La Tauromàquia (Goya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La desgraciada mort de Pepe-Hillo a la plaça de Madrid. Aiguafort, aiguatinta, punta seca i burí. 249 x 355 mm. Gravat número 33 de la sèrie La tauromàquia de Goya.

La tauromàquia és una sèrie de 33 gravats del pintor espanyol Francisco de Goya, publicada el 1816. A la sèrie cal afegir altres onze estampes, anomenades inèdites per no incloure's en aquella primera edició a causa de petits defectes, encara que són igualment conegudes. Es conserva al Museu del Grabado de Goya a Fuendetodos (Saragossa).

La idea de Goya de dedicar una sèrie a la tauromàquia es remunta a començaments del segle, i va anar elaborant-la amb lentitud, sense un pla massa concret, probablement interromput per la guerra. La intenció inicial de Goya va ser, segons diversos autors,[1] la d'il·lustrar alguns passatges de la Carta històrica sobre l'origen i progrés de les curses de braus a Espanya (1777), que Nicolás Fernández de Moratín va dedicar a Ramón Pignatelli. Goya va sobrepassar la seva idea inicial i va completar la sèrie amb fets i records personals taurins no al·ludits a l'obra de Moratín, com alguns lances famosos de curses professionals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La connexió dels gravats de Goya amb la Carta de Moratín va ser assenyalada en primer lloc per Valerian von Loga, i després per Juan de la Encina, Ventura Bagüés, Sinués Urbiola en treballs coneguts sobre el pintor aragonès, i també per Cossío.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tauromàquia (Goya) Modifica l'enllaç a Wikidata