La Pobla Llarga
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
| Gentilici | Poblatà, poblatana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 10,1 km² | ||
| Altitud | 30 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
4.420 hab. 437,62 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 05′ 10″ N 0° 28′ 36″ O | ||
| Distàncies | 45,1 km de València 9,3 km de Alzira |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 6 PP, 3 PSPV i 2 EUPV Rafael Soler Vert (PP) |
||
| Codi postal | 46670 |
||
| Web | |||
La Pobla Llarga és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Carcaixent, l'Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joan de l'Ènova, Senyera i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Al seu terme, dé 10,2 km², destaca la Serratella (129 m) com a cota més alta. Encara que el riu Xúquer passa molt prop, no arriba a entrar en el terme. La principal corrent l'aporta el Barranc de Barxeta que creua el terme de nord a sud passant a través del nucli urbà.
El seu clima és típicament mediterrani, suau i temperat normalment sense temperatures extremes.
[edita] Història
A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis més antics que hi trobem; més records hi ha dels musulmans, però fou Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II el 1317. Originàriament es va anomenar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor. Entre 1347 i 1348, la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans. En el segle XVI adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga, durant la guerra de Successió, la Pobla Llarga s'alineà amb els Maulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre de Carcaixent –situació amb què acabaren les Corts de Cadis--, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats; si bé el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400; aquest escàs creixement demogràfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle XIX es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus -hortícoles i cítrics, principalment-, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys; el 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i Guàrdia Civil que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el més de juliol, la Guàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.537 | 4.376 | 4.463 | 4.390 | 4.339 | 4.373 | 4.372 | 4.473 | 4.379 | 4.420 |
[edita] Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. En 1798, es van iniciar en la localitat les primeres plantacions de taronger. Van ser escasses, ja que tota la producció era consumida a la mateixa població; però en l'any 1829, pràcticament tot el terme es dedicava a aquest cultiu i va començar la construcció de magatzems per a la manipulació i envasat de la taronja per a l'enviament al mercat interior i exterior.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Eleuterio Serena Tena
|
|
| 1983-1987 |
Eleuterio Serena Tena
|
|
| 1987-1991 |
Edelmiro Tudela Vilaplana
|
|
| 1991-1995 |
Manuel Bellver Capci
|
|
| 1995-1999 |
José María Botella Alfaro
|
|
| 1999-2003 |
José María Botella Alfaro
|
|
| 2003-2007 |
Rafael Soler Vert
|
|
| 2007-2011 |
Rafael Soler Vert
|
[edita] Monuments
El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:
- Creu de terme, del segle XIII.
- Església de Sant Pere. Aixecada en 1727 sobre un temple gòtic de 1325.
- Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del XX.
- Mercat. Modernista
- Pont de l'Ase. Romà.
- Restes arqueològiques d'una alqueria, d'una necròpoli i del Castell de Termes, tots tres musulmans.
[edita] Festes i gastronomia
Les festes locals són les de:
- Sant Pere: el dia de festa major és el dia 29 i durant tot el mes de juny s'organitzen actes per a tot tipus de públic que resulten ser un èxit d'assistència, ja que compta amb una gran participació dels veïns del poble, tot això acompanyat d'una magnífica climatologia.De tots els actes que se celebren destaquen el campionat de futbet, que se celebra durant la primera quinzena del mes de juny en el poliesportiu municipal David Albelda i en el que participen gran nombre de jóvens de la localitat.Amb motiu d'estes festes de Sant Pere s'ha recuperat, des de fa uns anys, de forma multitudinària, els sopars populars en el carrer que donen pas a les diverses actuacions d'orquestres, amb gran acollida entre els veïns de la població, el “Pi ensabonat” en l'Auditori Vicent Andrés Estelles, que tradicionalment ja se celebrava, i el repartiment de “aigüa de valència” durant la celebració de l'acte.També es munta la tradicional fira, en la que s'instal·len nombroses atraccions així com un mercat ambulant per alguns carrers de la localitat, que fan la delícia de xiquets i majors.Dins d'estes festes, i coincidint amb el final del curs escolar, s'organitzen una sèrie d'activitats esportives entre els alumnes dels diferents centres educatius de la localitat.
- Sant Calixt: són les festes patronals, celebrades al mes d'ocutubre, ja que el dia 14 d'aquest mes és el dia de Sant Calixt. En estes festes se celebren les festes de Moros i Cristians, cada vegada amb més participació, ja que actualment compta amb 10 comparses ), en les que s'organitzen nombroses activitats que omplin la localitat de música i color. D'entre totes les activitats que se celebren destaquen la desfilada de moros i cristians, el dia 12 d'octubre, per un recorregut pels carrers mes àmplies de la localitat, per les que l'Ajuntament proporciona cadires perquè els visitants puguen disfrutar de l'acte, les ambaixades entre els moros i cristians i la processó en honor de Sant Calixt, el dia 14 d'octubre, on la imatge del patró recorre els carrers de la localitat, sobre un carro tirat per dos bous, ja que segons compten els nostres avantpassats, la imatge es dirigia a la localitat veïna de Carcaixent però al seu pas per la porta de l'Església Parroquial de La Pobla Llarga, els bous que ho traslladaven es van parar, no volent continuar i per això la imatge de Sant Calixt es va quedar definitivament en La Pobla Llarga, passant a ser Sant Calixt el patró del municipi. En esta processó participen tots els membres de les comparses de moros i cristians acompanyats per grups de balls tradicionals de la nostra comarca.A més es celebra la tradicional “Volta popular amb bicicleta”, el dia 9 d'octubre, pel terme municipal, dia en què també es realitza el pregó de festes des del balcó de la Casa Consistorial. També es realitza la "Volta Popular a Peu” per un circuit pels carrers de la localitat, la qual té un gran numere de participació.
- Falles: al més de març, el dia de falles el 19 d'aquest més. En aquestes festes es monten les típiques falles, es fan els passacarrers fallers acompanyats per les bandes de música, la cavalgada del ninot, les presentacions al Monterrey i com a fi de festa la cremà. Des de fa uns anys, durant les festes de les Falles es realitzen diversos actes que reforcen la germanor entre les tres comissions falleres que existixen en la població: Falla Sant Josep, Falla El Castell i l'Associació Cultural Falla El Colmenar.Estos actes nous en al municipi són: la la crida des del balcó de l'Ajuntament i el sopar de Germanor i ball en el Cine Monterrey.
- Sant Antoni: al es de gener, és també l'anomenada festa dels animals. Els veïns de la C/ Nou en col·laboració amb l'Ajuntament organitzen, amb motiu de la festivitat de Sant Antoni, la tradicional benedicció dels animals del municipi. Any rere any este acte, amb molta tradició en alguns pobles de la província, adquirixen més importància i protagonisme en la localitat, ja que cada any són més nombrosos els assistents a estos actes. Cada edició s'intenta incorporar novetats i elements que fan més vistosa la celebració d'esta festivitat, com pot ser la desfilada d'un grup de carros tirats per cavalls. La celebració finalitza amb una exhibició de tir i arrossegament, la qual atrau l'atenció de nombrós públic.
- Verge dels Desamparats: celebrades al mes de maig. Les festes patronals honren tots els anys a la patrona, la Mare de Déu dels Desemparats amb unes celebracions marcades per la devoció a la Mare de Déu dels Desamparats. Cada any, es tria una Reina de les Festes i a La Seua Cort d'honor, que ostentaren el càrrec durant tot l'any. D'entre els actes que es realitzen per a la celebració d'esta festivitat destaquen la celebració d'un novenari per tots els difunts del municipi així com un altre acte tradicional de passar pel manto de la Mare de Déu o tots els xiquets i xiquetes nascuts durant l'any anterior. A més es realitzen diverses activitats com a teatre, activitats infantils, paelles al parc Joan Fuster, carrera ciclista d'escoles, balls, cercaviles a càrrega de la Unió Musical de La Pobla Llarga, Ofrena de Flores a la Mare de Déu i la solemne processó. Per a tancar esta festivitat de dispara un gran castell de focs artificials.
Arròs amb fesols i naps, caldós, paella de pollastre i conill, el guisat de Setmana Santa són els menjars típics, que poden rematar-se amb el no menys típic arnadí de postre.
[edita] Veïns il·lustres
- David Albelda (la Pobla Llarga, 1977) és un jugador de futbol del València CF.
- David Bernabeu (La Pobla Llarga, (1976) és ciclista professional, ha corregut en els equips professionals següents: Boavista, Comunitat Valenciana i Tenerife.
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de la Pobla Llarga
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
