa en un poble d'Anatòlia, Licovrisí, de majoria grega i domini turc, patiran la prova d'assumir també el missatge evangèlic o oposar-s'hi, quan masses d'expulsats arriben a aquella població, fugint de la persecució turca. Manolios, el protagonista, ha d'adoptar el paper de Crist redemptor, el mateix que ha d'interpretar en l'escenari dels carrers de Licovrisí, i assumirà la defensa dels refugiats. Altres, començant pel sacerdot del poble, els expulsen. Les vides de tots es veuen trastornades pels esdeveniments, mentre que la situació dels refugiats es deteriora fins a la misèria i la fam, que els porta a l'aixecament. Manolios serà primer excomunicat i després assassinat. Els refugiats abandonen Licovrisí. Crist ha estat crucificat de nou i el seu poble es sumeix en l'abandonament. La ironia tràgica és que els habitants de Licovrisí estan condemnats com aquells refugiats, encara que no ho sàpiguen encara. La seva sort se segellarà pocs anys després de la data sobre la qual cau el teló final d'aquesta òpera.
