La Salzadella

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Salzadella
Localització

Localització de la Salzadella respecte del País Valencià Localització de la Salzadella respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Baix Maestrat
Mancomunitat Castelló Nord
Vinaròs
Gentilici Salzadellà, salzadellana
Predom. ling. Valencià
Superfície 49,9 km²
Altitud 339 m
Població (2006)
  • Densitat
816 hab.
16,35 hab/km²
Coordenades 40° 25′ 03″ N 0° 10′ 29″ ECoordenades: 40° 25′ 03″ N 0° 10′ 29″ E
Distàncies 130 km de València
60 km de Castelló de la Plana
35 km de Vinaròs
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6
4 JPS i 3 PP
Abelardo Ripoll Guach (JPS)
Codi postal 12186
Festes majors 3 de febrer
Patró/Patrons Sant Blai
Dies de mercat divendres
Fira tradicional De la Cirera, 7 i 8 de Juny

La Salzadella (o la Salzedella), és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.

El topònim prové d'un bosc de salzes que hi ha al terme. Per tant, la forma ortogràfica etimològicament més correcta és «la Salzedella».

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcalà. Paisatge amb vegetació típicament mediterrània com oliveres, ametllers, fruiters; hi destaca la famosa cirera de la Salzadella.

[edita] Nuclis de població

Hi ha els nuclis de població de la Salzadella i les Masies d'en Guasc, la Teuleria, de l'Andalús de Baix, de l'Andalús de Dalt i de la Solana.

[edita] Història

En 1924 s'hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro; tot i que es parla d'antecedents romans, la fundació degué de ser àrab, precisament d'esta època són les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites; l'ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Blasc d'Alagó, era senyor del lloc que, històricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina; rere l'òbit de Blasc d'Alagó passa a l'orde de Calatrava fins l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alagó, i a continuació passà al rei i a l'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta orde tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins el segle XVIII en què desapareixen els senyorius.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
916 871 858 824 797 814 794 801 806 816

[edita] Economia

L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'olivera i l'ametla.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Blas Gallego Ferrando
1983-1987
Blas Gallego Ferrando
1987-1991
Angel Palatsi
1991-1995
Cristóbal Segarra
1995-1999
Cristóbal Segarra
1999-2003
Cristóbal Segarra
2003-2007
Víctor Gallego Ferrando
2007-2011
Abelardo Ripoll Guach
JPS

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

  • Església de l'Assumpció. Del segle XVIII.

Consta d'una nau coríntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756, sent destruïda en el seu interior en 1936, contribuint a la seva restauració en 1964 i 1967 per fills de la vila emigrats a Mèxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle XV i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interès entre les creus processionals d'aquestes terres.

[edita] Monuments civils

  • Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
  • Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.

[edita] Festes i celebracions

Coca de cireres de la Salzadella

[edita] Enllaços externs