La Vall d'Uixó
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Plana Baixa | |||||
 |
|||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules |
||||
| Gentilici | Valler, vallera | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 24.200.996,72 | ||||
| Superfície | 67,10 km² | ||||
| Altitud | 118 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
32.864 hab. 489,78 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Distàncies | 56 km de València 25 km de Castelló de la Plana |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 11 PP, 7 PSPV i 3 EUPV Óscar Clavell López (PP) |
||||
| Codi postal | 12600 |
||||
| Festes majors | Sant Vicent Ferrer, abril Sagrada Família i Santíssim Crist, octubre Falles de Sant Josep, març |
||||
| Dies de mercat | Divendres | ||||
| Fira tradicional | Abril | ||||
| Agermanament |  Valence d'Agen (França) |
||||
| Web | |||||
La Vall d'Uixó, també coneguda com Vall-Llarga, Vall del Duc o, rònegament, La Vall, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. La Vall d'Uixó està situada al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. Aquesta ciutat compta, segons el cens de l'any 2006, amb prop de 32.000 habitants, i és així, la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana.
Actualment, la Vall d'Uixó, és governada pel Partit Popular i l'alcaldessa és na Isabel Bonig Trigueros. En la legislatura anterior (2003-2007) l'alcalde va ser en Josep Tur, del PSPV qui governava amb aliança amb Esquerra Unida i Els Verds.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
La Vall d'Uixó es troba situada a 8 kilòmetres del Mar Mediterrània, enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar, el que la fa gaudir d'unes condicions climàtiques típiques d'aquesta costa amb hiverns suaus i estius calorosos. La temperatura màxima s'aproxima als 35 °C mentre que la mínima se situa entorn als 3 °C. La taxa pluviomètrica mitjana és de 509,51 m3. La Vall d'Uixó és rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, La Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València.
[modifica] Història
La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'aquesta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en aquesta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de Mauritània) i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, assolint amb això una carta de població[2] que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona.
El 3 de desembre de 1420 , al setge de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uixó i en aquesta avinentesa és anomenat per primera vegada "cavaller".[3]
Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins arribar als ducs de Sogorb que perderen el domini sobre aquest amb l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.
En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar una repoblació del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit de Felip V, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el títol de ciutat.
Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística. S'hi conserva l'aqüeducte romà, situat en l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca. La seua indústria més important es la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat rere l'expulsió dels moriscos, no recuperant-se la seua població fins el segle XVIII (1.895 habitants (vallers) el 1715). A partir d'aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994 El seu terme és de 68,2 km².
[modifica] Política i administració
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Isabel Bonig i Trigueros | 8.588 | 11 | 50,20 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Antonia García Valls | 5.338 | 7 | 31,20 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Francisco Porcar | 2.251 | 3 | 13,16 | |
| Bloc Nacionalista Valencià | 751 | - | 4,39 | ||
| Coalició Valenciana | 180 | - | 1,05 | ||
| En blanc | 362 | - | 2,1 | ||
| Total | 17.470 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 |
Pedro Navarro Lereu |
PCE |
| 1983 - 1987 | Vicente Zaragoza Michavila | PCE |
| 1987 - 1991 | Vicente Zaragoza Michavila | PTE |
| 1991 - 1995 | Ernest Fenollosa i Ten | PSPV |
| 1995 - 1999 | Vicent Aparici Moya | PP |
| 1999 - 2003 | Vicent Aparici Moya | PP |
| 2003 - 2007 | Josep Tur i Rubio | PSPV |
| 2007 - 2011 | Isabel Bonig i Trigueros | PP |
| 2011 - ara |
Isabel Bonig i Trigueros (durant 10 dies) |
PP |
[modifica] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28.407 | 28.314 | 29.095 | 28.283 | 28.823 | 29.152 | 29.871 | 30.610 | 31.065 | 31.553 |
[modifica] Monuments
[modifica] Monuments civils
- Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
- Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
- Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orley (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
- Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan del segle XX. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.
[modifica] Monuments religiosos
- Església de la Mare de Déu de l'Assumpció (plaça de la Mare de Déu de l'Assumpció).
- Ermita del Sant Crist del Calvari, del segle XVIII (en el barri Carbonaire). Ermita amb taulellets de l'Alcora d'eixa època, en la seua façana.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII (plaça Sant Vicent). Construïda segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
- Ermita de Sant Antoni, finals del segle XVII (en la partida de Sant Antoni). Anualment rep una romeria el dia de la festa del sant.
- Ermita de la Mare de Déu del Rosari (barri del Roser, en la part central d'un dels cascos històrics). És una de les ermites més antigues de la ciutat. Restaurada recentment.
- Església del Sant Àngel (plaça del Sant Àngel Custodi).
- Ermita de La Sagrada Família, del segle XVIII (paratge de Sant Josep). Junt amb ella es trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
[modifica] Ciutats agermanades
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uixó (1250)
- ↑ Martí de Riquer; Pròleg del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
[modifica] Bibliografia
- Josep-Joaquim Esteve Vaquer C.I.aC Música, cultura i societat a la Vall d'Uixó
- Nel·lo Navarro Gols i sabates. De l'Espadán al Piel,mig segle de futbol a la Vall d'Uixó
- Josep V. Font i Carles Valls L'himne a la Vall d'Uixó. Estudi filològic i musicològic
- Josep V. Font Àlbum de família. 50 anys de la Schola Cantorum de la Vall d'Uixó
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ateneu Musical Schola Cantorum.
- Centre Instructiu d'Art i Cultura.
- La Vall d'Uixó: els senyals de la guerra.
|
|||||
