La Sénia
|
|||
| Localització | |||
| Municipi del Montsià | |||
| La Sénia | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Montsià Amposta |
||
| Gentilici | Senienc, senienca | ||
| Superfície | 108,41 km² | ||
| Altitud | 269 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
6.045 hab. 55,76 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 270200 4501975(i) | ||
| Organització Entitats de població |
2 |
||
| Codi territorial | 430445 |
||
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià. Des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, la Sénia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fàbriques del moble.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
El nom prové de l'idioma àrab saniya (molí fariner), passat a la forma romanç azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la Sénia, que travessa el municipi.
[modifica] Història
Mitjançant restes materials d'èpoques prehistòriques s'ha documentat la presència de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla són els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes pintures llevantines s'observa la fauna de l'època, es distingeixen tipus socials (bruixots, caçadors, ballarins), i elements de la indumentària masculina i femenina, així com escenes d'activitats recol·lectores de mel, de pràctiques propiciatòries per a la cacera i de selecció d'animals.
Es reconeix la Sénia amb la carta de població del 17 d'abril de 1232. El 13 de setembre de 1233, Pere Montcada va fer concessió feudal de la vila de la Sénia al senyor Guillem de Moragues (nascut a Tortosa) per a la seua repoblació. El 25 de gener de 1336, Guillem de Moragues va fer lliurament de la Carta de poblament a vint-i-un veïns i d'aquesta forma, la vila de la Sénia va quedar establida dins la jurisdicció del castell d'Ulldecona.
Al 1462, durant la Guerra Civil catalana, la Sénia va prendre part activa contra Joan II i la població va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. L'any 1536 va ser incorporada a la comanda de Mirambel. L'any 1716, la població va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats aconseguides en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V. A la Guerra de la Independència, el poble de la Sénia va aportar grans contribucions i, quan va ser conquistada juntament amb la resta del Montsià i el "Sota Ebre", va romandre inclosa en el departament francès de les Boques de l'Ebre. Durant aquest període de temps la Sénia va adquirir importància per la seua indústria de construcció naval.
Amb la primera guerra carlina (1833-1839), l'ocupació del general Cabrera va provocar un setge constant a la població per part de les tropes isabelines, fins a l'any 1840 quan el general Leopoldo O'Donnell va derrotar a Ramon Cabrera. El 1907 va quedar instal·lada l'electricitat en la població. Al 1937 es va construir un camp d'aviació a la partida d'els Plans amb finalitats militars. En aquest aeroport primer van pilotar aviadors republicans i més tard els de la Legió Còndor.[2]
[modifica] Entitats de població
(Cens de 2009)
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Plans, els | 31 |
| Sénia, la | 6.148 |
| Font: Municat | |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Gracià, Oriol. «A tocar de la batalla de l'Ebre». Sàpiens [Barcelona], núm. 103 (maig 2011), p. 63. ISSN 1695-2014.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
|
|||||
| Açò és un esborrany sobre el Montsià. Amplieu-lo! (citant les fonts) |