La Serratella
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Plana Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Alta Mancomunitat Plana Alta Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Serratellà, serratellana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 18,8 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:781 ) |
||
| Població (2012[1]) • Densitat |
101 hab. 5,37 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 18′ 45″ N, 0° 01′ 52″ E / 40.31250,0.03111Coord.: 40° 18′ 45″ N, 0° 01′ 52″ E / 40.31250,0.03111 | ||
| Distàncies | 123 km de València 52 km de Castelló de la Plana |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP Alfonso Arín Mestre (PP) |
||
| Codi postal | 12184 |
||
| Festes majors | A partir del tercer diumenge d'agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Miquel | ||
La Serratella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Limita amb les Coves de Vinromà, la Serra d'en Galceran i Albocàsser.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme municipal es troba en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d'en Galceran on la màxima altura és el Tossal de la Toiola (939 m); abunden les fonts (del Camí, de la Figuera, del Rotador, etc.) i hi ha diverses neveres antigues. La vegetació predominant de l'entorn són les alzines i els matollars propis de la muntanya baixa abundant les plantes aromàtiques: romaní, farigola i espígol. El clima és mediterrani, per la influència de la seva proximitat a la mar; però amb hiverns freds.
Història [modifica]
Històricament va formar part de la nomenada batlia de Coves de Vinromà; amb ella fou senyoriu de Balasc d'Alagon entre 1235 i la seua mort el 1242; després passà a l'orde de Calatrava i el 1245 a Artal IV d'Alagón; el 1294 s'incorporà a l'orde del Temple; el 1319 passà al senyoriu de Montesa, en el qual es va mantenir fins el passat segle; en el segle XIII es cridava "Serra de Bierach"; el 1646 tenia uns 100 habitants i el 1900 abastà el seu màxim de població amb 700; nogensmenys, durant el segle XX la seua demografia ha anat sempre en descens.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 123 | 108 | 111 | 109 | 96 | 87 | 94 | 91 | 93 | 88 | 102 |
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | José Sales Beltran | PP |
| 1995 - 1999 | José Sales Beltrán | PP |
| 1999 - 2003 | Juan Francisco Beltrán | PP |
| 2003 - 2007 | Agustín Beltrán Monfort | PP |
| 2007 - 2011 | José Barreda Climent | PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Economia [modifica]
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini del cultiu de l'olivera i ametller, i en la ramaderia.
Monuments [modifica]
- Església de Sant Miquel. Neoclàssica, del XVIII-XIX.
- Ermita de Sant Joan Nepomucè. Segle XVIII.
- Creu d'Entrada.
- Ajuntament.
Llocs d'interès [modifica]
A uns 2 quilòmetres al nord-oest està el Regall, la Font del Rotadó i la Font de la Figuera de la qual s'abasteix el poble.
És interessant també els voltants de l'Ermita de Sant Joan des d'on es veu el mar, la costa amb els seus pobles i les illes Columbretes d'una banda, i per l'altre Culla, Ares del Maestrat i Albocàsser.
També existeixen restes d'antigues neveres de neu.
Festes i celebracions [modifica]
- Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
- Festes patronals. Tenen lloc en la setmana següent al tercer diumenge d'agost en honor a Sant Miquel.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
|
||||||||
