La Torre de les Maçanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:29, 9 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes (ca) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 36′ 24″ N, 0° 25′ 09″ O / 38.606666666667°N,0.41916666666667°O / 38.606666666667; -0.41916666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorremanzanas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població714 (2023) Modifica el valor a Wikidata (19,57 hab./km²)
GentiliciTorruà, torruana
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície36,48 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud788
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCristóbal Sala Menargues Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1481367,68
Identificador descriptiu
Codi postal03108 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03132 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03132 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtorremanzanas.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Ayto.Torremanzanas Twitter (X): _Torremanzanas Modifica el valor a Wikidata

La Torre de les Maçanes (oficialment La Torre de les Maçanes / Torremanzanas) és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí, a la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Geografia

El seu terme municipal ocupa un estret i trencat vall solcada per l'anomenat riu Torre de les Maçanes (riu-rambla que desemboca en el Monnegre).

Limita amb els municipis de Xixona, Alcoi, Benifallim, Penàguila i Relleu.

Història

L'origen remot de la localitat radica en un castell musulmà, una antiga torre almohade (s. XII-XIII) situada a la part alta de la població, coneguda com la Casa alta, dóna el nom al municipi i és símbol d'aquest. Després de la Reconquesta, va ser annexionada a la Corona d'Aragó, denominada Iri Lauria en l'any 1297. La Torre de les Maçanes fou depenent de l'Ajuntament de Xixona fins a la seua segregació el 1794, constituint-se des de llavors en ajuntament propi. Durant la Guerra de Successió fou destruïda per les tropes de Carles III d'Aragó, i fou edificada novament en l'any 1708 per ordre de Felip V. Obtingué el títol de vila l'any 1805.

Evolució demogràfica

Durant el segle XX ha mantingut una pauta demogràfica de caràcter recessiu, degut a l'emigració de la població cap a nuclis industrials com ara Alcoi. L'any de màxima població censal va ser 1897 amb 1.673 veïns, descendint a 1.230 el 1950, 890 el 1970, 702 el 1991; segons el padró d'1 de gener de 2008, la població té 758 habitants. Un 19% de la seva població el 2008 era de nacionalitat estrangera, principalment d'altres països de la Unió Europea.[1]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 720 703 695 709 717 727 733 745 758 742 788 802 797 770

Política i Govern

Corporació municipal

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 de Partit Popular (PP), 2 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) i 1 de Coalició Compromís (Compromís).


Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - la Torre de les Maçanes

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Cristòfol Sala Menargues 223 46,17% 4 ()
Partit Socialista del País Valencià-PSOE David Espí Llinares 112 23,19% 2 ()
Compromís per la Torre de les Maçanes Fitxer:Bob compromis.png Joan Lluís Domènech Garcia 103 21,33% 1 ()
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png Joan Antoni Boix Sales 38 7,87% 0
Vots en blanc 7 1,45%
Total vots vàlids i regidors 483 100 % 7
Vots nuls 9 1,83%
Participació (vots vàlids més nuls) 492 81,32%**
Abstenció 113* 18,68%**
Total cens electoral 605* 100 %**
Alcalde: Cristòfol Sala Menargues (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde de la Torre de les Maçanes és Cristóbal Sala Menargues de PP.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 David Coloma Verdú PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Pau Torregrossa Coloma Bloc-EV 14/06/2003 --
2007–2011 Felip Sirvent Cantó PP 16/06/2007 --
2011–2015 Cristòfol Sala Menargues PP 11/06/2011 --
2015–2019 Cristòfol Sala Menargues PP 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Economia

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (ametlla, oli, fruites i llegums), petites indústries de joguines, reclams publicitaris i en el turisme rural.

Monuments i llocs d'interés

La Casa Alta o Torre Gran
  • Jaciments prehistòrics: Freginal de la Font Major (Mesolític), Sitges de la Foia de Cortés i el Xipreret (d'entre els més de setanta construïts entre el 3000 aC fins a l'edat mitjana), Necròpolis de la Muntanya de la Barsella i del Penyó del Comanador.
  • La Foia de Cortés: masia fortificada on es van trobar restes àrabs.
  • El Molí de dalt: restes d'un antic molí medieval.
  • La Casa Alta: Torre almohade (S. XII - XIII), de la qual prové el topònim de la vila i és símbol d'aquesta.
  • Parròquia de Santa Anna: els orígens es remunten a 1588. En el seu interior es troba una necròpoli. El seu estil actual és neoclàssic.
  • El Pou de la Neu: antic i espectacular dipòsit de neu, situat a 1160 m. d'altitud la funció era la d'aglutinar i conservar el preuat element per donar-li diferents usos en èpoques estivals.
  • El Sanatori: a 965 m. d'altura, data de l'any 1926. Antic sanatori antituberculós que ja havia estat anteriorment casa de repòs, colònia infantil de vacances i hospital militar durant la Guerra Civil. Encara que es troba abandonat, la seua fonamentació presenta un magnífic estat, la qual cosa anima l'Ajuntament a projectar futures funcions per a aquest edifici.
  • Les Masies: hi ha una gran quantitat de masies antigues escampades per tot el terme municipal, vestigis d'una societat agrícola del passat recent que posseeixen un gran valor històric i cultural (Masia els Castellanos, El comanaor, Mareta, la Foia Boix, El Buitre).

Festes

  • Festes de Sant Gregori: setmana del 9 de maig. Són patronals. Els festers són triats d'entre els cap de família. Es remunten a 1658, any en què el poble va ser alliberat d'una plaga de llagosta per intercessió del sant. Per aquest motiu se li ofereix el Pa Beneït (Festa del Pa Beneït), es tracta d'un pa beneït, d'uns 6-8 kg. de pes, realitzat artesanalment, adornat amb flors i fines teles brodades. Es posa sobre un "llibrell" que porten les "clavariesses" sobre els seus caps. Els actes més importants són: L'ofrena: els "llumeneres" van abillats amb el vestit típic de pagès i les "clavariesas" de pagesa (destaca per la seva bellesa i valor artístic el "mocaor negre" brodat amb flors). Aquests ofereixen flors al Sant. La Desfilada de Pans: els "llumeneres" de pagès i les "clavariesas" amb enaguas blanques i "mocaor" clar (que iguala en bellesa al de l'ofrena), en un vistós i espectacular desfilada, es dirigeixen a l'església per ofrendar el "Pa Beneït" al Sant. La processó: "llumeneres" i "clavariesas" vesteixen com en la desfilada. D'aquestes festes es conserven dues melodies populars amb dos segles d'antiguitat: El Sant Rosari de l'Aurora a Sant Gregori i els Goigs al Sant Patró.
  • Festes de Santa Ana: dies 24, 25 i 26 de juliol. Són patronals. Celebrades per les dones casades. També realitzen els actes religiosos vestides de pageses. Es programen actes culturals, lúdics i de germanor.
  • Festa de la Mare de Déu de l'Assumpció (Mare de Déu dels Fadrins ): setmana del 15 d'agost. La festegen els homes solters. Amb una projecció especial per ser data clau en les vacances estivals i acompanyada d'un clima immillorable, es realitzen actes de tot tipus: concurs de paelles i de disfresses, sardinada, mascletà , pregó humorístic, moros i cristians humorístics, teatre, concert de la Societat Musical "L'aliança", cors i danses, pilota valenciana, orquestres nocturnes, etc. i actes religiosos L'acte més important i popular és "la banyada" ("la banyà"): sempre es realitza el dia 15 d'agost a la 1:00 de la vesprada. Convoca a gran quantitat de gent i es tracta d'una espècie de batalla d'aigua (utilitzant cubells o qualsevol altre contenidor). S'ha d'anar vestit o disfressat i no amb banyador.
  • Festa de la Immaculada Concepció (Mare de Déu de les Fadrines ): dies 6, 7, i 8 de desembre. Celebrada per les dones solteres. En els actes religiosos (ofrena, missa i processó) van abillades amb teula i mantellina. Es programen activitats culturals, lúdiques i de germanor.
  • Romeria de Sant Isidre: els festers que han realitzat la festa a Sant Gregori la setmana anterior, organitzen una romeria, en contacte amb la natura, amb actes religiosos, ofrena de flors i menjar campestre.

Gastronomia

Vegeu també: Gastronomia del País Valencià

D'entre les més de cent receptes, destaquen:

Referències

  1. ↑ Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades).
  2. ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 80, 28-04-2015, pàg. 37-38. de la inserció 7.686/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - la Torre de les Maçanes», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Torre de les Maçanes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Torre de les Maçanes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Torre_de_les_Maçanes&oldid=17583651»