La República

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «República (desambiguació)».
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.

L'obra està estructurada en 10 llibres on Plató parla per boca del seu mestre Sòcrates.

En els quatre primers llibres s'hi exposen les quatre teories principals sobre l'origen de la Polis i el concepte de Justícia: Les mitològiques tradicionals, les dels sofistes realistes (la justícia no és altra cosa que aquell ordre imposat per qui té la força de fer-se obeir), la teoria contractualista (contraposen llei i naturalesa i la justícia és una convenció humana). Aquí és quan Sòcrates, en realitat Plató, exposa la seva teoria de l'estat entès com a organisme on la justícia és una harmonia conscient i vivent i la societat un fet natural.

Prossegueix l'obra com una contínua reflexió sobre la política i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dóna gran importància a l'educació dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del bé. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb la definitiva contemplació de l'ésser suprem. Presenta el famós Mite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l'exterior (les idees). Compara els sistemes polítics de l'època: timocràcia espartana, oligarquia, democràcia i tirania.

En l'últim llibre intenta preveure les conseqüències de la implantació de l'estat just que propugna i finalment analitza les diferències entre poesia i filosofia tot i afirmant la preponderància d'aquesta última.

La República és, a més d'una utopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l’ésser humà. La influència d'aquesta obra ha estat contínua en el pensament polític d'Occident al llarg del temps.



Contingut temàtic[modifica | modifica el codi]

Oberura. Concepcions tradicionals i sofístiques de la justícia

Llibre I

Obertura. Baixada de Socrates al Pireu. Discussió inicial sobre què és la justícia. Posicions tradicionals de Cèfal i Polemarc (la justícia és restituir el que es deu: perquè cal donar a cadascú el que li correspon). Intervenció del sofista Tarsímac, que situa el problema de la justícia en l'àmbit del poder (la justícia com la llei del més fort). Posició inicial de Socrates: la justícia del governant busca el millor per als seus súbdits. Altres discussions sobre la justícia.

Definició de la justícia

Llibre II

Intervencions de Glaucó i Adimant, germans de Plató. Proposta de Glaucó de classificació tripartita dels béns:

a) Béns desitjables per si mateixos, amb independència de les seves conseqències

b) Béns desitjables per si mateixos i per les seves conseqüències

c) Béns desitjables pels seus beneficis indirectes, encara que ens causen penes

Socrates se situa en b); en canvi, la gent corrent en c). Petició de Galucó i Adimant a Socrates de demostració de la preferència per la vida justa en relació amb la vida injusta (és a dir, petició de rebuig de la posició de Trasímac). Pas de la discussió de la justícia de la ciutat a la discussió de la justícia de l'individu. La formació d'una ciutat i de la seva estructura (els tres estaments que intervenen en tota ciutat).

Llibre III

Continuació de la temàtica i la problemàtica tractades en el llibre II. Gènesi de la ciutat injusta. Plantejament del nou procés educatiu que possibilliti les condicions per tal que una ciutat esdevingui justa. Crítica dels models educatius tradicionals basats en la poesia èpica i en la poesia tràgica. Importància de l'educació en la melodia i el ritme. Potència educativa de la gimnàstica i la medicina. Paper dels governants i de les classes de ciutadans dins la ciutat; i, en particular, dels guardians.

Llibre IV

Rebuig a una felicitat particular per la classe dels guardians (i governants). La pobresa i la riquesa dels ciutadans. Les diferents excel·lències existents en una ciutat. La justícia en la ciutat (de la ciutat). Les parts de l'ànima, de les seves funcions i de la justícia individual.

Condicions de realització de la ciutat justa

Llibre V

Conversa sobre algunes altres qüestions: les tasques de la dona a la ciutat; la comunitat de dones i nens; l'esclavatge i les lluites. Debat sobre la possibilitat de l'existència de la ciutat justa. Els filòsofs i el govern de la ciutat. La filosofia ocua el centre de la conversa i, ben significativament, de La república.

Llibre VI

Continuació de l'estudi de la concepció de la filosofia i el filòsof, dels seus àmbits de coneixement i del seu paper a la ciutat. L'ànima del filòsof. Les dificultats d'exercir la filosofia veritable. Possibilitats de la formació filosòfoca dels joves i possibilitats de la filosofia de convèncer a la multitud. L'analogia del Sol. L'analogia del segment d'una línia.

Llibre VII

Mite de la caverna. Els estudis que ha de tenir un filòsof-governant han de ser:

1) Aritmètica

2) Geometria

3) Estereometria

4) Astronomia

5) Harmonia

La dialèctica com a síntesi i visió del conjunt de tots els estudis i l'estudi suprem. La formació dels filòsofs (els homes de la dialèctica).

La injustícia en la ciutat i en l'individu

Llibre VIII

Les constitucions. Classes d'institucions polítiques. La millor: l'aristocràcia. Gènesi de les formes polítiques degenderades des de la ciutat injusta (discurs de les Muses): la timocràcia, l'oligarquia, la democràcia i la tirania.

Llibre IX

Exposició del règim polític més allunyat de la justícia: anàlisi política i psicològica de la tirania i l'home tirànic. Tres proves sobre la superioritat de l'home just per damunt de l'home injust. Conclusió: la justícia és millor que la injustícia, que esclavitza a l'home i el perverteix, si no paga per les injustícies comeses.

Recompenses de la justícia. Mite final

Llibre X

Continuació de la crítica a la funció educativa de les arts (tècniques) imitatives (iniciada en els llibres II i III). El problema del mal i la immortalitat de l'ànima. Les recompenses de la vida justa: a l'home just li esdevindrà el millor, ja sigui en aquesta vida o després de la mort. El mite d'ER: un mite escatalògic sobre els premis i els càstigs que rebran en el més enllà les ànimes dels justos i dels injustos. Importància de la manera de viure en la justícia.