La Rotonda

Infotaula d'edifici La Rotonda
Dades
Tipus	Edifici residencial
Arquitecte	Adolf Ruiz i Casamitjana (1906) Enric Sagnier i Villavecchia: ampliació (1918) Joaquim Lloret i Homs: reforma (1945) Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas: reforma (1953) Alfred Arribas Cabrejas: reforma (2016)
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català arquitectura contemporània
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès)
Localització	Passeig Sant Gervasi, 51-53, Lleó XIII, 1-3 i Avinguda Tibidabo, 2-4
41° 24′ 37″ N, 2° 08′ 14″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40466
Id. Barcelona	2433

La Rotonda, coneguda també com a Torre Andreu, és un edifici modernista del barri de Sant Gervasi - la Bonanova, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. Construït el 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana, deu el seu nom a l'emblemàtic templet de la cantonada.

Descripció

La finca afronta les seves façanes a tres vies: l'avinguda del Tibidabo (núm. 2-4) cap a l'oest, el passeig de Sant Gervasi (núm. 51-53) vers el sud, i el carrer Lleó XIII (núm. 1-3) a l'est; tot configurant una edificació amb planta en forma d'«U». El centre del polígon (l'antic pati central), és ocupat avui dia per una estructura d'un únic nivell d'alçat.

Tot el conjunt presenta un alçat de vuit nivells (soterrani, planta baixa, entresòl i cinc pisos), amb un primer ras de soterrani que només es desenvolupa del costat més oriental de la parcel·la. Un dels elements més destacats del conjunt i que alhora és responsable del popular nom de la finca, és precisament la torre angular que es desenvolupa a l'extrem sud-oest del conjunt; al seu xamfrà.

Exterior

El templet

Mosaics de Lluís Bru

Escultura d'Adolf Ruiz

La Rotonda mostra una planta circular amb vuit nivells d'alçat; presenta dos registres d'obertures -portes i finestres- a planta baixa i entresòl, a diferència del primer i segon pis, amb obertures en balcó, decorades amb relleus de motius vegetals i figurats que s'obren a una llosana correguda. Les finestres del tercer nivell disposen d'arcs escarsers d'extrems lobulars amb decoració escultòrica i a l'espai de façana que se situa entre aquestes, es disposen uns plafons quadrats, que suporten un pla de mosaics i tessel·les. Per sobre d'aquest nivell es desenvolupa el templet que clou el cim de la rotonda; de planta circular se suporta amb un pòrtic de vuit columnes, sobre les quals imposten sengles arcs mixtilinis que suporten l'estructura de la cúpula rebaixada de creueria que cobreix el conjunt. Tots els elements estructurals estan ricament decorats, així, les columnes mostren un basament amb aligots de pedra artificial, un fust revestit de mosaic de tessel·les i capitells amb unes grans flors vermelles ceràmiques en relleu. La cúpula presenta una profusa decoració, tant exterior -amb aplacats de ceràmica vidrada de diferents motius i tonalitats- com interior revestit amb mosaic de tessel·les amb motius florals. Destaca també la presència -a manera de gàrgoles medievals- de les figures de vuit dracs, realitzades amb ceràmica vidrada de color verd.

La façana que dona a l'Avinguda Tibidabo s'organitza amb tres visuals clarament diferenciades, tant pel tipus d'obertures (finestres i balcons) com per la distància existent entre elles. A la planta baixa s'hi desenvolupa adossada a la façana una estructura a manera de llarg cobert, que ocupa l'antic espai de terrassa d'aquesta part de la finca. També es localitza en aquesta zona, l'escala d'accés des del xamfrà, la barana de la qual disposa de decoració escultòrica i floral. Destaca el balcó corregut del nivell de principal amb llosana de pedra i barana amb petits pilars coronats amb elements escultora no figuratius. En el següent pis, però, les volades són independents per a cada obertura de balcó, tot convertint-se en finestres a la resta de nivells.

Com a conseqüència de diferents remuntes posteriors, l'alçat se'n retira del plom de la façana a partir de la vertical visible, tot generant una terrassa al ras de quart pis. Per sobre d'aquest nivell, l'edifici continua el seu alçat amb un cinquè pis tot generant altrament una terrassa que pràcticament es desenvolupa a la mateixa cota que el paviment del darrer nivell de la Rotonda.

El frontis de l'edifici que afronta al passeig de Sant Gervasi disposa de dos projectes dissemblants. La part més antiga mostra una composició força similar a la ja esmentada, tant pel que fa elements i llenguatge emprat, com per la seqüència de remuntes. Malgrat tot, s'hi observen certes petites diferències, car existeixen tres tipus d'acabat en la superfície de la façana. Un registre inferior configurat per un parament de carreus desbastats a buixarda, que es desenvolupa entre els nivells de planta baixa i entresòl. Per sobre d'aquest, s'identifica el mateix tipus de revestiment esgrafiat que a la façana oest i que es desenvolupa entre el primer i tercer pis. Finalment, tot cobrint el coronament del primer pla de la façana, podem observar un arrebossat de tonalitat blanca. Hauríem de fer esment que la presència del sòcol o primer registre de pedra, obeeix a què la finca disposa d'un nivell més d'alçat (l'entresòl) i per tant això també condiciona la presència d'unes noves obertures en l'esmentat pis. La resta de característiques d'aquesta part de la façana són, com ja hem apuntat, similars a les ja descrites.

A la banda de la façana que dona al xamfrà i carrer Lleó XIII, la finca mostra una fesomia de marcat caràcter classicista amb una planta baixa on manen les línies horitzontals, tant a la disposició de les obertures, com per la presència de pilastres adossades i el carejat petri. Malgrat tot, aquesta aparença unitària no és conseqüència d'un únic projecte sinó de dues remuntes a les que fou sotmès el nou edifici que s'adossa a la construcció modernista. L'aspecte més destacat del conjunt és precisament el tractament del xamfrà de l'edifici, el qual presenta una forma hemisfèrica convexa que s'alça en forma de pòrtic per sobre de la planta baixa fins al segon pis.

Interior

A diferència del frontis exterior, les façanes interiors no presenten una voluntat específica pel que fa al seu disseny i acabat. Certament es tracta d'un seguit de galeries, que fan de clos a un cobert de planxa que es desenvolupa tot cobrint l'antic pati descobert de la finca.

Actualment l'edifici es troba força modificat pel que fa als seus interiors. De fet, les progressives adaptacions i canvis d'ús que ha sofert l'edificació amb el pas dels anys ha provocat la pèrdua pràcticament total del programa decoratiu interior -en origen modernista-. Resten, però, alguns petits detalls cas dels llums que s'identifiquen tant a les terrasses de les remuntes superiors com en les galeries que afronten al pati interior de la finca. S'ha de destacar de manera especial l'escala principal de secció poligonal, la qual, tot i les modificacions i remuntes realitzades, manté encara la configuració i fesomia del seu disseny original.

Història

Balcó.

Torre del doctor Andreu

Concebut originalment com a hotel (Hotel Metropolitan), La Rotonda va ser construïda de bell nou en uns terrenys que havien format part de la vinya anomenada Can Gomis o El Frare Blanc, que s'estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo per 250.000 pessetes. L'empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau va adquirir la propietat dels terrenys l'any 1897, just el mateix any en què el poble de Sant Gervasi va ser agregat al municipi barceloní, i el 1900 va demanar permís per a edificar.

Malgrat no haver-se localitzat el projecte original, l'obra ha estat tradicionalment atribuïda a l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i la seva construcció s'ha datat vers 1906. Efectivament, la revista Arquitectura y Construcción d'aquell any dedica un petit article (signat per les inicials B. P.) a les obres d'aquest arquitecte i amb imatges, tot constituint la primera referència gràfica sobre l'edifici. Segons els plànols d'aquest primer projecte, hom pensava fer una mena de teatre o sala d'espectacles per a l'hotel. Aquest equipament, però, no es va realitzar finalment.

L'edifici, originàriament de planta en forma de «L», va patir les primeres transformacions rellevants entre 1918 i 1945. El 18 de febrer del 1918, Salvador Andreu s'adreçà a les autoritats municipals per sol·licitar permís per a la construcció de dos pisos més. L'autor fou l'arquitecte Enric Sagnier, que perllongà el frontis del Passeig de Sant Gervasi fins al carrer de Lleó XIII. Es creà en aquest moment un gran vestíbul d'accés des del xamfrà, envoltat per espais que mostren una disposició radial respecte de la façana de l'edifici. El seu element més notable és l'edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l'artista Lluís Bru. També s'hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis.

Durant la primera meitat del segle xx, l'edifici va ser objecte d'altres reformes menors que apareixen testimoniades en els fons documentals. El 1945 es va dur a terme una important reforma consistent en la modificació de les obertures dels pisos inferiors del cos circular. Així, doncs, les finestres de la planta baixa van veure reduïdes les seves dimensions, mentre que les obertures de ventilació corresponents al semisoterrani van ser transformades en portes rectangulars. El responsable de l'obra fou l'arquitecte Joaquim Lloret i Homs.

A l'inici de la segona meitat del segle xx, l'edifici experimentà una intensa reforma, dirigida per l'arquitecte Josep Maria Sagnier, que alteraria definitivament la fesomia de la construcció original. Aquesta proposava una redistribució dels espais interiors, així com l'aixecament de dos nous pisos, suprimint el coronament de pinacles de la façana. L'any 1953, el mateix Josep Maria Sagnier completà la remodelació amb la projecció de dues galeries en la cantonada entre el Passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII.

En un article publicat el 19 d'octubre del 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència «La Rotonda», situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Comenta que l'hotel disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d'estiu, molt espaiós i projectat amb gust exquisit. Segons l'article, l'hotel residència «es uno de los mejores en su genero que tenemos en España». El periodista conclou: «En el curso de la recepción, fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad».

L'any 1975, el seu estat era lamentable i l'enderroc semblava imminent, però la mobilització ciutadana va aconseguir que el 1976 fos inclòs al Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i així es va poder salvar. Les parts protegides de l'edifici són la façana del carrer i el templet-mirador de l'edifici original en «L», és a dir, el construït el 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana.

A la dècada del 1980, es va convertir en una clínica per a malalts terminals i hospital psiquiàtric (Fundació Sociosanitària de Barcelona).

Núñez i Navarro

Resultat de la reforma.

L'any 1999, l'edifici va ser adquirit pel grup immobiliari Núñez i Navarro, que va mantenir el lloguer a la Fundació Sociosanitària de Barcelona fins al 2003.

El 2006 es va presentar un projecte d'ampliació i reforma per a oficines, locals i aparcaments, obra de l'arquitecte Alfred Arribas Cabrejas, que preveia l'enderrocament de l'ampliació noucentista d'Enric Sagnier: «Al cos inicial se li van afegir d’altres als anys 20 i 30, l’arquitecte dels quals n’era l’Enric Sagnier i Villavecchia, continuant un dels dos cossos que formaven la L pel Passeig de Sant Gervasi fent la cantonada amb el carrer de Lleó XIII. Aquesta edificació manté la mateixa alçada que el primer i comunica per dins amb aquest. L’estil però és força diferent. L’edifici original és considerat com a modernista, i aquest segon no.»

Aquest projecte, aprovat definitivament el maig del 2008, va comptar amb el rebuig veïnal, agrupat entorn de la plataforma Salvem La Rotonda, que va impulsar diverses accions de protesta i un recurs contenciós administratiu. Malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el Pla de millora urbana (PMU), les obres van continuar endavant, culminant amb una jornada de portes obertes el setembre del 2016.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Rotonda

• «La Rotonda (Torre Andreu)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Plataforma Salvem La Rotonda». Arxivat de l'original el 10-9-2012.
• «Edificio La Rotonda. Rehabilitacion Alfredo Arribas Arquitectos Asociados». archilover, 22-02-2017.