La Pobla de Vallbona

De Viquipèdia

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Taula de continguts 1 Localització geogràfica i clima 2 Topònim 3 Escut Heràldic 4 Història 5 Població 6 Composició política 7 Gastronomia 8 Festes locals 9 Monuments 10 Patrimoni Rural 11 Patrimoni Arqueològic 12 Esports 13 Poblans cèlebres 14 Enllaços externs

[edita] Localització geogràfica i clima

La Pobla de Vallbona es troba situada a 22 quilòmetres de la ciutat de València i s'hi accedeix per l'autovia de Llíria. El terme municipal és de forma triangular i limita amb els municipis de Benaguasil, Bétera, l'Eliana, Llíria, Olocau, Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve i Serra.

De clima mediterrani.

A més del nucli principal de La Pobla, trobem els nuclis de població de Casablanca, La Cornada, Gallipont, Pla dels Aljubs i Rascanya. A més de moltes urbanitzacions disperses de nova construcció.

[edita] Topònim

Els orígens de la Pobla de Vallbona s'han presentat una mena inecerts. Aleshores s'evindecià que és evident de Pobla deriva de "Poblar" i equivalent a asentament de persones, població o lloc. En quant a Vallbona, és una paraula composta de dos diccions: Vall i bona, amb significat de vall fructifer, i que té relació amb la frondositat del paratge. Per altra banda, existeix una tradició o llegenda entres els poblans i poblanes, però sense fonament históric, que asegura que quan el Rei Jaume I va passar per aquests entorns i exclamà: <<Vall bona per a un poblament>>, o també es diu que exclamà: <<Quina vall més bona>>.

[edita] Escut Heràldic

La Pobla de Vallbona va ser un lloc de senyoria i, fins que van estes ser abolides l'any 1811, l'escut de la Pobla degué ser el de les distintes cases senyorials que en detingueren la jurisdicció. Per evitar els fraus i errades que es produïen en documents o autoritzacions de revistes militars davant els alcaldes de molts pobles, el 1848 el Ministeri de la Governació ordenà "el uso de Sello por los ayuntamientos". Fou llavors qua la vila adoptà el que fins l'any 1975 havia fet servir i és el comú, amb algunes variants, de tots els pobles i llocs que no en tenien.

Antigament, l'escut tenia forma de lira musical envoltada d'una branca de llorer i una orla amb la llegenda "Municipalidad de Puebla de Vallbona". L'interior estava dividit en quatre parts i hi figuraven 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la corona reial oberta, pròpia dels reis de la casa d'Aragó.

En 1975 l'Ajuntament va decidir adoptar un escut municipal privatiu amb característiques pròpies de la vila.

L'escut es troba dividit en tres parts: en la superior sobre fons daurat (per pertànyer a l'emblema del rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó") que demostren que la Pobla en l'origen i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums d'Aragó.

A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fons de plata, veiem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per verd).Triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de la Pobla obeïx a la profusió d'este arbratge en el terme de la Vila. En 1791 el savi Cavanilles en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruits del Regne de València" va consignar el següent: "Hi ha porcions considerables conreades, especialment en les proximitats de la Pobla, la qual a certa distància s'oferix com un bosc de moreres". Un altre autor assegura que la plantació era tan atapeïda que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de la Pobla.

En la segona part, sobre fons blau, veiem un caseriu d'argent. El color blau en Heràldica indica lleialtat; per això el caseriu que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels vallbonenses: la fidelitat.

Finalment, timbra l'escut la corona reial tancada.

[edita] Història

Tot i que que la constitució i fundació de la Pobla de Vallbona, data d'alguns anys després de la Reconquesta (1229- 1239), quan el Rei Jaume I va implantar la raça cristiana entre la població jueua i àrab que és la que poblava en eixe moment el Regne de València, al terme municipal s'han trobat algunes restes com ara monedes, làpides i restes d'un aqüeducte d'una època anterior: la romana, en la qual, la població seria un enclavament on habitarien famílies, possiblement serfs que es dedicarien a les labors agrícoles. La primera població, data del segle XIII, es va assentar en terme de Benaguasil i estava format per cristians vells procedents d'esta població i que reclamaven un establiment allunyat del dels àrabs. Per això el senyor de Benaguasil va haver d'establir un poblat nou amb termes i possessions propis i també jurisdicció separada de Benaguasil, encara que radicada en el seu terme. La vida de la Pobla de Vallbona, durant la primera centúria d'existència, es presenta embolicada en una discreta penombra, que a penes si aconseguix dissipar l'escassa llum d'alguns documents que d'una manera directe o per referències la citen. Documentalment sabem que la Pobla pertanyia a la senyora Sancha Fernández, filla de Rodrigo Díaz, primer senyor de la Pobla, la qual es va casar amb el senyor Jaime Pérez, fill del Rei Conquistador. Al morir Jaume Pérez, la seua filla, Constança es va casar amb Rodrigo de Lluna, emparentat amb la poderosa família dels Lluna, que van passar a ser senyors de Sogorb i de la baronia de la Pobla, denominació amb la qual van romandre fins l'any 1372 quan l'infant Martí l'Humà, es va casar amb la senyora Maria de Lluna, senyora de Sogorb. Durant el segle XIV, en plena època medieval, es va construir en la Pobla, a l'igual que en moltes altres poblacions, un sistema defensiu de muralles per protegir així el territori de possibles invasions. Actualment, encara poden apreciar-se alguns vestigis de la muralla que en alguns llocs tenia una amplària d'un metre, de fet es conserva un escut heràldic amb les barres d'Aragó que ostenta la llegenda "Salvaguardia Real" que bé poguera procedir de l'antiga muralla i possiblement estiguera col•locat en el frontis del portal principal. La demolició de les muralles va haver d'efectuar-se a finals del segle XIX. Les darreres dècades del segle XIV i primeres del XV són de summa importància, ja que la vida de la població creix, es desenvolupa i adquirix un vigor i una personalitat tal que amb el temps fins i tot la mateixa església de Benaguasil va dependre de la parroquial de sant Jaume de la Pobla. Data fonamental per a la historiografia de la Pobla és la del 20 de maig de 1382. Potser a causa de les guerres de la Unió i de Castella o a les pestes que per estes dècades van assotar a la regió, alguna de les quals van delmar considerablement les poblacions, la veritat és que la Pobla va tindre necessitat d'un nou repoblament, que va revitalitzar la vida ciutadana de tal manera, que anys després, en 1427, comptava amb una població de 800 veïns.Això va donar motiu a què els infants consorts Martí i Maria de Lluna constituïren la Pobla com a vila privilegiada i confirmada en els Furs d'Aragó. Després de la celebració del Compromís de Casp celebrat en 1412 i en el qual els representants designats pels parlamentaris de València, Aragó i Catalunya havien de triar el rei de la Corona d'Aragó, ja que Martí l'Humà va morir el 1409 sense successió, va ser proclamat rei Ferran d'Antequera, mentres que al senyor Fadrique, fill il•legítim de Martín, li van ser reconeguts els seus drets sobre la possessió del comtat de Lluna i, per tant, com a senyor de la baronia de la Pobla. En 1430, El senyor Fadrique de Lluna se subleva i després de ser derrotat, es refugia a Castella, on mor tràgicament; d'ací que el Rei Alfons V el Magnànim, per premiar els servicis que tant a la península com a Nàpols li havia prestat el seu germà l'infant Enrique, va expedir el 1436 un privilegi amb què li feia donació perpètua per a si i els seus descendents de la Pobla, i el va autoritzar perquè poguera redimir tal lloc de la venda o empenyorament celebrat amb la ciutat de València. La vida de la població durant els segles XVI i XVII discorre paral•lelament als esdeveniments ocorreguts a València amb la revolta de les Germanies, moviment dirigit contra els privilegis de les classes altes, i en la qual van intervindre també els habitants d'esta població. Ja en el segle XVIII, en 1793 va esclatar en la ciutat de València un motí contra els francesos, motí que també va arribar a la Pobla, en el qual molts francesos o afrancesats van ser morts o tirats als pous negres de les cases. Precisament va ser esta batalla entre les tropes espanyoles contra les franceses i que es va alliberar en la part nord de la població la que va motivar la destrucció quasi total de l'ermita de Sant Sebastià que va haver de ser reconstruïda novament alguns anys després.

[edita] Població

Compta el 2003 amb un total de 14.333 habitants, dels quals 7.344 són hòmens i 6.989 dones.

Ha experimentat un creixement lent però continuat al llarg del segle XX, i aquesta tendència només es trenca entre els anys 1950 i 1960 a causa de la segregació de l'Eliana. Al 1900, la Pobla tenia 3.491 habitants, al 1910 4.035, al 1920 4.327, al 1930 4.775, al 1940 5.404, al 1950 5.864, al 1960 4.912, al 1970 5.626, al 1981 7.054 i al 1991 8.085.

Ha tingut una acceleració de l'augment de població des de mitjan la dècada dels anys noranta. Així, al 1996 hi havia 9.871 habitants, al 1998 10.563, al 1999 11.112, al 2000 11.757, al 2001 12.301 i al 2002 13.068. Aquest increment de la població s'ha produït, sobretot, a causa de la creació de noves zones residencials, com ara la urbanització Camp de Túria. A partir del nou segle la població de la localitat ha sofrit un canvi notable i l'última estadística de 2008 exposa que ja son 19.540 habitants.

[edita] Composició política

La Pobla de Vallbona ha estat governada des de l'any 1987 pel Partido Popular amb majoria absoluta. El darrer batlle del PP fou Vicente Alba.

El darrer 16 de desembre de 2004 es va votar una moció de censura signada per tots els grups de l'oposició més un regidor escindit del grup Popular, Francisco Tortajada (ex-regidor d'urbanisme), que va portar a l'alcaldia a Guillermo Garcia (PSPV-PSOE) posant fi d'aquesta manera a 22 anys d'alcaldia de Vicent Alba.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicente Alba Puertes	AP
1983-1987	Vicente Alba Puertes	AP
1987-1991	Vicente Alba Puertes	AP
1991-1995	Vicente Alba Puertes	PP
1995-1999	Vicente Alba Puertes	PP
1999-2003	Vicente Alba Puertes	PP
2003-2007	Vicente Alba Puertes / Guillermo García Báguena (Des de 2005)	PP/PSPV
2007-2011	Mari Carmen Contelles Llopis	PP

[edita] Gastronomia

La gastronomia local té les característiques generals a la valenciana, per l'aproximitat a les hortes i al terme de València capital. Els menjars tenen fort predomini en l'arròs com el plat més generalitzat, ja que es prepara de diferents formes i formes, tant l'arròs amb fesols i naps; arròs amb bledes; arròs en paella, que també en esta modalitat té diverses variants, doncs pot ser arròs amb pollastre, arròs amb pollastre i conill, arròs amb pollastre, conill i ànec. En quant als preparats pastelers estan presents "les tortes cristines", "el braç de gitano", els pastissets de boniato".

[edita] Festes locals

• Sant Antoni Abad. Es celebra el 17 de gener amb la tradcional benedicció dels animals. Es passeja pel carrer de Sant Antoni (patró del poble) als animals i se'ls porta als peus del sant, on un capellà els beneïx. D'esta manera, el sant els concedix bona salut i els ompli de benediccions. Celebració de la festa amb "despertà", cercavila, missa, traques, paelles, cucanyes, processó i castell de focs artificials.
• Sant Sebastià. Durant els día 20 i 21 de gener es celebren ls Festas Patronals en el seu honor. El primer dia de les festes, es realitza el trasllat del sant a l'ermita per mitjà d'una romeria precedida d'un carruatge ple de "murta", seguit per la banda de cornetes i tambors que encapçala a la comitiva i a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Una vegada en l'ermita, se celebra una missa solemne i quan finalitza, es trasllada novament el sant a la seua parròquia, acompanyat de xicotetes "mascletaes". A poqueta nit es realitza, durant els dos dies, una processó pels carrers de la població i al finalitzar té lloc el castell de focs artificials.
• Falles. Es celebren del 12 al 19 de marzo. Celebració de les falles. Les cinc comissions falleres del poble alcen els seus monuments fallers en els carrers del municipi fins al dia de Sant Josep que són past de les flames. Sant Josep: Culminació de les falles amb la cremà.
• Verge del Roser. Es celebra els dies 6 i 7 d'octubre. Les festes comencen amb el trasllat tradicional de la verge des de l'ermita de la Mare de Déu de l'Abundància fins a la parròquia de la Santíssima Trinidad la nit anterior a la festivitat. Durant els dos dies festius, tenen lloc cercaviles i processons a què assistixen les reines de les festes i les falleres d'honor acompanyades de la Mare de Déu del Rosario i de la Santíssima Trinidad.
• Verge del Pilar. Es celebra el 12 d'octubre.
• Sant Josep Obrer. Es celebra el dia 1 de maig en el Barri Sant Josep. Al Barri Sant Josep es realitzen actes durant el 29 de maig cap avant, amb l'ofrena al sant. El dia 1 es realitza una missa i es prosegueix a una "mascletà". A la nit els festers del barri treuen el sant pels carrers del propi barri.
• Setmana Cultural. Es celebren de l'1 al 15 d'agost. On s'organitzen activitats de caràcter cultural, exposicions de caràcter divers, teatre, mercats medievals, tallers, cursos, conferències, etc.
• 9 d'octubre. Dia del País Valencià. Dia del poble Valencià. Es realitzen actes en memòria de la conquesta de València l'any 1238 pel rei Jaume I.

[edita] Monuments

• Ermita de San Sebastián. L´actual Ermita de Sant Sebastià es troba localitzada junt al Calvari de La Pobla de Vallbona i presideix una espècie de plaça amb una font i la imatge del Sant Màrtir al centre.
• Ermita Mas de Tous. Dedicada al Sagrat Cor de Jesús. És de planta rectangular i de sól de baldoses. Sòcol de taulells, bóveda de canó, i una parella d'esveltes col·lumnes exentes, amb capitells corintis i dorats sostenen el cornissament i, sobre ell, l'arc faixó amb l'intradós decorat. La façana és de mamposteria amb juntes en les pedres ben retallades.
• Església Santiago Apòstol. Dedicada a l'apòstol Santiago. Edifici d'estil gòtic que té diverses époques: segle XV i XVII. Está decorada amb pintures al fresc i al rataule (Retaule de les ánimes i el de Santiago). Més avançat el temps s'incoporaren elements d'estil neoclássics-corinti.
• Església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep. Inaugurada el 24 de març de 1957 davant els ulls del seu promotor don Joaquín Barberá Barberá. Aquesta obra va ser promoguda pel rector esmentat adés y construida pels veïns de "Les Ventes". Es va decidir construir una nova església substituint a l’anterior que estava quasi en runes després de la Guerra Civil Espanyola.
• Casa Blanca. Un altre edifici conegut i característic de La Pobla de Vallbona era la Casa Blanca que pertanyia a una família provinent d´una altra població. Pel que es refereix a aquest asumpte, les persones entrevistades recorden certs fets anecdòtics com que les senyoretes baixaven al poble passejant a cavall, així com els concursos agropecuaris que es realitzaven en aquesta casa.

Després va èsser propietat d´un militar i a l´any 1946 es celebrà un concurs en el qual va haver tir i arrastre a càrrec del “tio Doro i Cabassots” que estaven a l´Institut de Colonització de València i aconseguiren fons per a portar-lo a terme, i aquest concurs tenia altres parts com: Cant, en el que va guanyar una dona, coneguda de malnom com “La Rilla”, encaixar sebes, que tornà a guanyar “la Rilla” en companyia d´una altra parella, presentar animals de qualitat, mostrar la millor hortalissa, en general de tot allò que es relacionava amb l´horta,... Tenim constància que només es va celebrar una vegada. Com a fet anecdòtic: el fill del “Abuelo Cotxero” tenia aques que s´anomenaven curiosament “Blava” i “Rogante” que guanyaren el concurs junt a “Leona”. Després de la Guerra Civil, la casa va èsser utilitzada com a magatzem d´aliments per a l’exèrcit.

• Casa Bernal. Al carrer Poeta Llorente trobem la Casa Bernal, un altre dels edificis d’importància històrica de la població al costat de l’església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep. L’origen de l’edifici és d’època romana però la seua situació es deguda al fet que allí estava el camí original d’Edeta a Cabrassia i Dènia. L’edifici actual és el resultat de diverses reformes d’adaptació a cada temps.

L’edifici dels segles XIV-XVI estigué abandonat perquè estava en runes i va desaparèixer. Posteriorment el construïren com a masia agrícola, i ja en el segle XIX es va convertir en la casa que coneguem en els nostres dies, com a casa de la familia Bernal. En temps de guerra va èsser ocupada per diversos colectius i tingué diverses utilitats. Quan va finalitzar la guerra passà de nou als seus propietaris originals.

Els amos de la casa van èsser: Filomena Bernal Gutierrez i el Poeta Teodoro Llorente. Rosario Garcia i José Mestre s’encarregaven dels manteniment de la casa i de les terres, eren arrendataris històrics. Els amos només venien en dades senyalades. El Poeta Teodoro Llorente organitzava reunions i tertulies amb personatges coneguts de l’àmbit cultural de l’època. Actualment una bona part de la casa és propietat de l’Ajuntament que l’ha adquirida i a l’altra part resideix Donya Consuelo Crespo Contelles, que estava casada amb Don Federico Mestre. Sota al manteniment de la casa que es troba al cantó vivia un estatger conegut amb el nom de Bautista Picher.

Antigament a la casa Bernal hi havia cavalls de refresc, els quals estaven a disposició dels vianants que venien de terres llunyanes. Com es lògic, aquest era el mitjà més comú a l’època que tractem.

En quant a la decoració interior, destaquen els murals de taulellets que hi ha a la paret esquerra, de Santa Filomena i a la dreta un altre de Sant Josep. Davant la casa hi havia dos bancs de pedra i Don Joaquim Barberà va aprofitar l’amistat que tenia amb Donya Filomena per a demanar-li que donara els bancs per a l’església. En l’actualitats constitueixen els esglaons de les tres portes principals d’aquesta església.

• Casa Gran. La Pobla de Vallbona compta amb un Museu Etnològic conegut com la “Casa Gran”. La “Casa Gran” és un edifici propietat de l ´Ajuntament que ha gaudit d´un procés de rehabilitació per mitjà de diverses subvencions i projectes formatius com “Escoles Taller” o “Tallers d´Ocupació” amb l´objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local.

Antigament, es tractava d´una casa de llauradors adinerats del segle XVIII i XIX localitzada al carrer Sant Antoni. Inclou estructures annexes relacionades amb les activitats econòmiques (quadra, almàssera, trulls, etc). Els propietaris eren coneguts al poble com els “Senyorets” que s´anomenaven Francisco Iranzo Benedito i Donya Pura Mata Mañez. Aquests posseïen gran quantitat de propietats, tenim constància de l’existència de terres de secà situades en territoris de muntanya i terres de regadiu que es localitzaven en zones pròximes al nucli de la població. Aquesta família obtenia la majoria dels seus beneficis dels fruits obtinguts per les terres de secà, doncs aquestes eren més abundants que les de regadiu, així es convertia en una família respectada i amb una alta consideració social per tota la població. Els propietaris no vivien de forma habitual a la casa, és a dir, la freqüentaven en ocasions específiques. La casa era habitada durant tot l´any per la família dels estatgers que vivien a la planta baixa. Aquestos no tenien accés al primer pis que estava tancant amb claus pels propietaris; per tant, la zona dels propietaris era considearda per la família del estatgers com a un santuari que només accedien per a netejar-lo quan s´aproximava una visita dels “Senyorets”. La família dels estatgers la composava Gavino i la seva esposa junt amb els seus fills. Aquestos vivien amb els criats, tenien referències de que no eren de la localitat sino que procedien de València i que ambdos vivien de forma permanent a la casa junt a un xòfer, durant l´època en que els amos disposaven de cotxe, un dels pocs que existien en aquell temps a la població. L´últim estatger conegut de la Casa Gran va èsser José Campos Ferrandis i posteriorment, la casa passà a ser propietat de l´Ajuntament. L´edifici tenia un doble ús: com a habitatge i com a centre neuràlgic de producció de vi i oli. Per a donar aquest servici disposava d´una almàssera i tres trulls, per tant, tenia un ús privat i un ús públic, ja que la gent del poble anava per el.laborar oli i vi. Hi havia altres trulls de ponts d´ús públic: un al carrer Reverendo Miguel Tarín, un altre al carrer del Saquet i l’altre al carrer Jesús Pitarch.

[edita] Patrimoni Rural

• Colecció Objectes Etnològics. El Museo Etnològic de La Casa Gran posseeix una colecció d'objectes de caràcter etnogràfic compost pels múltiples i variades peses que formaren part de la societat de La Pobla de Vallbona en èpoques passades. La major part d'aquestos materials han convivit amb la població fins la meitad del segle passat.
• Catxirulos. La localitat també es pot destacar l'existència de “Catxirulos”. Va ser després de la conquesta cristiana quan la ramaderia començà a produïr un impacte paissagistic en determinades comarques, semblant en intensitat al produït per l'agricultura. D'ací que per a resguardar-se de les inclemèncias del temps, els pastors construien refugis o “catxirulos”. El seu origen data aproximadament del segle XVI.
• Masies. Altres construccions característiques que podem trobar en La Pobla de Vallbona son les Masíes i les més recordades pels ciutadans son: el “Mas Nou” o “Mas de la Trinitat” i el “Mas de Tous” o “Villa Flora”. En direcció a L’Eliana, es troba el “Mas de la Lloca” o “Mas del Bobo”, junt a la depuradora. Prop trobem l'anomenada “Torre del Virrey”. La “senyoreta” que vivia en dita torre era neboda del Poeta Querol, segons les fonts i al paréixer, les seves possessions foren requissades. El fet de que las vies del tren passen per aquesta zona es deu a facilitar el transport de les mercancies cap a València per petició dels senyores feudals de la “Torre del Virrey” i del “Mas de la Lloca”.

[edita] Patrimoni Arqueològic

[edita] Esports

• Futbol. La Pobla de Vallbona compta amb un club amb mitg segle d'història, l'Atlètic Vallbonense. Aquest club és molt reconegut per tota la comarca ja que té diversos equips en les categories inferiors que han aconseguit moltes lligues. Sense dubte el primer equip del Vallbonense ha sofrit un canvi espectacular ascendint a poc a poc de categories menors fins estacanr-se encara en primera regional. Hi ha que remarcar que At. Vallbonense, que estava en preferent, el dia 23 de juny de 2002 el primer equip jugà el partido més important de la història del club, disputant un partit de promoció, (ja que havia quedat entre els tres primers la temporada 2001-2002) contra el Dènia. Vallbonense va perdre i el Dènia (que ara està en 2B) pogué estar en tercera dvisió la temporada següent.
• Bàsquet. El Club de Bàsquet La Pobla compta amb una escola totalment fundada des de fa pocs anys. Ha sabut realitzar ascensos importants per a convertir-se en un club reconegut.
• Trinquet. La Pobla compta amb nombrosos jugadors de Trinquet i els més famosos son Hèctor Coll Sebastià (Colau) y Pasqual Balaguer Castillo (Pasqual II). Compta també amb un trinquet totalment remodelat. I durante l'any es juguen partdes d'equips dels casals fallers.

[edita] Poblans cèlebres

• Fr. Francisco Cervera Tamarit, bisbe.
• D. Jesús Pitarch Llopis, militar.
• D. Benjamín Civera Miralles, arxipestre.
• D. Guillermo Roch, tinent coronel.
• D. Rafael Plasencia Martí, músic.
• D. Augusto Danvila y Jaldero, abogat.
• D. José Peris Carra, metge.
• D. Joaquín Barberá Barberá, rector
• D. Juan Zamora Rodrigo, metge
• Hèctor Coll Sebastià, Colau, pilotari.
• Pasqual Balaguer Castillo, Pasqual II, pilotari.

[edita] Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona
• "Güeb" poblana lliure i llibertària
• Bitacora de La Pobla de Vallbona
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Televisión Local de La Pobla de Vallbona
• Foro sobre La Pobla de Vallbona
• Partido Popular de La Pobla de Vallbona
• Partido Iniciativa per La Pobla
• Bloc Nacionalista Valencià de la Pobla de Vallbona

v • d • e Municipis del Camp de Túria Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  l'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  la Pobla de Vallbona  •  Riba-roja de Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarxant