La Roca del Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Roca del Vallès
Bandera de la Roca del Vallès Escut de la Roca del Vallès
(En detall) (En detall)
Localització

La Roca del Vallès situat respecte Catalunya
La Roca del Vallès situat respecte Catalunya

Localització de la Roca del Vallès respecte del Vallès Oriental


Municipi del Vallès Oriental
Castell de La Roca
Castell de La Roca
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental
Gentilici Roquerol, roquerola
Superfície 36,9 km²
Altitud 123 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.396 hab.
281,73 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 443962 4604511Coord.: 41° 35′ 25″ N, 2° 19′ 40″ E / 41.59028°N,2.32778°E / 41.59028; 2.32778
Organització
Entitats de població

3
Codi postal 08430
Codi territorial 081810

La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

El municipi està format per tres pobles, la Roca Centre, Santa Agnès de Malanyanes i la Torreta. És un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental i dins del seu terme municipal podem trobar la presó de Quatre Camins (des de 1993), el Castell de la Roca, El Castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral. En aquest municipi existeixen diverses urbanitzacions. Una d'elles, situada entre La Roca centre i La Torreta és Can Colet.

  • Festa local: 29 de novembre.
  • Festa major: 2n cap de setmana de setembre.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi està a l'antic Camí Ral (ara una autopista cap a França AP-7). Es troba comunicat amb la costa per la carretera C-60. Es troba al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del riu Mogent, accidentat a l'est pels vessants interiors de la Serralada Litoral, sector on es localitzen els boscs de pins i alzines.

Economia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un municipi eminentment industrial i de serveis. Cal destacar el complex comercial La Roca Village, una àmplia extensió de terreny en la qual s'ubica un dels centres comercials de tipus outlet més grans del sud d'Europa.

L'agricultura que queda, la majoria de secà, és de cereals, alfals, colza, llavor de nap i lleguminoses per a pinso. També hi ha una mica de vinya (amb DO Alella). Es fa farratge, mongetes, patates i hortalisses, poma i préssec en zona de regadiu, cada cop més minsa. Hi ha unes quantes granges de bestiar boví (carn i llet), porcí i aviram.

Història[modifica | modifica el codi]

La Roca del Vallés està habitada des de temps immemorials tal com mostren restes arqueològiques com a dólmens, tombes i pintures, trobats de l'època dels ibers.

L'origen de la població va ser un antic assentament romà, denominat Castro Morino en etapes medievals.

Les primeres notícies del castell de la Roca són de l'any 932. Es té constància documentada del segle XI sobre el castell de La Roca del Vallés, el propietari del qual fou Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria de la Roca a Ramon de Torrelles, que la va posseir en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar el senyoriu de la Roca. El castell va jugar un paper important durant la Guerra de Successió Espanyola. Un altre Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i amb la desamortització, a mans privades.

El 1952 pràcticament es va reconstruir gairebé tot el castell i es va restaurar de forma moderna. Les restes originals del castell de La Roca formaven una planta gairebé rectangular de la qual es conserven els murs de les cares nord, est i oest. Al peu del mur situat al nord hi havia un pou de gel excavat a la roca, dipòsit cilíndric de gran amplitud.

A partir de la dècada de 1960 es va iniciar la industrialització del terme. Es van traslladar un bon nombre de fàbriques de Barcelona, localitzades sobretot a prop del Mogent i als sectors de Can Font de la Parera en Santa Agnès de Malanyanes i de Vallderiolf. Hi ha fàbriques téxtils, de plàstics, de joguines, de confecció, alimentàries, i auxiliars de la construcció.

El 1964 es va situar la planta de tractament i de distribució de les aigües del Ter per a Barcelona a la planícia de Can Ribes.

Durant el decenni de 1960-70 la població va patir un creixement del 72,40%, i del 31% durant el de 1970-80. Aquest creixement has sigut molt destacable també als inicis del segle XXI.

Art prehistòric[modifica | modifica el codi]

Una de les mostres més interessants de la presència humana primerenca en aquests paratges correspon a les pintures rupestres prehistòriques de la Pedra de les Orenetes. Pertanyents a l'art esquemàtic,[2] l'expressió que acredita la presència de grups productors neolítics (6500-3500 anys aC), va ser descoberta per Josep Estrada i Garriga el 1945. Dibuixos puntiformes, línies ondulades, traços, algun tret antropomorf, màcules, etc.: en definitiva, formes abstractes. És una de les rares pintures sobre suport granític de Catalunya i dels pocs jaciments amb art trobats a les comarques catalanes més properes a Barcelona.

Aquestes pintures han estat incloses en el Patrimoni Mundial per la UNESCO (1998), sota la nomenclatura administrativa d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica", com a manifestació de la capacitat intel·lectual humana. Jaciments amb el mateix tipus d'art pictòric es troben també en els municipis del Cogul i l'Albi (Garrigues), Os de Balaguer (Noguera Pallaresa), Olèrdola (Alt Penedès), la Llacuna (Anoia) i Montblanc (Conca de Barberà), entre d'altres.

A la Pedra de les Orenetes manca algun tipus de protecció, per la qual cosa la seva conservació es troba en perill permanent (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric)

Entitats del poble[modifica | modifica el codi]

  • Associació de Comerciants
  • Associació Juvenil 666 Diables La Roca
  • Associació Cultural i Juvenil Rumb a la Roca
  • Colla Gegantera
  • B.M. La Roca
  • Club Ciclista La Roca Bike
  • Arxiu de la Memòria Popular
  • Club la Petanca La Roca
  • Club petanca Espronceda la Roca
  • Esplai la Xiruca
  • Revista Roquerols
  • C.F. La Roca
  • Associació Cultural de joves de La Roca
  • Associació Sardanista
  • Federació d'Associacions de Veïns
  • Unió coral centre i energia
  • Associació jubilats i pensionistes
  • IES La Roca
  • Grup d'Opinió Céllecs

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Roca del Vallès, la 6.276
Santa Agnès de Malanyanes 1.316
Torreta, la 2.711
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
156 88 117 659 775 1.775 1.808 1.585 1.769 1.960
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.936 2.147 2.238 2.392 2.527 4.356 5.709 5.805 5.868 6.370
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.728 6.953 7.380 7.964 8.685 9.418 10.032 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Santa Agnès de Malanyanes i Vallderiolf; el 1857, Bell-lloc, Vilalba i Vilanova del Vallès que es desagrega el 1986.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francesc Mestre i Andreu
1983 - 1987 Joan Pujol i Alabau
1987 - 1991 Joan Pujol i Alabau
1991 - 1995 Joan Pujol i Alabau CiU
1995 - 1999 Salvador Illa i Roca PSC
1999 - 2003 Salvador Illa i Roca PSC
2003 - 2007 Miquel Estapé Valls PSC
2007 - 2011 Rafael Ros Penedo CiU
Des del 2011 Rafael Ros Penedo CiU

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Memòries. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 1952, p. 19. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Roca del Vallès Modifica l'enllaç a Wikidata