La Pobla de Vallbona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Pobla de Vallbona
Localització

Localització de la Pobla de Vallbona respecte del País Valencià Localització de la Pobla de Vallbona respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Manc. del Camp de Túria
Llíria
Gentilici Poblà, poblana
Predom. ling. Valencià
Superfície 33,1 km²
Altitud 102 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
22.499 hab.
679,73 hab/km²
Coordenades 39° 35′ 26″ N, 0° 33′ 35″ O / 39.59056°N,0.55972°O / 39.59056; -0.55972Coord.: 39° 35′ 26″ N, 0° 33′ 35″ O / 39.59056°N,0.55972°O / 39.59056; -0.55972
Distàncies 20 km de València
5 km de Llíria
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6
13 PP, 3 PSPV, 2 Compromís 2 CUPO i 1 EUPV
Mari Carmen Contelles Llopis (PP) (2007)
Codi postal 46185
Codi territorial 46202
Festes majors Verge del Roser, 6 i 7 d'octubre.

Sant Sebastià, 20 i 21 de gener.

Dies de mercat Dilluns
Web

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Localització geogràfica i clima[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona es troba situada a 22 quilòmetres de la ciutat de València i s'hi accedeix per l'autovia de Llíria. El terme municipal és de forma triangular i limita amb els municipis de Benaguasil, Bétera, l'Eliana, Llíria, Olocau, Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve i Serra.

De clima mediterrani.

A més del nucli principal de La Pobla, trobem els nuclis de població de Casablanca, La Cornada, Gallipont, Pla dels Aljubs, Rascanya, i a més a més, a la població es troba el conegut Barri Sant Josep. A més de moltes urbanitzacions disperses de nova construcció.

Medi Ambient[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament del medi ambient d'esta localitat ha de partir d'una visió estratègica i de futur. Per a això s'han dividit les àrees de treball en quatre apartats específics però interrelacionats, de manera que la suma dels mateixos comprenguen tots els eixos de desenvolupament sostenible del territori.

POBLA 21[modifica | modifica el codi]

El seu objectiu és el desenvolupament de l'Agenda 21 Local de la Pobla de Vallbona seguint els passos de les Nacions Unides en la Cima de Rio de Janeiro (1992) i plasmades en la Carta de Xàtiva (2000) a una escala local. La Pobla de Vallbona està adscrita a la Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat, promoguda i liderada per la Diputació de València a fi d'aconseguir un desenvolupament sostenible a escala regional.

POBLA SIT[modifica | modifica el codi]

El seu objectiu és establir un Sistema d'Informació Territorial que incloga de forma organitzada totes les variables mediambientals que interaccionen en el territori local. Per a això s'ha seguit la Llei de la Comunitat Autònoma de València 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, que en l'article 61 definix als Sistemes d'Informació Territorial com “Seran instruments al servei de la funció pública d'ordenació territorial tots aquells mitjans que permeten conèixer el territori de la Comunitat Valenciana i les relacions entre les actuacions territorials i els efectes econòmics, socials i mediambientals associats, de tal manera que es puguen generar conclusions i previsions útils per a la planificació”

POBLA VERDA[modifica | modifica el codi]

El seu objectiu és el desenvolupament harmònic del paisatge de La Pobla de Vallbona, entès com a “qualsevol part del territori, tal com és percebuda per les poblacions, el caràcter de les quals resulta de l'acció de factors naturals i/o humans i de les seues interrelacions” (Conveni Europeu del Paisatge). Per a això caldrà ajustar-se al Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell, pel que s'aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana integraran les dimensions següents:

  • Perceptiva, considerant no sols la percepció visual sinó la del conjunt dels sentits.
  • Natural, considerant que factors com ara sòl, aigua, vegetació, fauna, aire, en totes les seues manifestacions, estat i valor són constitutius del paisatge.
  • Humana, considerant que l'home, les seues relacions socials, la seua activitat econòmica, el seu patrimoni cultural són part constitutiva i causa dels nostres paisatges.
  • Temporal, entenent que les dimensions perceptiva, natural i humana no tenen caràcter estàtic, sinó que evolucionen a curt, mitjà i llarg termini.

La Manguilla[modifica | modifica el codi]

El Paisatge Natural Municipal de “La manegueta”, ubicat en el Terme municipal de La Pobla de Vallbona i limitant amb les localitats de Bétera i Serra, és un espai forestal d'unes 11 Ha amb forma circular característic de bosc mediterrani. El recorregut d'esta senda comença junt amb el berenador de l'àrea recreativa, una vegada hem abandonat la senda adaptada que connecta este amb l'aparcament, la font i els servicis. Ja des del començament podem trobar-nos amb un exemple de bosc mediterrani on predomina el patrimoni natural. El que crida l'atenció en començar el recorregut és el tractament silvícola que s'ha realitzat recentment en este primer tram del recorregut, que permet observar una profunditat del bosc amb predomini de pins i a penes sotabosc. Avancem per una senda de terra i pedres d'uns dos metres i mig d'amplària fins a arribar a una zona en què comença a ser molt més dens el fullatge i on ens desviem a la dreta cap a la zona sud del paisatge. Continuem avançant entre pins i restes de pedres acumulades en alguns espais i avançant fins a aconseguir l'extrem sud del paratge, on ens trobem un molló de termes d'uns dos metres i mig d'altura i de forma cònica. Encara que està un poc desplaçat de l'actual divisòria dels termes municipals és clarament un tricini perquè indica que dividix els termes de la Pobla de Vallbona, Bétera i Serra. En aquest punt fan un canvi per a anar cap al nord de l'espai per una senda més estret (metre-metre i mig) que discorre paral·lel a un camí de pas, junt amb el que trobem un element hidràulic en desús, una bomba situada sobre una superfície de formigó a més de huit metres d'altura que serviria per a la bassa de regants de Bétera que hi ha més avant.

Pobla tour[modifica | modifica el codi]

El seu objectiu és promocionar el municipi de La Pobla de Vallbona des d'un punt de vista turístic, atenent als recursos turístics amb què compta el municipi i que poden utilitzar-se per al gaudiment dels visitants i/o turistes, a més de la mateixa població local. Per a això caldrà ajustar-se a la Llei 3/1998, de 21 de maig, de Turisme de la Comunitat Valenciana, que en l'article 25, com a concepte de Municipi Turístic, parla de la figura de Destí d'atracció turística com “Aquells que pels seus atractius naturals, monumentals, socioculturals o per la seua rellevància en algun mercat turístic específic, reben en un determinat moment de l'any un nombre significatiu de visitants en relació a la seua població de dret, sense que els mateixos pernocten necessàriament en ells”.

Topònim[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la Pobla de Vallbona s'han presentat una mena incerts[Aclariment necessari]. Aleshores s'evidencia que és evident de Pobla deriva de "Poblar" i equivalent a assentament de persones, població o lloc. Quant a Vallbona, és una paraula composta de dues diccions: Vall i bona, amb significat de vall fructífer, i que té relació amb la frondositat del paratge. Per altra banda, existeix una tradició o llegenda entres els poblans i poblanes, però sense fonament històric, que assegura que quan el Jaume I va passar per aquests entorns i exclamà: <<Vall bona per a un poblament>>, o també es diu que exclamà: <<Quina vall més bona>>.

Escut heràldic[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona va ser un lloc de senyoria i, fins que estes van ser abolides l'any 1811, l'escut de la Pobla degué ser el de les distintes cases senyorials que en detingueren la jurisdicció. Per evitar els fraus i errades que es produïen en documents o autoritzacions de revistes militars davant els alcaldes de molts pobles, el 1848 el Ministeri de la Governació ordenà "el uso de Sello por los ayuntamientos". Fou llavors quan la vila adoptà el que fins a l'any 1975 havia fet servir i és el comú, amb algunes variants, de tots els pobles i llocs que no en tenien.

Antigament, l'escut tenia forma de lira musical envoltada d'una branca de llorer i una orla amb la llegenda "Municipalidad de Puebla de Vallbona". L'interior estava dividit en quatre parts i hi figuraven 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la corona reial oberta, pròpia dels reis de la casa d'Aragó.

En 1975 l'Ajuntament va decidir adoptar un escut municipal privatiu amb característiques pròpies de la vila.

L'escut es troba dividit en tres parts: en la superior sobre fons daurat (per pertànyer a l'emblema del rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó") que demostren que la Pobla en l'origen i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums d'Aragó.

A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fons de plata, veiem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per verd). Triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de la Pobla obeïx a la profusió d'este arbratge en el terme de la Vila. El 1791 Antoni Josep Cavanilles i Palop en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruits del Regne de València" va consignar el següent: "Hi ha porcions considerables conreades, especialment en les proximitats de la Pobla, la qual a certa distància s'oferix com un bosc de moreres". Un altre autor assegura que la plantació era tan atapeïda que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de la Pobla.

En la segona part, sobre fons blau, veiem un caseriu d'argent. El color blau en Heràldica indica lleialtat; per això el caseriu que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels poblans: la fidelitat.

Finalment, timbra l'escut la corona reial tancada.

La independència de l'Eliana[modifica | modifica el codi]

La primera independència esdevindrà en l'època republicana, entre 1936-39, el municipi de l'Eliana gaudirà de total independència de la Pobla de Vallbona i es publicarà aquest esdeveniment en el BOE. Però aquesta emancipació durarà escassos tres anys quan la guerra civil acabe, aleshores tornarà sota dependència de la Pobla. En 1955, la població del municipi es torna a reunir amb l'alcalde de la pedania, Secundino Blat Murgui per a demanar de nou la segregació, ja que el canvi produït en els estatuts de les entitats locals es veu una certa esperança. Així en el 21 de febrer de 1958, s'aconsegueix per fi la independència definitiva, per la votació produïda pel canvi d'ajuntament de la Pobla de Vallbona per simpatitzants de FE-JONS, junt l'ajuda burocràtica del General Enrique Pastor en la tramitació de l'expedient, així essent l'últim alcalde de la pedania i primer alcalde reconegut (en realitat seria el tercer alcalde), Enrique Daries. En l'actualitat hi ha certa polèmica, ja que hi ha gent que conta la independència del municipi des de l'any 1937 i altres des de l'any 1958.

Història[modifica | modifica el codi]

Època Antiga[modifica | modifica el codi]

En els termes municipals de les localitats de Llíria, Benaguasil i La Pobla de Vallbona és cert que en època romana sobre l'enclavament territorial d'aquests termes van ocórrer successos notables i testimonis on es troba la vida quotidiana dels humans: poblats o habitatges integrats en la ciutat d'Edeta, assentada en el cim de Sant Miquel de Llíria. L'historiador Gai Sal·lusti Crisp que en l'any 75 a.n.e., després de la disputa en el riu Sucro (Xúquer), Gneu Pompeu Magne i Quint Cecili Metel Pius es dirigiren cap a Laurona (Llíria), Sertori, a marxes forçades, arribava a Valentia, on a l'inici de la primavera, Marc Perpenna Ventó va ser derrotat, Herenni, lloctinent de Sertori va ser mort i la ciutat va ser presa i destruïda. Gneu Pompeu Magne i Quint Cecili Metelo, van acampar a un kilòmetre de Llíria, en l'anomenat “Pla del Pou”, terme de La Pobla de Vallbona. En assabentar-se Sertori, amb la finalitat de no donar-los treva ni repòs, va acudir amb la seva estratègia de mobilitat, i es va desencadenar una batalla.

Sertori en l'ala dreta vencia completament a Pompeu, qui va perdre 6.000 homes. Metel, en canvi, va derrotar Perpenna, arribant Sertori a temps per a evitar un complet desastre. El vell Metel va salvar als seus, arribant a lluitar personalment i essent ferit. En arribar la nit, Sertori va voler sorprendre el campament de Metel, però no ho va aconseguir, pel que el combat va quedar en resultat incert, l'exèrcit de Sertori es va dispersar, ja per cansament, ja per la desmoralització dels ibers. Sertori es va retirar, segurament, a Sagunt.

En el terme de La Pobla de Vallbona s'han trobat vestigis fins època romana, com són algunes monedes i, al costat de la carretera de València, en el kilòmetre 21, en uns camps de la partida de la Rascanya, on es troben ceràmiques abundants. S'iniciaren unes obres de prospecció on un senyor, anomenat Montañana, va recollir sigil·lata hispànica, abundant fragments de vaixelles, un pondus i un taulell romboïdal. Les tasques realitzades de roturació de terres per a transformació de secà en regadiu destruïren els fonaments d'antigues construccions. Probablement es tractés d'alguna vil·la romana. Un dels descobriments més importants en 1965 va ser realitzada per Enrique Pla, que va realitzar una altra visita, trobant una espècie de pila de pedra. Existeix també vestigis d'un llarg aqüeducte que, procedent de Benaguasil, es dirigeix, després de travessar el terme de la Pobla, cap a Paterna segons alguns autors, i segons altres cap a Bétera.

Per altra part, pel que fa a l'epigrafia està representada per dues làpides romanes procedents de l'església parroquial de Santiago Apòstol. Inscripció funerària. Gaspar Escolano la situa en «la Puebla de Benaguazil», actualment Pobla de Vallbona. Diago, precisant més diu: «a las espaldas de la Iglesia, detrás del altar mayor». Segons Escolano, la inscripció estava «quebrada y comidas muchas letras». Però probablement té raó Diago en afirmar, referint-se a Escolano, «no vio este epitafio cierto moderno, sino que lo assentó de la propia suerte que se lo remitió algún amigo suyo, que como poco diestro, no acertó...». Desapareguda doncs la inscripció de la parròquia.

D(is).M(anibus) / Liciniae Vetustae / L(ucius)*Caecilius Nicander uxori optimae Traducció: Als deus Manes, Luci Cecil·li Nicandre, a Licinia Vetusta, la seva òptima muller. Variants: [----] / [----] LICINIAE / V[---]VI[---]S / L.CAECILIVS / NICANOR / VXORI / OPTIMAE (Escolano); 2 VICVMIAE (Diago). Aquesta Licinia Vetusta és, sens dubte, la mateixa que figura com dedicant en una inscripció apareguda a Llíria. El gentilici Caecilius és un dels més corrents en l'àreea de Llíria 12. El cognom en grec Nicander constitueix un hàpax en la península Ibèrica, però era ben conegut en altres parts de l'Imperi Romà, sobretot entre esclaus i lliberts. Es tracta, sens dubte, d'un matrimoni de lliberts. Molts dels Licinü i dels Caecilii de Llíria eren d'origen servil. Si escassos són les restes o vestigis que prestigien l'antiguitat de la Pobla de Vallbona, són suficients per a demostrar que l'època romana en aquest enclavament del terme de la Pobla van habitar algunes famílies possiblement serfs a les qüestions agrícoles que depenien de la ciutat d'Edeta.

Època Medieval[modifica | modifica el codi]

Tot i que la constitució i fundació de la Pobla de Vallbona, data d'alguns anys després de la Reconquesta (12291239), quan el rei Jaume I va implantar el cristianisme entre la població jueva i àrab que és la que poblava en eixe moment el Regne de València, al terme municipal s'han trobat algunes restes com ara monedes, làpides i restes d'un aqüeducte d'una època anterior: la romana, en la qual, la població seria un enclavament on habitarien famílies, possiblement serfs que es dedicarien a les labors agrícoles.

La primera població, data del segle XIII, es va assentar en terme de Benaguasil i estava format per cristians nous procedents d'esta població i que reclamaven un establiment allunyat del dels àrabs. Per això el senyor de Benaguasil va haver d'establir un poblat nou amb termes i possessions propis i també jurisdicció separada de Benaguasil, encara que radicada en el seu terme. La vida de la Pobla de Vallbona, durant la primera centúria d'existència, es presenta embolicada en una discreta penombra, que a penes si aconseguix dissipar l'escassa llum d'alguns documents que d'una manera directe o per referències la citen.

Documentalment sabem que la Pobla pertanyia a la senyora Sancha Fernández, filla de Rodrigo Díaz, primer senyor de la Pobla, la qual es va casar amb el senyor Jaume Pérez, fill del Rei Conquistador. En morir Jaume Pérez, la seua filla, Constança es va casar amb Rodrigo de Luna, emparentat amb la poderosa família dels Luna, que van passar a ser senyors de Sogorb i de la baronia de la Pobla, denominació amb la qual van romandre fins a l'any 1382 quan l'infant Martí l'Humà, es va casar amb la senyora Maria de Luna, senyora de Sogorb. Durant el segle XIV, en plena època medieval, es va construir en la Pobla, igual que en moltes altres poblacions, un sistema defensiu de muralles per protegir així el territori de possibles invasions.

Actualment, encara poden apreciar-se alguns vestigis de la muralla que en alguns llocs tenia una amplària d'un metre, de fet es conserva un escut heràldic amb les barres d'Aragó que ostenta la llegenda "Salvaguardia Real" que bé poguera procedir de l'antiga muralla i possiblement estiguera col·locat en el frontis del portal principal. La demolició de les muralles va haver d'efectuar-se a finals del segle XIX.

Les darreres dècades del segle XIV i primeres del XV són de summa importància, ja que la vida de la població creix, es desenvolupa i adquireix un vigor i una personalitat tal que amb el temps fins i tot la mateixa església de Benaguasil va dependre de la parroquial de sant Jaume de la Pobla. Data fonamental per a la historiografia de la Pobla és la del 20 de maig de 1382. Potser a causa de les guerres de la Unió i de Castella o a les pestes que per estes dècades van assotar a la regió, alguna de les quals van delmar considerablement les poblacions, la veritat és que la Pobla va tindre necessitat d'un nou repoblament, que va revitalitzar la vida ciutadana de tal manera, que anys després, en 1427, comptava amb una població de 800 veïns. Això va donar motiu a què els infants consorts Martí i Maria de Luna constituïren la Pobla com a vila privilegiada i confirmada en els Furs d'Aragó.

Després de la celebració del Compromís de Casp celebrat en 1412 i en el qual els representants designats pels parlamentaris de València, Aragó i Catalunya havien de triar el rei de la Corona d'Aragó, ja que Martí l'Humà va morir el 1410 sense successió, va ser proclamat rei Ferran d'Antequera, mentre que al senyor Fadrique, fill il·legítim de Martí, li van ser reconeguts els seus drets sobre la possessió del comtat de Luna i, per tant, com a senyor de la baronia de la Pobla. El 1430, el senyor Frederic de Luna se subleva i després de ser derrotat, es refugia a Castella, on mor tràgicament; d'ací que el rei Alfons V el Magnànim, per premiar els servicis que tant a la península com a Nàpols li havia prestat el seu germà l'infant Enrique, va expedir el 1436 un privilegi amb què li feia donació perpètua per a si i els seus descendents de la Pobla, i el va autoritzar perquè poguera redimir tal lloc de la venda o empenyorament celebrat amb la ciutat de València.

Època Moderna[modifica | modifica el codi]

Revolta de les Germanies[modifica | modifica el codi]

Les Germanies van ser un moviment social, d'origen popular, dirigit contra els privilegiats de les classes altes. Un dels factors va ser el religiós, on els nobles, per a la seua defensa es van valdre dels braços dels seus vassalls moros, fet que va donar lloc al fet que part del baix clergat intervingues a favor de les germanies, proclamant la guerra santa contra el mahometisme, acusant als nobles de simpatitzar amb la religió de Mahoma. L'esplendor tardomedieval valencià fou aprofitada per l'oligarquia urbana, en el sentit que van excloure les classes populars del poder polític i dels beneficis econòmics del creixement. D'altra banda, s'establí una forta competència sobre les estructures gremials per part de les mercaderies importades i dels mercaders que encomanaven directament la manufactura a treballadors poc qualificats. Aquest fet, no sols trencava el monopoli gremial sobre la manufactura, sinó que provocava una superproducció, una baixada global de la productivitat, una disminució en la qualitat dels productes i una inflació de mestres. Tot plegat, coartava les expectatives de guany i de promoció, així com consolidava els desnivells patrimonials i la pauperització de la majoria. Dins d'aquest context, començaren a crear-se unes tensions al si dels diferents gremis i corporacions, que, a poc a poc, s'estengueren a tota la societat.

Una carta reial reconeixia el dret dels menestrals a elegir dos jurats; i la Junta dels Tretze va presentar candidatura, no per dos jurats, sinó per als setze que calia elegir-se, i va guanyar la votació. La negativa del Virrei de València a reconèixer als elegits feu que el que fins aleshores havia estat controvèrsia i protesta, es transformaria en lluita armada, el que s'anomena revolta. A exemple del que estava passant en la capital, a València, de seguida van sortir els problemes i aldarulls, reivindicacions i alçaments en les tres localitats de Llíria, la Pobla de Vallbona i Benaguasil. En Llíria contra les ingerències de don Luis de Cavanilles a través de Benissanó, d'on era senyor; i entre la Pobla i Benaguasil sorgiren disputes per qüestió de l'aigua.

Derrotats els agermanats en ambdós fronts, es va donar principi a les responsabilitats, les confiscacions, les composicions i tota una sèrie de seqüeles que sobre els veïns carrejaren les disputes. En les diverses llistes d'execucions, proscrits o fugitius i compostos, no s'ha trobat cap veí de La Pobla de Vallbona, però sí que va ser multada amb 950 ducats, segons consta el Mestre Racional de València, i segons l'historiador Martí de Viciana en 887 lliures.

Època Contemporània[modifica | modifica el codi]

Guerra d'Independència[modifica | modifica el codi]

Ja en el segle XVIII, el 1793 va esclatar en la ciutat de València un motí contra els francesos, motí que també va arribar a la Pobla, en el qual molts francesos o afrancesats van ser morts o tirats als pous negres de les cases. Precisament va ser esta batalla entre les tropes espanyoles contra les franceses i que es va alliberar en la part nord de la població la que va motivar la destrucció quasi total de l'ermita de Sant Sebastià que va haver de ser reconstruïda novament alguns anys després. Al començament del segle XIX, la Guerra del Francés va conservar una bona part el caràcter de lluita antinsenyorial. Ens han arribat als nostres dies matances de francesos i d'afrancesats en la població, ja que es devia que molts d'ells foren morts i llançats als pous negres de les cases. La consulta d'alguns llibres parroquials sobre defuncions i soterraments s'ha pogut comprovar que sí que va haver-hi alguns morts; van ser dels que no estaven aveïnats en la Vila, i menys que foren soterrats en ella, doncs al principi del segle XIX, en la plena de la guerra contra els francesos, el moviment en els llibres de defuncions, que són normalment on quedava reflectida l'edat i el motiu de la defunció, així com el lloc de procedència del difunt.

Restauració[modifica | modifica el codi]

En aquesta, poc sabem de la relació d'alcaldes de la població, l'únic alcalde que de moment que s'ha pogut localitzar ha estat Pascual Martí Cervera, qui va estar en el govern local durant els anys 1912 i 1914. L'altre alcalde de la Restauració borbònica que va ocupar govern va ser Augusto Danvila, qui l'any 1918 va ser elegit alcalde de la localitat i va perdurar fins a 1924, després va ocupar el càrrec de secretari i assessor jurídic del Sindicat de Regs de la població. Els grups que van constituir la base social del progressisme i republicanisme anaven ha estar apaivagats pels partits governants, i el subproducte resultant, el blasquisme, va ser, ja en el segle XX, l'equivalent valencià del republicanisme radical madrileny. A la seva dreta, el moderantisme, i Teodor Llorente com a representant més important. Curiosament aquest polític i escriptor valencià posseïa una casa en La Pobla de Vallbona, La Casa Bernal. Els amos de la casa van ésser: Filomena Bernal Gutierrez i el poeta Teodor Llorente. Rosario Garcia i José Mestre s'encarregaven del manteniment de la casa i de les terres, eren arrendataris històrics. Els amos només venien en dades senyalades. El poeta Teodor Llorente organitzava reunions i tertúlies amb personatges coneguts de l'àmbit cultural de l'època. El primer cafè que va sorgir en Les Ventes va ser en 1913 en el Carrer Poeta Llorente. Aquest bar va ser construït per una societat de treballadors i es va anomenar vulgarment, “La Bocha”, on es reunien treballadors humils. Amb la unió d'aquella societat de treballadors van defendre els interessos respecte als propietaris terratinents de la Vila.

El caciquisme es va consolidar en Espanya durant la Restauració (1874-1923). Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seva localitat, amb la qual era la base de l'alternança política que la Restauració demandava. Els cacics eren persones amb poder econòmic, que compten amb un seguici (gent que treballaven per a ell) format per grups armats, capaços d'intimidar als seus veïns que saben que si les coses no transcorrien segons els desitjos del cacic podien sofrir mals físics. Principalment els terratinents o cacics més importants de la població els trobem amb Augustu Danvila i Teodor Llorente, els quals tenien privilegis sobre la gent, com per exemple el dret a regar les seves terres, furtaven l'aigua a altres poblacions perquè ells pogueren regar. Moltes voltes acollien gent que els feia costat i eren obligats a buscar adeptes perquè els votaren quan venien les eleccions, cas de Augusto Danvila qui va ser alcalde i també va ser assessor del Sindicat de Regs de la població.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Segona República i Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

Poc se sap sobre el començament de la República a La Pobla de Vallbona. El 9 d'abril de 1931 se celebraren actes d'afirmació republicana i conferències, en aquest context aquell dia acudia al Centre Republicà de La Pobla, l'advocat Enrique García Torres. El dia 10 d'abril es va celebrar un míting en el Centre Republicà de La Pobla on va participar l'advocat Leopoldo Pelechà. El republicanisme a La Pobla naix de la mà de José Domingo Pruñosa, senyoret de la Casa Nova qui va estar a prop de la figura més emblemàtica del valencianisme dels anys trenta, Blasco Ibáñez, amb el qual va compartir mítings i tertúlies en el Partit Unió Republicana Autonomista.

Parlant de les votacions o de les eleccions de 1931, no està clar, però segons testimonis la gent anava a votar a les escoles Colon, el que avui en dia és la Casa de la Cultura del poble. No tenim documents que verifiquen si hi hagué una bona participació o solament fou un focus aïllat, tampoc sabem si hi van guanyar els partits d'índole esquerrana o els partits de dreta. La manca de dades sobre aquesta època és deu al fet que l'any 1936 es va cremar l'Arxiu Municipal; no se sap del cert si algú intencionadament va calar foc als valuosos documents que contenia.

El Front Popular va marcar les eleccions de 1936, guanyades per aquesta coalició política de partits, la qual cosa promogué el fervor de la classe popular. Els partits d'esquerres que hi havia a La Pobla es va unir amb la coalició del Front Popular. L'alcalde escollit en les eleccions de 1936 va ser Federico Hurtado Nadal, va estar en el càrrec fins a 1937 quan es van posar en marxa els Consells Municipals que van tenir l'elecció de diversos alcaldes fins a 1939. Hem de dir que amb el colp d'estat del 18 de juliol alguns membres de la dreta van eixir al carrer per posar un nou ordre però va fracassar i cap a agost, setembre i octubre es van assassinar persones que van vincular-se a l'alçament i membres eclesiàstics. Es va crear un Comitè Revolucionari i molts dels membres van participar en assassinats i confiscacions de propietats. El 1937 torna l'ordre institucional amb els nous Consells Municipals.

Els actes d'anarquisme es van desenvolupar durant l'alçament fins finals de 1936, un seguit de personatges famosos anarquistes en la població van ocasionar danys en immobiliari de l'església de Santiago Apòstol, de l'ermita de Sant Sebastià, en l'església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep, seguidament va desaparèixer tot els béns mobles de La Casa Blanca i de l'Ermita de Mas de Tous. Pel que fa als danys personals van ser importants. Els anarquistes van ser sabedors que l'església també recolzava l'alçament del general Franco, va causar en ells un odi emportant-se vides de diversos capellans del poble, membres de partits de dreta, així com Acció Catòlica, Falange i camperols de dreta.

La marxa de la guerra aconsellà traslladar la capital de la República a València al novembre de 1937: el govern s'instal·là al palau de Benicarló, i els ministeris ocuparen diversos palaus. La ciutat fou intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa portà a la construcció de més de dos-cents refugis per a protegir la població. El 30 de març de 1939 València es rendí i les tropes sublevades van fer-hi la seua entrada. A la rendició de València s'ha d'afegir, doncs, que van arribar les tropes sublevades a la població i s'anaven instal·lant en cases que ells volien, donant als soldats sublevats que baixaven del front allotjament i alimentació perquè s'anaven a quedar per protegir el poble de possibles alçaments contra els nacionals.

Repressió franquista[modifica | modifica el codi]

La guerra havia acabat i el franquisme es va gestar en els anys quaranta. La repressió franquista va tenir desenes de milers de víctimes mortals durant la guerra civil i el període de postguerra fins a la mort del general Franco. La dictadura franquista va indissolublement unida a la repressió i a la violència política. Des del colp d'estat militar que va originar la Guerra Civil Espanyola, l'acció del bàndol i posterior estat franquista va estar encaminada a eliminar i castigar les persones anomenades "desafectes". Les proclames a la violència frenètica de Emilio Mola Vidal, Sanjurjo, Queipo de Llano o Franco anunciaren les característiques intrínseques de la dictadura que s'imposaria amb la fi de la guerra civil. La mort i cruenta repressió duta a terme pels sublevats durant la Guerra Civil Espanyola constituïren la base de la construcció d'un nou poder basat en l'exclusió i eliminació física i simbòlica de tota petjada republicana o esquerrana. La repressió va ser fruit d'una planificació freda i sistemàtica que pretenia anul·lar tot tipus d'oponent polític amb una violència calculada, freda i continua. L'objectiu no és altre que neutralitzar possibles discrepàncies per garantir una total dominació i control social fonamentats en el terror, la por i la passivitat. Les xifres aproximatives de víctimes mortals poden arribar, segons diferents estudis d'historiadors i de diferents associacions de memòria històrica, als 150.000 morts. A La Pobla de Vallbona les víctimes de la repressió van ser 38 els que van ser afusellats, el noranta-cinc per cent dels afusellats eren de la població. Alguns d'ells van protagonitzar les morts de persones de la dreta del poble, com eren alguns anarquistes, però principalment s'inclouen persones treballadores del camp afiliades a un partit. Hem de nomenar també als que van ser empresonats en les presons de València on allí eren jutjats i posteriorment afusellats. 26 dels afusellats es troben en una fosa comuna al cementeri de Llíria escenari de molts afusellaments; 11 afusellats es troben al cementeri de Paterna, on cada any es fa un homenatge a les 2.238 víctimes de la repressió; 3 estan en el Villar del Arzobispo.

Tant la gran part de les execucions, com les nombroses penes de presó foren dutes a terme amb consells de guerra i judicis sumaríssims. La proliferació i massificació de camps de concentració i de presons convertiren al sistema penitenciari en pedra angular d'un engranatge repressiu on no van faltar batallons de treballadors i un sistema de redempció de penes mitjançant treball forçat. És per això que la repressió i l'explotació laboral es complementaren. A més d'aquesta repressió física, la repressió més econòmica i laboral, amb sancions econòmiques, pèrdues de béns, inhabilitacions o desterraments, s'atià especialment a partir de la Ley de Responsabilidades Políticas i els seus expedients. Altres cares d'aquesta repressió franquista s'observen tant en l'enorme xifra d'exiliats (per alguns estudis, marxaren més de 500.000 persones fugint de la dictadura i repressió franquista), en les marginacions i humiliacions sofrides per familiars de represaliats o en la indiscriminada repressió sobre la societat civil que tingué lloc en la conjuntura del maquis o guerrilla antifranquista. A més, cal no oblidar la repressió cultural i lingüística en zones amb llengua pròpia.

Transició Democràtica[modifica | modifica el codi]

La Transició Espanyola és el període històric en el qual es dóna el procés pel qual Espanya deixa arrere el règim dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per una Constitució que consagrava un Estat social, democràtic i de Dret. Després de deixar enrere el període dictatorial a la Pobla de Vallbona és dóna un fet que feia quasi quaranta que no es donava, des de la Segona República Espanyola, dotar d'una nova constitució a un ajuntament. En el saló d'actes de la Casa Consistorial de la Pobla de Vallbona, el dia 19 d'abril de 1979, es van reunir els senyors que al marge s'expressen, (eren 13), que havien resultat elegits Consejals en les passades eleccions municipals del dia 3 d'abril, segons acrediten complidament mitjançant entrega a un Secretari de les perspectives credencials i justificants de la seva personalitat, amb l'objectiu de constituir un nou Ajuntament del municipi, segons el procediment establit a l'efecte en l'article 28 de la Llei electoral de 17 de juliol de 1978. Es va procedir a constituir la Mesa d'Edat, per la qual el Secretari va comprovar l'edat dels reunits i resultant ser D. Ramón Marco Tortajada el de més edat i D. Serafín Marco Valls el més jove entre els assistents, es va requerir a ambdós perquè formaren la citada Mesa, junt amb el que subscriu, actuant com Secretari. A continuació es va procedir a la constitució del nou Ajuntament; iniciant-se l'acte amb la lectura dels noms dels regidors elegits per aquest municipi que figuren en la certificació remesa per la Junta Electoral de Zona, essent responent el nomenament per tots els assistents la totalitat que, respecte al total elegit de tretze, formen la majoria absoluta exigida legalment per a la constitució de l'Ajuntament. El senyor de la Mesa, el Sr. Marco Tortajada va declarar oficialment constituït el nou Ajuntament.

Per a l'elecció de l'alcalde-president es va obrir la presentació de les candidatures on van eixir representats els partits següents: UCD, PSOE, AI, CMCPV-OEC, PCPV. Seguidament es va obrir una votació per mitjà de paperetes que els senyors regidors anaven entregant a la presidència i als membres d'aquesta depositant-les en una urna. U.C.D. va treure 6 vots; PSOE. va treure 3 vots i A.I. va treure 2 vots. L'alcalde va ser Benjamín March Civera membre d'UCD.

Població[modifica | modifica el codi]

Compta el 2003 amb un total de 14.333 habitants, dels quals 7.344 són hòmens i 6.989 dones.

Ha experimentat un creixement lent però continuat al llarg del segle XX, i aquesta tendència només es trenca entre els anys 1950 i 1960 a causa de la segregació de l'Eliana. El 1900, la Pobla tenia 3.491 habitants, al 1910 4.035, al 1920 4.327, al 1930 4.775, al 1940 5.404, al 1950 5.864, al 1960 4.912, al 1970 5.626, al 1981 7.054 i al 1991 8.085.

Ha tingut una acceleració de l'augment de població des de mitjan la dècada dels anys noranta. Així, el 1996 hi havia 9.871 habitants, al 1998 10.563, al 1999 11.112, al 2000 11.757, al 2001 12.301 i al 2002 13.068. Aquest increment de la població s'ha produït, sobretot, a causa de la creació de noves zones residencials, com ara la urbanització Camp de Túria. A partir del nou segle la població de la localitat ha sofrit un canvi notable i l'última estadística de 2008 exposa que ja són 19.540 habitants.

La Pobla de Vallbona. Ciutat[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona s'ha convertit en ciutat, després de superar els 20.000 habitants, en concret 20.431, segons les xifres oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Això va a suposar una sèrie de canvis de caràcter polític i administratiu, que l'Ajuntament de la Pobla ja està tramitant perquè siguen efectives quan corresponga.

Un dels canvis és el de la composició aritmètica del ple, que passarà de tenir 17 regidors a comptar amb 21. A més, segons estableix la Llei de Bases de Règim Local, que regula l'organització i funcionament de les institucions locals i supramunicipals, l'Ajuntament major de 20.000 habitants deurà assumir la gestió dels serveis de Protecció Civil, la prevenció i extinció d'incendis, la prestació de serveis socials així com les instal·lacions esportives d'ús públic. Un altre aspecte destacat és que la Pobla podrà comptar amb servei nocturn de farmàcia, i amb això els veïns no hauran de desplaçar-se mai a altres localitats en aquest horari. Així, les sis farmàcies existents en la localitat s'alternaran per a donar el servei i que sempre hi haja una farmàcia o altra oberta les 24 hores del dia. L'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits perquè així siga.

Dels 20.431 habitants de la Pobla registrats pel INE a 1 de gener de 2009, 10.376 són homes (50'8%), i per altra part, 10.055 són dones (49'2%). L'1 de gener de 2008 l'empadronament municipal assenyalava una població de 19.540 habitants, amb el que el creixement ha estat de 891 habitants en aquest últim any. Des de l'any 2000 el municipi pràcticament havia doblat la seua població, ja que aquell any l'empadronament era d'11.757 habitants.

Composició política[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona ha estat governada des de l'any 1987 pel Partido Popular amb majoria absoluta. El darrer batlle del PP fou Vicente Alba.

El darrer 16 de desembre de 2004 es va votar una moció de censura signada per tots els grups de l'oposició més un regidor escindit del grup Popular, Francisco Tortajada (exregidor d'urbanisme), que va portar a l'alcaldia a Guillermo Garcia (PSPV-PSOE) posant fi d'aquesta manera a 22 anys d'alcaldia de Vicent Alba. Aquesta llista està en procés d'obtenir més noms.

Alcaldes de La Pobla de Vallbona:

  • Pascual Martí Cervera (1912-1914)
  • Augusto Danvila y Jaldero (1918-1924)
  • Antonio Camps Ciurana (1926-...)
  • Federico Hurtado Nadal (1937-1937)
  • Vicente Pitarch Llopis (1937-1938)
  • Nicolás Aliaga Sierra (1938-1938)
  • José García Llopis (1938-1939)
  • José Miguel Llavata Merenciano (1939-1939, 1950-1952)
  • Gabino Campos García (1939-1944)
  • Joaquín Aguilar Cervera (1944-1949)
  • Claudio Cervera Gómez (1949-1950)
  • Francisco Barella Muñoz (1952-1964)
  • José Marimón Silvestre (1964-1969)
  • Joaquín Tamarit Ciurana (1969-1976)
  • José Martí Ángeles (1976-1979)
  • Benjamín March Civera (1979-1983)
  • Vicente Alba Puertes (1983-2004) AP i PP
  • Guillermo García Báguena (Des de 2005) PSPV
  • Mari Carmen Contelles Llopis PP (2007-)

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia local té les característiques generals a la valenciana, per la proximitat a les hortes i al terme de València capital. Els menjars tenen fort predomini en l'arròs com el plat més generalitzat, ja que es prepara de diferents formes i formes, tant l'arròs amb fesols i naps; arròs amb bledes; arròs en paella, que també en esta modalitat té diverses variants, doncs pot ser arròs amb pollastre, arròs amb pollastre i conill, arròs amb pollastre, conill i ànec. Quant als preparats pastissers estan presents "les tortes cristines", "el braç de gitano", "els pastissets de boniato".

Economia[modifica | modifica el codi]

Sector Pirmari[modifica | modifica el codi]

Agricultura[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona compta amb 3257 hectàrees, de les quals 11000 fanecades són de regadiu. El riu Túria és el principal recurs fluvial i les séquies Mare, Aguacil, Campes, Primera, Major, Nova i del Chinet o Ginet són les encarregades de regar l'horta del municipi. L'excel·lent ubicació geogràfica sobre terrenys plans i el formidable clima plenament mediterrani, caracteritzat per hiverns tebis i estius calorosos, és apropiat per al cultiu de cítrics com les taronges i les mandarines; de fruites com el meló i el meló d'alger, però sobretot sense oblidar un altre dels productes més cultivats en la zona: la ceba. La població va ser capdavantera durant els anys setanta en les anomenades "guerres agrícoles", durant la conversió de l'agricultura de transició, però en els anys posteriors l'important sector primari del municipi va començar a veure com creixia la motivació pel desenvolupament del sector secundari en tota la comarca, amb noves expectatives econòmiques i un augment dels servicis. Començava així, un nou caminar per a l'agricultura del municipi, donant pas a canvis respecte a la preferència dels productes i a la forma de treballar-los. La "nova" agricultura empra tècniques i instruments que no depenen de l'energia animal ni humana i aconseguixen un màxim aprofitament dels recursos naturals del sòl. A més compta amb un element dinamitzador essencial: l'agroindustria. Entre les característiques principals de l'agricultura actual tenim: el predomini del monocultiu o especialització agrícola, la concentració de mà d'obra especialitzada, una elevada inversió en tecnologia i la no-dependència dels factors naturals. No obstant això, hem de referir-nos també a aquells agricultors que de forma independent continuen treballant en les seues parcel·les el cultiu de productes com pimentons, carabasses, tomates, cacauets, etc. per al consum propi.

Sector secundari[modifica | modifica el codi]

Comerç[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona compta amb més de 600 establiments comercials i de servicis, a més a més del tradicional mercat de dilluns, on es poden comprar tota mena de productes d'alimentació, així com calcer, tèxtil i productes típics d'estos mercats. L'augment de la població els últims anys ha fet que l'activitat comercial del municipi cresqués i es diversifiqués, i avui podem trobar comerços relacionats amb pràcticament tots els sectors. Trobem comerços a pràcticament tots els carrers de la localitat, encara que les zones comercials més representatives són l'avinguda Poeta Llorente, l'avinguda de Cervantes i el carrer Colón. I també trobem a tot el municipi gran quantitat de serveis administratius i financers, bars i cafeteries, restaurants i serveis turístics que fan que el consumidor de la Pobla puga fruir de la millor oferta. L'Ajuntament de La Pobla de Vallbona, a través de la seua Regidoria de Comerç, ha desenvolupat durant l'any 2009 el Pla d'Actuació Comercial del municipi. L'objectiu principal del citat pla és l'elaboració d'un conjunt de mesures i actuacions en l'àrea comercial, encaminades a ordenar de forma tant espacial com sectorial, l'oferta comercial de la ciutat de La Pobla.

La dinamització del xicotet comerç requerix l'aplicació de mesures d'àmbit sectorial i d'àmbit espacial. Per mitjà de les primeres el que es pretén bàsicament és la modernització i especialització del comerç tradicional, a la recerca de la major competitivitat i rendibilitat del mateix. Lògicament implica la participació no sols dels comerciants, tant a escala individual com a escala col·lectiva des de les seues pròpies associacions, sinó també del mateix Ajuntament, a la recerca d'ajudes i de l'assessorament necessari a fi de poder adaptar els negocis als nous temps. Un altre factor fonamental per a la dinamització comercial és la consolidació d'un model espacial d'ordenació comercial, a la recerca d'una consecució, consolidació i coordinació d'una xarxa d'enclavaments o xicotetes zones comercials ja existents. El propòsit és acostar als compradors una oferta mínimament diversificada que satisfaça les necessitats de la demanda local.

Indústria[modifica | modifica el codi]

La situació geogràfica del nostre municipi, a pocs quilòmetres de les principals vies de comunicació de la nostra comunitat, ha afavorit la creació de polígons industrials i l'assentament en ells de múltiples empreses de distints sectors, encara que predominen les relacionades amb el sector de la construcció i les del sector tecnològic. La Pobla de Vallbona disposa de diverses eixides a l'Autovia d'Ademús, i des d'ella s'accedix al By Pass, que connecta la nostra comarca amb les autovies cap a Barcelona, Madrid, Albacete i Alacant. A més, estem a 10 km de la ciutat de València, a 12 de l'Aeroport de Manises i a 22 del port de València. Amb tot això, podem trobar en la Pobla els polígons següents:

  • Polígon Industrial MES DE TOUS: accessible des de l'eixida 17A de l'Autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial IBM: accesible des de l'eixida 17A de l'Autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial GUTEMBERG: accessible des de l'eixida 17A de l'Autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial BARRANQUET: accessible des de l'eixida 17A de l'autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial CASA BLANCA: accessible des de l'eixida 18 de l'Autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial MAQUIVA: accessible des de l'eixida 18 de l'Autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial RAJOLAR (U.E. "J"): accessible des de l'eixida 18 de l'Autovia d'Ademús.
  • Polígon Industrial SANT JOSEP: accessible des de l'eixida 18 de l'Autovia d'Ademús.

Sector Terciari[modifica | modifica el codi]

Turisme[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Vallbona és un municipi valencià, localitzat en la comarca de Camp de Túria amb una població que supera els 20.000 habitants (2008). Les seues bones comunicacions a través de l'Autovia CV-35 i els recursos turístics de què disposa fan d'este municipi un lloc idoni per a fer excursions o inclús per a establir la residència habitual, tal com han fet més de la mitat dels habitants actuals del municipi que residixen en un total de 34 urbanitzacions residencials repartides en tot el terme municipal.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals. Es passeja pel carrer de Sant Antoni (patró del poble) als animals i se'ls porta als peus del sant, on un capellà els beneïx. D'esta manera, el sant els concedix bona salut i els ompli de benediccions. Celebració de la festa amb "despertà", cercavila, missa, traques, paelles, cucanyes, processó i castell de focs artificials.
  • Sant Sebastià. Durant els día 20 i 21 de gener se celebren les Festes Patronals en el seu honor. El primer dia de les festes, es realitza el trasllat del sant a l'ermita per mitjà d'una romeria precedida d'un carruatge ple de "murta", seguit per la banda de cornetes i tambors que encapçala a la comitiva i a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Una vegada en l'ermita, se celebra una missa solemne i quan finalitza, es trasllada novament el sant a la seua parròquia, acompanyat de xicotetes "mascletaes". A poqueta nit es realitza, durant els dos dies, una processó pels carrers de la població i en finalitzar té lloc el castell de focs artificials.
  • Falles. Se celebren del 12 al 19 de març. Celebració de les falles. Les sis comissions falleres del poble alcen els seus monuments fallers en els carrers del municipi fins al dia de Sant Josep que són past de les flames. Sant Josep: Culminació de les falles amb la cremada. En l'any 1972 va ser quan va néixer la primera falla en la població plantada el col·legi Sant Rafael, aquest col·legi, doncs, ha tingut continuïtat en plantar una falla de caràcter escolar, pionera perquè altres col·legis de la població s'afegiren a aquesta iniciativa.
  • Falla Plaça de L'Hort. Anys 1977.
  • Falla Plaça de Sant Jaume. Anys 1978-1979.
  • Falla Trinquet i adjacents. Anys 1978-1979.
  • Falla Jose Antonio i adjacents. Anys 1978-1979.
  • Falla Plaça del Mercat. Anys 1995.
  • Falla Cervantes. Any 1986.
  • Verge del Roser. Se celebra els dies 6 i 7 d'octubre. Les festes comencen amb el trasllat tradicional de la verge des de l'ermita de la Mare de Déu de l'Abundància fins a la parròquia de la Santíssima Trinidad la nit anterior a la festivitat. Durant els dos dies festius, tenen lloc cercaviles i processons a què assistixen les reines de les festes i les falleres d'honor acompanyades de la Mare de Déu del Rosari i de la Santíssima Trinitat.
  • Sant Josep Obrer. Se celebra el dia 1 de maig en el Barri Sant Josep. Al Barri Sant Josep es realitzen actes durant el 29 de maig cap avant, amb l'ofrena al sant. El dia 1 es realitza una missa i es prossegueix a una "mascletà". A la nit els festers del barri treuen el sant pels carrers del mateix barri, i per a finalitzar amb el dia gran del Barri Sant Josep es disparen focs artificials.
  • Setmana Cultural. Se celebren de l'1 al 15 d'agost. On s'organitzen activitats de caràcter cultural, exposicions de caràcter divers, teatre, mercats medievals, tallers, cursos, conferències, concerts etc.
  • 9 d'octubre. Dia del País Valencià. Dia del poble Valencià. Es realitzen actes en memòria de la conquesta de València l'any 1238 pel rei Jaume I. Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià. És tradicional la celebració de la Mocaorà de Sant Donís, l'equivalent valencià al dia dels enamorats. L'ha de regalar l'home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Ermita de Sant Sebastià. L'actual ermita de Sant Sebastià es troba localitzada a prop del Calvari de la Pobla de Vallbona i presideix una espècie de plaça amb una font i la imatge del Sant Màrtir al centre.
  • Ermita Mas de Tous. Dedicada al Sagrat Cor de Jesús. És de planta rectangular i de terra de rajoles. Sòcol de taulells, volta de canó, i una parella d'esveltes col·lumnes exemptes, amb capitells corintis i daurats sostenen el cornissament i, sobre ell, l'arc faixó amb l'intradós decorat. La façana és de maçoneria amb juntes en les pedres ben retallades.
  • Església Sant Jaume Apòstol. Dedicada a l'apòstol Sant Jaume (Santiago). Edifici d'estil gòtic que té diverses èpoques: segle XV i XVII. Está decorada amb pintures al fresc i al retaule (Retaule de les ànimes i el de Santiago). Més avançat el temps s'incorporaren elements d'estil neoclàssic-corinti.
  • Casa Blanca. Un altre edifici conegut i característic de La Pobla de Vallbona era la Casa Blanca que pertanyia a una família provinent d'una altra població. Pel que es refereix a aquest assumpte, les persones entrevistades recorden certs fets anecdòtics com que les senyoretes baixaven al poble passejant a cavall, així com els concursos agropecuaris que es realitzaven en aquesta casa. Després va ser propietat d'un militar i l'any 1946 se celebrà un concurs en el qual hi va haver tir i arrossegament a càrrec del “tio Doro i Cabassots” que estaven a l'Institut de Colonització de València i aconseguiren fons per a portar-lo a terme, i aquest concurs tenia altres parts com: Cant, en el que va guanyar una dona, coneguda de malnom com “La Rilla”, encaixar sebes, que tornà a guanyar “la Rilla” en companyia d'una altra parella, presentar animals de qualitat, mostrar la millor hortalissa, en general de tot allò que es relacionava amb l'horta,... Tenim constància que només es va celebrar una vegada. Com a fet anecdòtic: el fill del “Abuelo Cotxero” tenia aquest que s'anomenaven curiosament “Blava” i “Rogante” que guanyaren el concurs junt amb “Leona”. Després de la Guerra Civil, la casa va esser utilitzada com a magatzem d'aliments per a l'exèrcit.
  • Casa Bernal. Al carrer Poeta Llorente trobem la Casa Bernal, un altre dels edificis d'importància històrica de la població al costat de l'església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep. L'origen de l'edifici és d'època romana però la seua situació és deguda al fet que allí estava el camí original d'Edeta a Cabrassia i Dénia. L'edifici actual és el resultat de diverses reformes d'adaptació a cada temps. L'edifici dels segles XIV-XVI estigué abandonat perquè estava en runes i va desaparèixer. Posteriorment el construïren com a masia agrícola, i ja en el segle XIX es va convertir en la casa que coneguem en els nostres dies, com a casa de la família Bernal. En temps de guerra va ésser ocupada per diversos col·lectius i tingué diverses utilitats. Quan va finalitzar la guerra passà de nou als seus propietaris originals.
    Els amos de la casa van ser: Filomena Bernal Gutiérrez i el poeta Teodor Llorente. Rosario García i José Mestre s'encarregaven dels manteniments de la casa i de les terres, eren arrendataris històrics. Els amos només venien en dades senyalades. Teodor Llorente organitzava reunions i tertúlies amb personatges coneguts de l'àmbit cultural de l'època. Actualment una bona part de la casa és propietat de l'Ajuntament que l'ha adquirida i a l'altra part resideix Donya Consuelo Crespo Contelles, que estava casada amb Don Federico Mestre. Sota el manteniment de la casa que es troba al cantó vivia un estatger conegut amb el nom de Bautista Picher. Antigament a la casa Bernal hi havia cavalls de refresc, els quals estaven a disposició dels vianants que venien de terres llunyanes. Com és lògic, aquest era el mitjà més comú a l'època que tractem.
    Quant a la decoració interior, destaquen els murals de taulellets que hi ha a la paret esquerra, de Santa Filomena i a la dreta un altre de Sant Josep. Davant la casa hi havia dos bancs de pedra i Don Joaquim Barberà va aprofitar l'amistat que tenia amb Donya Filomena per a demanar-li que donara els bancs per a l'església. En l'actualitat constitueixen els esglaons de les tres portes principals d'aquesta església.
  • Casa Gran. La Pobla de Vallbona compta amb un Museu Etnològic conegut com la “Casa Gran”. La “Casa Gran” és un edifici propietat de l'Ajuntament que ha gaudit d'un procés de rehabilitació per mitjà de diverses subvencions i projectes formatius com “Escoles Taller” o “Tallers d'Ocupació” amb l'objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local. Antigament, es tractava d'una casa de llauradors adinerats del segle XVIII i XIX localitzada al carrer Sant Antoni. Inclou estructures annexes relacionades amb les activitats econòmiques (quadra, almàssera, trulls, etc.).
    Els propietaris eren coneguts al poble com els “Senyorets” que s'anomenaven Francisco Iranzo Benedito i Donya Pura Mata Máñez. Aquests posseïen gran quantitat de propietats, tenim constància de l'existència de terres de secà situades en territoris de muntanya i terres de regadiu que es localitzaven en zones pròximes al nucli de la població. Aquesta família obtenia la majoria dels seus beneficis dels fruits obtinguts per les terres de secà, perquè aquestes eren més abundants que les de regadiu, així es convertia en una família respectada i amb una alta consideració social per tota la població.
    Els propietaris no vivien de forma habitual a la casa, és a dir, la freqüentaven en ocasions específiques. La casa era habitada durant tot l'any per la família dels estatgers que vivien a la planta baixa. Aquests no tenien accés al primer pis que estava tancat amb claus pels propietaris; per tant, la zona dels propietaris era considearda per la família dels estatgers com a un santuari que només accedien per a netejar-lo quan s'aproximava una visita dels “Senyorets”. La família dels estatgers la componia Gavino i la seva esposa junt amb els seus fills. Aquests vivien amb els criats, tenien referències que no eren de la localitat sinó que procedien de València i que ambdòs vivien de forma permanent a la casa junt amb un xòfer, durant l'època en què els amos disposaven de cotxe, un dels pocs que existien en aquell temps a la població. L'últim estatger conegut de la Casa Gran va ser José Campos Ferrandis i posteriorment, la casa passà a ser propietat de l'Ajuntament.
    L'edifici tenia un doble ús: com a habitatge i com a centre neuràlgic de producció de vi i oli. Per a donar aquest servici disposava d'una almàssera i tres trulls, per tant, tenia un ús privat i un ús públic, ja que la gent del poble anava per elaborar oli i vi. Hi havia altres trulls de ponts d'ús públic: un al carrer Reverendo Miguel Tarín, un altre al carrer del Saquet i l'altre al carrer Jesús Pitarch.

Patrimoni rural[modifica | modifica el codi]

  • Col·lecció Objectes Etnològics. El Museu Etnològic de la Casa Gran posseeix una col·lecció d'objectes de caràcter etnogràfic compost pels múltiples i variades peses que formaren part de la societat del poble en èpoques passades. La major part d'aquests materials han conviscut amb la població fins a la meitat del segle passat.
  • Catxirulos. La localitat també es pot destacar l'existència de “Catxirulos”. Va ser després de la conquesta cristiana quan la ramaderia començà a produir un impacte paisagístic en determinades comarques, semblant en intensitat al produït per l'agricultura. D'ací que per a resguardar-se de les inclemències del temps, els pastors construïen refugis o “catxirulos”. El seu origen data aproximadament del segle XVI. La característica comuna és la utilització de la tècnica de pedra seca, és a dir, la selecció i la col·locació de pedres sense tallar, unides sense argamassa, ordenades sobre un terreny de difícil orografia. Les tècniques constructives s'adapten a les característiques de la construcció, de l'orografia i a les preferències del constructor. La tipologia més comuna és de planta circular, quadrangular o rectangular, amb una obertura sense tancar com accés, que constitueix l'únic punt de la il·luminació i ventilació. Sense llar ni xemeneia interior, estes construccions estan orientades cap al sud o l'est per a protegir-se del fred i dels vents de la muntanya. Sol tindre una alçada de metre i mig i una amplària de tres metres i mig. Es tanquen per una falsa volta. L'origen d'aquest tipus constructiu podria ésser de tradició neolítica mediterrània i s'ha mantingut viu al llarg dels segles.

Algunes d'aquestes construccions són: Catxirulo del Garroferal Clar, Catxirulo de la Maquiva, Catxirulo del Tos Pelat, Catxirulo de la Sima, un altre Catxirulo està situat a la carretera que baixa de la Casa Blanca, un altre a la “Canyadeta dels Panissos” o “Canyada del Gallo”, en el “Forcall”, i en el parany del “Cario”.

  • Masies. Altres construccions característiques que podem trobar en La Pobla de Vallbona són les masies i les més recordades pels ciutadans són: el “Mas Nou” o “Mas de la Trinitat” i el “Mas de Tous” o “Villa Flora”. En direcció a L'Eliana, es troba el “Mas de la Lloca” o “Mas del Bobo”, al costat de la depuradora. Prop trobem l'anomenada “Torre del Virrei”. La “senyoreta” que vivia en la dita torre era neboda del Poeta Querol i, pel que pareix, segons les fonts, les seues possessions foren requisades. El fet que les vies del tren passen per aquesta zona es deu a facilitar el transport de les mercaderies cap a València per petició dels senyors feudals de la “Torre del Virrei” i del “Mas de la Lloca”.

Patrimoni Arqueològic[modifica | modifica el codi]

En el terme de La Pobla de Vallbona s'han trobat vestigis fins època romana, com són algunes monedes i, vora la carretera de València, en el kilòmetre 21, en uns camps de la partida de la Rascanya, on es troben ceràmiques abundants. S'iniciaren unes obres de prospecció on un senyor, anomenat Montañana, va recollir sigil·lata hispànica, abundant fragments de vaixelles, un pondus i un taulell romboïdal. Les tasques fetes de rompuda de terres per a transformació de secà en regadiu destruïren els fonaments d'antigues construccions. Probablement es tractava d'alguna vila romana. Un dels descobriments més importants en 1965 va ser realitzada per Enrique Pla, que va realitzar una altra visita, trobant una espècie de pila de pedra. Existeix també vestigis d'un llarg aqüeducte que, procedent de Benaguasil, tendeixi, després de travessar el terme de la Pobla, cap a Paterna segons alguns autors, i segons altres cap a Bétera.

Arxiu Històric: Col·lecció Danvila[modifica | modifica el codi]

L'any 2004 l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona es va fer càrrec per donació d'un articular d'una important quantitat de documentació antiga que corresponia a l'arxiu familiar de la família Danvila. L'últim dels Danvila, August, que va morir el 1935, residí al Mas de Tous de la Pobla de Vallbona i a la seua mort va deixar l'arxiu municipal. La documentació que compon l'arxiu de la família Danvila conté documents que van des del 1600 fins als primers anys del segle XX. La seua importància des d'un punt de vista històric actual manté interessos diversos. El motiu de la generació de gran part de la documentació i de la seua conservació, a falta de confirmar la hipòtesi, són els processos oberts durant el segle XVII que afecten la successió dels Vilarrassa-Solsona, i que són també els anys de fundació del vincle familiar i el moment en què més propietats s'incorporen al seu patrimoni. En total estem parlant d'unes 3000 unitats documentals, amb una cronologia que comprén quatre segles i que permet reconstruir diverses estratègies personals i familiars d'un llinatge important de la noblesa valenciana. Per a l'arxiu de la Pobla de Vallbona la conservació i difusió d'este fons té una doble importància: d'una banda els seus valors històrics intrínsecs que van units a una família que des del segle XVII manté una important possessió en el terme municipal, el Mas de Tous, i que quan el patrimoni va entrar en crisi serà el refugi de l'últim dels Danvila. En segon lloc manté la importància de ser la documentació més antiga que es conserva a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Vallbona, ja que va ser destruït durant la revolució de 1936. Tampoc altres arxius conserven molta documentació referida al municipi, perquè la riuada de València de 1957 va acabar bona part de la documentació de l'arxiu central de Governació. Finalment, en la col·lecció trobem també documents relatius a altres municipis o a la ciutat de València, per la qual cosa l'interés de la seua preservació transcendix l'àmbit local i és mereixedor en qualsevol cas de totes aquelles actuacions que garantisquen tant la seua correcta conservació com la seua adequada difusió.

Esports[modifica | modifica el codi]

  • Futbol. La Pobla de Vallbona compta amb un club amb mitg segle d'història, l'Atlètic Vallbonense. Aquest club és molt reconegut per tota la comarca, ja que té diversos equips en les categories inferiors que han aconseguit moltes lligues. Sense dubte el primer equip del Vallbonense ha sofrit un canvi espectacular ascendint a poc a poc de categories menors fins a estancar-se encara en primera regional. Cal remarcar que l'Atlètic Vallbonense, que estava en preferent, el dia 23 de juny de 2002 el primer equip jugà el partit més important de la història del club, disputant un partit de promoció, (ja que havia quedat entre els dos primers la temporada 2001-2002) contra el Dénia. Vallbonense va perdre i el Dénia (que ara està en 2B) pogué estar en tercera dvisió la temporada següent. El 8 de maig de 2010 el primer equip del municipi va aconseguir l'ascens matemàtic per a jugar la temporada 2010/11 en Preferent després de quatre anys esperant el moment més desitjat per al club. Aquell dia es va enfrontar amb l'Alaquas, resultat final de 3-3, que va sobrar perquè es proclamara equip de Preferent.
  • Bàsquet. El Club de Bàsquet La Pobla compta amb una escola totalment fundada l'any 1987/88. Ha sabut realitzar ascensos importants per a convertir-se en un club reconegut. L'escola de bàsquet es va fundar gràcies a les figueres locals, Vicent, Narcís, Miguel Coll, Pepe García i Toni Crespo.
  • Trinquet. La Pobla compta amb nombrosos jugadors de Trinquet i els més famosos son Hèctor Coll Sebastià (Colau) i Pasqual Balaguer Castillo (Pasqual II). Compta també amb un trinquet totalment remodelat. I durant l'any es juguen partides d'equips dels casals fallers.
  • Ciclisme. La Penya Ciclista de la Pobla es van fundar l'any 1978 per iniciativa d'un grup d'aficionats. Eixa concentració va fer que cada diumenge es concentren en la bàscula de la localitat per fer la ruta del matí. L'any 1983 es va engrandir el grup i es va crear l'associació i els seus estatuts. Actualment la Penya Ciclista ha traspassat els 150 socis i és una important associació ciclista en l'àmbit comarcal. La Penya Ciclista de la Pobla es caracteritza per organitzar l'eixida a Terol on participen nombrosos socis de la penya. També és responsable d'organitzar, tots els anys, diverses curses ciclistes en la població. El Dia de la Bicicleta, és el dia més important de la festa d'aquest esport en la localitat, ja que reuneix quasi un miler de participants, aconseguint l'any 2007, en la sisena celebració de la diada, uns 600 participants. En els últims anys la Penya Ciclista ha assumit un compromís especial amb els més joves, inaugurant l'Escola de Ciclisme ja fa diverses temporades, per a xiquets i xiquetes de 6 a 14 anys, que es porta a cap al Circuit Municipal de Ciclisme.

Poblans cèlebres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Història de la Vila i la Baronia de La Pobla de Vallbona , de Vicente Llavata Pitarch. 1a Edició 1981; 2a Edició 1982; 3a Edició 2006. I.S.B.N 84-500-7636-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla de Vallbona Modifica l'enllaç a Wikidata