La Salzadella
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Baix Maestrat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Mancomunitat Castelló Nord Vinaròs |
||
| Gentilici | Salzadellà, salzadellana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 49,9 km² | ||
| Altitud | 339 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
816 hab. 16,35 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 25′ 03″ N 0° 10′ 29″ E | ||
| Distàncies | 130 km de València 60 km de Castelló de la Plana 35 km de Vinaròs |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
6 4 JPS i 3 PP Abelardo Ripoll Guach (JPS) |
||
| Codi postal | 12186 |
||
| Festes majors | 3 de febrer | ||
| Patró/Patrons | Sant Blai | ||
| Dies de mercat | divendres | ||
| Fira tradicional | De la Cirera, 7 i 8 de Juny | ||
La Salzadella (o la Salzedella), és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
Limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.
El topònim prové d'un bosc de salzes que hi ha al terme. Per tant, la forma ortogràfica etimològicament més correcta és «la Salzedella».
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcalà. Paisatge amb vegetació típicament mediterrània com oliveres, ametllers, fruiters; hi destaca la famosa cirera de la Salzadella.
[edita] Nuclis de població
Hi ha els nuclis de població de la Salzadella i les Masies d'en Guasc, la Teuleria, de l'Andalús de Baix, de l'Andalús de Dalt i de la Solana.
[edita] Història
En 1924 s'hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro; tot i que es parla d'antecedents romans, la fundació degué de ser àrab, precisament d'esta època són les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites; l'ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Blasc d'Alagó, era senyor del lloc que, històricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina; rere l'òbit de Blasc d'Alagó passa a l'orde de Calatrava fins l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alagó, i a continuació passà al rei i a l'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta orde tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins el segle XVIII en què desapareixen els senyorius.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 916 | 871 | 858 | 824 | 797 | 814 | 794 | 801 | 806 | 816 |
[edita] Economia
L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'olivera i l'ametla.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Blas Gallego Ferrando
|
|
| 1983-1987 |
Blas Gallego Ferrando
|
|
| 1987-1991 |
Angel Palatsi
|
|
| 1991-1995 |
Cristóbal Segarra
|
|
| 1995-1999 |
Cristóbal Segarra
|
|
| 1999-2003 |
Cristóbal Segarra
|
|
| 2003-2007 |
Víctor Gallego Ferrando
|
|
| 2007-2011 |
Abelardo Ripoll Guach
|
JPS
|
[edita] Monuments
[edita] Monuments religiosos
- Església de l'Assumpció. Del segle XVIII.
Consta d'una nau coríntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756, sent destruïda en el seu interior en 1936, contribuint a la seva restauració en 1964 i 1967 per fills de la vila emigrats a Mèxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle XV i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interès entre les creus processionals d'aquestes terres.
- Ermita de Sant Josep. Del segle XIV.
- Ermita de Santa Bàrbara. Sobre una més antiga, de 1700, reconstruïda en 1988.
- Calvari. Del segle XVIII amb interessants capelletes de ceràmica.
[edita] Monuments civils
- Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
- Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.
[edita] Festes i celebracions
- Romeria de Sant Josep. Se celebra el dilluns de Pasqua.
- Festa de la Cirera. Coincideix amb la collita. 5-7 de juny.
- Mare de Déu d'Agost. El 15 d'agost.
- Festes patronals. En honor a Sant Blai el 3 de febrer.
[edita] Enllaços externs
- Web dedicada a les cireres de La Salzadella.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||

